El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha assegurat “els temps que venen en la nostra societat requeriran de molta cohesió social”. En l’acte d’inauguració del Congrés sobre Justícia Restaurativa des de la mirada de les víctimes, que se celebra avui i demà a Lisboa, Espadaler ha afirmat que “la bondat de la justícia restaurativa és que, posant la víctima al centre, aquesta aporta cohesió al conjunt de tota la societat.”

Segons el conseller “la bondat de la justícia restaurativa és que té una visió integral partint sempre de posar la víctima al centre, però considerant també el dret a la reinserció del victimari”.

La mirada de les víctimes

Sota el lema de “La Justícia restaurativa des de la mirada de les víctimes”, el Congrés analitza les diferents experiències que en aquesta matèria tenen lloc en l’espai iberoamericà, aportant les experiències concretes de països com Espanya, Portugal, Xile, Colòmbia, Brasil o Argentina.

En la primera jornada, i durant el col·loqui sobre “Justícia restaurativa i necessitats de les víctimes del delicte”, ha participat la secretària general del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, Maria Teresa Casado. També forma part de la delegació de Departament el Sr. Jesús M. Del Cacho, director general d’Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil.

Programa pilot a Tarragona i Terres de l’Ebre

Casado ha presentat al congrés el programa pilot de justícia restaurativa que s’està duent a terme a Tarragona i Terres de l’Ebre i que d’entrada presenta resultats preliminars positius: un increment del 46,8% de demandes de processos de justícia restaurativa. Segons Casado, la idea seria traslladar aquesta experiència a la resta de partits judicials del territori català perquè “la justícia restaurativa és un dret fonamental de qualsevol víctima, quelcom bo i que funciona i ha de ser una realitat a l’abast de totes les víctimes que puguin necessitar-la arreu de Catalunya”. La secretària general també ha agraït als òrgans judicials de Tarragona i Terres de l’Ebre l’acollida del pla i ha explicat que un dels objectius del Departament és que la justícia sigui coneguda per tots els operadors jurídics i per la ciutadania.

D’altres temes que es debaten avui i demà en les conferències són l’aportació de la justícia restaurativa a la societat – conferència que ha comptat amb la participació de la síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas-, les visions globals i regionals de la justícia restaurativa, la justícia restaurativa des de la perspectiva de la judicatura, l’expansió de la justícia restaurativa al món o la presentació del Consell Iberoamericà de Justícia Restaurativa.

Aquestes sessions de treball són de gran interès per a Catalunya, atès que en el marc de la implementació de les previsions de la Llei orgànica 1/2025, de mesures d’eficiència en el servei públic de justícia, tots els mitjans alternatius de resolució de conflictes i, en aquest context, la justícia restaurativa, seran objecte de propostes i projectes específics per tal que tinguin un paper encara més rellevant.

Aquesta rellevància es desplega en l’àmbit d’unes vies més ràpides i més econòmiques per a la resolució dels conflictes entre les parts (més eficiència), i també com uns mecanismes que ajudin a la desjudicialització de les controvèrsies i, per tant, a reduir la congestió judicial.

Catalunya, pionera en justícia restaurativa

La justícia restaurativa sorgeix inicialment com un complement de la justícia ordinària, amb la idea d’oferir a la víctima, el victimari i la comunitat afectada un espai per a dialogar sobre el delicte i les seves conseqüències. L’objectiu és reparar el dany que s’ha produït amb la comissió del delicte, així com aprofundir en l’assumpció de responsabilitats per part del perpetrador del delicte. L’aparició de la justícia restaurativa emergeix com una necessitat de moltes víctimes davant d’un sistema vigent que es basa quasi exclusivament en el càstig i no en la reparació.

Catalunya ha estat pionera en l’àmbit de la justícia restaurativa. El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica compta amb un servei de justícia restaurativa des de l’any 1998, tot i que les experiències en l’àmbit de la justícia juvenil es remunten a l’any 1990.

Pel que fa al servei de justícia restaurativa d’adults, l’any passat es van atendre prop de 3000 casos, un 31 % més que l’any anterior (2023) quan es van tramitar un total de 2244. La majoria de les víctimes (52,8 %) i dels victimaris (68 %) van ser homes.

En relació a la mediació penal en l’àmbit de la justícia juvenil, l’any 2024 es van tramitar a Catalunya un total de 1949 casos: un 80% dels quals ho van fer de forma exitosa per a les dues parts. Aquest mateix any, 2262 joves i menors van passar pels programes de mediació penal del Departament de Justícia.

Un 99% de les intervencions en JR són en fase pre-sentencial (dades 2023) i, en cas de delictes lleus, sovint implica que el jutge desisteixi de seguir amb el procediment penal

El 74,5% dels infractors eren nois i el 25,5% noies. El 53,3% tenien entre 17 i 18 anys i un 80% eren de nacionalitat espanyola. El 32% dels processos van ser per delictes contra el patrimoni, 32,7% per lesions i un 12.5% per delictes contra la llibertat. Un 77% de les víctimes van ser persones físiques, 15% persones jurídiques i un 8% van ser delictes sense víctima.

Reunió de treball amb altres comunitats autònomes

Durant el Congrés, el conseller Espadaler ha mantingut una reunió de treball amb la consellera de Justícia i Drets Humans del Govern Basc, Maria Jesús San José i la consellera d’Interior, Funció Pública i Justícia del Govern de Navarra, Amparo López, que també han participat en les sessions del Congrés.

En el decurs d’aquesta trobada s’han compartit experiències i s’han tractat temes d’interès comú, en la perspectiva de mantenir i aprofundir aquests contactes en el futur.

De forma immediata, aquesta primera trobada tindrà continuïtat amb motiu de la propera Conferència Sectorial de l’Administració de Justícia, que es farà a Barcelona els dies 3 i 4 d’abril, i a la qual assistiran les dues conselleres d’Euskadi i de Navarra, així com la resta de consellers de les comunitats amb competències en la matèria, convocats pel Ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts.