- S’ha formalitzat amb la signatura d’un conveni entre el Departament d'Educació i Formació Professional, la Universitat de Girona (UdG) i l’Associació Promotora de la Fundació d’Ajuda a Nens i Joves amb Altes Capacitats (FANJAC).
El Departament d’Educació i Formació Professional, la Universitat de Girona (UdG) i l’Associació Promotora de la Fundació d’Ajuda a Nens i Joves amb Altes Capacitats (FANJAC) crearan la primera càtedra de Catalunya sobre les altes capacitats al sistema educatiu.
Així s’ha formalitzat aquesta tarda en l’acte de signatura del conveni amb la consellera d’Educació i FP, Esther Niubó, el rector de la UdG, Quim Salvi, i la vicepresidenta de FANJAC, Teresa Gómez. “Avui fem un pas endavant en el reconeixement de l’alumnat amb altes capacitats per garantir que cap alumne hagi de viure el seu talent com un problema, sinó com una oportunitat. I perquè, com a societat, aconseguim potenciar o estimular el seu talent”, ha manifestat la consellera Niubó.
Es tracta de la primera càtedra d’aquestes característiques a Catalunya, i servirà perquè els centres educatius puguin disposar de més informació i coneixements acadèmics sobre aquesta qüestió. Els objectius del conveni són:
- Implementar les mesures més adequades per atendre l’alumnat amb altes capacitats.
- Potenciar la formació permanent dels docents en aquest àmbit.
- Promoure la transferència de coneixements entre el món universitari i el sistema educatiu.
La consellera Niubó ha valorat la importància de la càtedra com un pas endavant en l’atenció a l’alumnat amb altes capacitats: “El que volem amb aquesta càtedra és organitzar els recursos ja existents destinats als alumnes d’altes capacitats, a més d’incorporar-ne de nous per facilitar la seva detecció i optimitzar el seu funcionament a dins de l’aula.”
Principals actuacions en el marc educatiu
El passat curs escolar 2023-2024, segons dades estadístiques del Departament d'Educació i FP, hi havia 4.191 alumnes amb altes capacitats als ensenyaments de règim general. Cal tenir en compte que l’alumnat amb altes capacitats no és homogeni, i que el tipus d'excepcionalitat de l’alumne defineix els matisos en la intervenció educativa. Així, s’han de preveure aspectes com el treball de socialització quan calgui, la interacció amb el grup classe o les mesures de flexibilització. Una planificació de les activitats permet que els alumnes puguin treballar desenvolupant al màxim les seves capacitats.
El 2013, el Departament va publicar la guia Les altes capacitats: detecció i atenció en l'àmbit educatiu. Posteriorment, el Decret 150/2017 de l'atenció de l'alumnat en un sistema educatiu inclusiu estableix el marc d'atenció de l'alumnat amb altes capacitats, el reconeix com alumnat NESE i s'estableix com a mesura intensiva la flexibilització de la durada de l'etapa educativa, amb la possibilitat de reducció de la durada de l'ensenyament a l’alumnat d'altes capacitats. També cal destacar la formació per al professorat, amb cursos de 30 hores de durada.
Barcelona, 18 de març de 2025
2
Imatges
