Territori

Confirmada la mort d'una femella autòctona d'ós bru a la zona del Pirineu atlàntic, en territori francès

Al Pirineu central s'estima que la població és d'entre 10 i 12 óssos, tots ells procedents d'exemplars alliberats

query_builder   2 novembre 2004 10:51

event_note Nota de premsa

Confirmada la mort d'una femella autòctona d'ós bru a la zona del Pirineu atlàntic, en territori francès

Al Pirineu central s'estima que la població és d'entre 10 i 12 óssos, tots ells procedents d'exemplars alliberats

L’equip de seguiment de l’ós bru a França ha notificat avui al personal del Departament de Medi Ambient i Habitatge que un dels exemplars autòctons d’ós que viuen al Pirineu occidental ha mort pels trets d’un caçador a prop d’Urdós. Es tracta d’una femella amb un cadell de deu mesos. Aquests habitaven a la zona del Pirineu atlàntic, on hi ha prop de 4 exemplars més d’ós, tots ells mascles. Fa un parell de mesos, un altre mascle, de nom Papillon, va morir a causa de la seva avançada edat. Tots ells havien estat identificats el passat estiu per la xarxa francesa Réseau Ours Brun.

A partir de la informació procedent de l’equip de seguiment de França, del Servei de Medi Ambient del Conselh Generau d’Aran, i de dades pròpies del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’han pogut identificar darrerament vuit individus d’ós bru que actualment habiten al Pirineu central (cadells exclosos). Tots són descendents d’exemplars alliberats. La relació és la següent:

• Ziva: Femella adulta de 15 anys d’edat, alliberada l’any 1996. Possiblement aquesta femella hagi tingut tres cadellades durant el temps que porta al Pirineu central: 1997, 2000-01 i 2003-04.

• Pyros: Mascle adult de 16 anys d’edat, alliberat l’any 1997. Segurament és el pare d’algunes cadellades de les femelles Ziva i Caramelles.

• Nere: Fill mascle de Ziva i Pyros, nascut el gener de 1997, de vuit anys d’edat. Forma part de la població occidental des de l’any 2001. Habita als departaments francesos de Pyrénnés Atlantiques i Haute Pyrénés i a l’Aragó (Valls d’Hecho i Ansó).

 

• Boutxy: Fill mascle de Melba i Pyros, nascut el gener de 1997, de vuit anys d’edat. Ocupa el mateix territori des del període 1999-2000, al departament francès de l’Ariège (Alt-Ariège).

• Kouki: Fill de Ziva i un mascle desconegut, nascut el gener de 1997, de vuit anys d’edat. Com Boutxy, es troba al mateix territori des del període 1999-2000, als departaments francesos de l’Ariège, Aude i Pyrénés Orientales.

• Caramelles: Filla femella de Melba i Pyros, nascuda el gener de 1997, de vuit anys d’edat. Sembla que s’ha mogut pels departaments francesos de l’Ariège (Alt Ariège) i Couserans, per algunes zones del nord-est de la Val d’Aran (Naut Aran) i el nord del Pallars Sobirà (Alt Àneu). Va tenir un fill mascle (de Pyros) l’any 2000, que va morir a causa d’un accident el mateix any. Possiblement ha tingut una cadellada més entre els anys 2002-04.

• Dos exemplars adults més sense nom.

• Cadells i exemplars joves sense identificar

Es considera molt possible que els fills de Ziva, nascuts durant els anys 2000-01, que actualment tindrien 3-4 anys d’edat, estiguin actualment vius. Si més no, almenys un. També hi ha la possibilitat de la presència actual (primavera de 2004) de cadells de primer any i de segon any. Segons les darreres dades, tant Ziva com Caramelles podrien tenir cadells aquest any (nascuts l’any 2003 o 2004). Així mateix, hi ha dades, encara per confirmar, d’una altra femella amb cadells, que podria ser una filla de Ziva, nascuda l’any 2000-01.

En resum, la població actual d’óssos al Pirineu central, és a dir, a la Val d’Aran i el  Pallars Sobirà (Catalunya), al nord-est d’Aragó i als departaments francesos de l’Ariège i Hautes Pyrénées, és d’entre 10 i 12 individus.

Actuacions del Departament de Medi Ambient i Habitatge per al seguiment de l’ós bru

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha establert un nou sistema de seguiment de l’ós bru (Ursus arctos) al Pirineu. Aquest nou sistema, anomenat trampeig fotogràfic, consisteix en la col•locació de càmeres fotogràfiques per localitzar i identificar els exemplars d’ós bru. D’aquesta manera, els tècnics del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia del DMAH realitzen aquest seguiment diverses vegades l’any a les zones amb possible presència d’ós bru. En col•laboració amb els membres del cos d’Agents Rurals i els guardes de reserva, es col•loquen entre 10 i 20 paranys fotogràfics amb un esquer (carn, peix, fruita), una càmera fotogràfica, bateries, i un sistema de rajos infrarojos o un sistema de planxa. Tots dos tipus de sistemes activen el disparador de la càmera fotogràfica quan un animal menja l’esquer.

Un altre sistema en què s’està treballant, juntament amb l’equip francès de seguiment de l’ós, és la col•locació de paranys de pèls per identificar genèticament (ADN) els exemplars d’ós bru i determinar-ne el sexe. En el mateix lloc on es col•loquen les càmeres fotogràfiques, es col•loca una reixa enganxada a un arbre (a 1,5 m d’alçada) amb alguna cosa per atraure l’animal. Aquest sistema serveix perquè l’ós bru fregui la seva esquena o el seu pit sobre la reixa i s’hi enganxin pèls. Per tant, aquest és un sistema que, combinat amb el trampeig fotogràfic, ajuda a identificar i delimitar el radi d’acció dels óssos. Darrerament, els tècnics han trobat mostres de pèls en alguns paranys de la Val d’Aran i les mostres s’estan analitzant a hores d’ara a Tolosa de Llenguadoc.

Aquests nous sistemes es complementen amb els ja establerts, com els itineraris periòdics a la recerca d’indicis, rastres i petjades d’exemplars d’ós bru, la comprovació de possibles albiraments d’exemplars i la comprovació de possibles danys atribuïts als óssos. Recordem que el seguiment amb telemetria es va deixar de fer, ja que es van esgotar les bateries de la femella Ziva i es va perdre el collar emissor del mascle Pyros.

La xarxa de seguiment de l’ós bru a Catalunya està formada pels membres del cos d’Agents Rurals de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà, els guardes de fauna de la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars-Aran-Boí, els agents i tècnics del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i els agents i els tècnics del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Els tècnics del Servei i els col•laboradors externs estan realitzant actuacions pròpies, però també s’aprofitaran altres tipus d’actuacions realitzades a la muntanya (censos de fauna i batudes). La gestió de l’ós bru a la Val d’Aran és competència del Conselh Generau d’Aran.

Des de l’any 1998, es realitza una campanya de foment del gos de protecció dels ramats de bestiar. Aquesta campanya s’adreça als propietaris i pastors de ramats d’ovelles i cabres que pasturen al Pirineu. El Departament de Medi Ambient i Habitatge ja ha repartit 29 gossos. El pressupost d’aquesta campanya finalitza aquest any 2004, però continuarà la col•laboració amb l’Associació del Gos de Muntanya del Pirineu per a la Protecció de Ramats, perquè durant quatre anys més se segueixi amb el repartiment i ensinistrament de 32 gossos més.