Territori i Sostenibilitat

Constituïda la Junta Rectora del Parc Natural del Montsant

query_builder   23 desembre 2002 17:39

event_note Nota de premsa

Constituïda la Junta Rectora del Parc Natural del Montsant

 Josep A. Robles Cerezo, alcalde de Cabacés, al Priorat, en serà el president

El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, ha presidit avui dilluns, 23 de desembre de 2002, la reunió de Constitució de la Junta Rectora del Parc Natural de la Serra del Montsant. Aquesta junta és un dels tres òrgans estretament relacionats que planteja el Decret de declaració del Parc Natural, formada per representants de les administracions actuants, per fixar les directrius de gestió i controlar-ne el compliment. L’objectiu final d’aquest organisme ha de ser implantar un model de gestió basat en el principi de concertació entre aquestes administracions. Josep A. Robles Cerezo, alcalde de Cabacés, ha estat nomenat  president de la Junta Rectora, i en serà alhora del Consell de Cooperació. L’altre òrgan plantejat pel Decret és una unitat de gestió específica comandada pel director del Parc i adscrita a l’Administració de la Generalitat. La Junta Rectora estarà formada per cinc membres de la Generalitat, quatre representants dels ajuntaments, un del Consell Comarcal, un de la Diputació de Tarragona, tres propietaris particulars, un d’entitats de protecció i defensa de la natura, i un de la Federació Catalana de Caça.

En paraules del conseller Espadaler, “el Parc Natural de la Serra del Montsant permetrà unir al seu voltant els esforços que moltes persones i entitats han dut i estan duent a terme i significa una aposta de futur per a la comarca del Priorat, ja que impulsa un model de desenvolupament conjunt per part de la Generalitat i els ens locals”.

La Serra del Montsant ja va ser inclosa al Pla d’espais d’interès natural, aprovat pel Govern de la Generalitat mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre. Entre les actuacions de desplegament previstes en el Pla es troba la declaració de la serra del Montsant com a Parc Natural, que s’ha fet efectiva mitjançant la publicació del DECRET 131/2002, de 30 d’abril, de declaració del Parc Natural de la Serra del Montsant.

D’aquesta manera, es reforça la protecció d’aquest espai i es garanteix la preservació de la fauna, la flora i el relleu del Montsant de forma compatible amb el desenvolupament econòmic i social de la zona.

El nou parc natural, amb un total de 9.192 hectàrees, serà un més dels espais naturals de protecció especial de la demarcació de Tarragona, després de la declaració dels parcs naturals del Delta de l’Ebre i dels Ports i del paratge natural de Poblet.

 Els municipis que integren el Parc Natural són: la Morera de Montsant, Cabacés, Ulldemolins, Cornudella de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la Bisbal de Falset, la Figuera i Margalef, tots ells a la comarca del Priorat. L’existència del Parc Natural i la seva gestió constituirà un factor de dinamització social i econòmica i de vertebració d’un desenvolupament sostenible dels municipis d’aquesta comarca.

MunicipiSuperfície (ha)

La Bisbal de Falset60,90

Cabacés1.517,52

Cornudella de Montsant463,76

La Figuera29,39

Margalef1.610,70

La Morera de Montsant3.460,85

Ulldemolins1.619,46

La Vilella Alta235,59

La Vilella Baixa193,58

Total9.191,75

El Parc Natural

L’objectiu bàsic de la declaració com a parc natural de l’espai de la Serra del Montsant és garan-tir la conservació dels valors naturals d’aquest espai d’interès natural d’una ma-nera compatible amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos i el manteniment de les activitats tradicionals dels habitants dels municipis amb territoris en el parc, tots ells de la comarca del Priorat, de manera que l’existència del parc i la seva gestió constitueixin factors de dinamització social i econòmica i de vertebració d’un desenvolupament sostenible d’aquests municipis i aquesta comarca.

Així doncs, la declaració de l’espai de la Serra del Montsant com a parc natural ha de comportar:

 La preservació dels valors naturals de l’espai enfront d’aquelles transfor-macions del territori que els puguin desnaturalitzar (urbanitzacions, desfo-restacions, sobrepasturatge per excés de població d’herbívors, incendis) i, en general, les activitats de gran impacte ambiental.

 La divulgació d’aquests valors per tal de donar-los a conèixer com un atractiu afegit de la zona que estimuli un turisme respectuós amb ells.

 El foment de l’aprofitament sostenible (agrícola, forestal, ramader, cinegètic, turístic, recreatiu) dels recursos naturals i del patrimoni històricoarque-ològic

 L’afavoriment de la diversificació de les economies familiars agràries dels habitants dels municipis afectats mitjançant la promoció dels productes agraris i artesanals propis de la zona i la de l’activitat turística ordenada per tal que es desenvolupi sense oblidar el caràcter protegit de l’espai natural

L’espai

La Serra del Montsant destaca per les seves característiques físiques, orogràfiques i biològiques. És un massís que actua com un important sistema càrstic, on l’acció erosiva de l’aigua ha donat lloc a la formació de gran quantitat de coves i avencs, així com a l’existència de moltes fonts naturals. El seu particular relleu, la complicada orografia, l’elevada diversitat biològica i l’escàs grau d’artificialització configuren un paisatge singular i de gran valor que conté espècies vegetals d’interès i esdevé alhora una de les principals reserves de fauna de les serralades litorals mediterrànies.

El relleu del Montsant presenta elevades cingleres i monòlits que sovint reben noms específics, trets de la imaginació popular  (els Tres Jurats, la Cadireta, el Cap de Mort, el Bisbe, etc.). En alguns trams dels congostos s’han format profunds gorgs (localment anomenats cadolles), de gran bellesa i espectacularitat.

El paisatge vegetal és clarament definit per la vegetació mediterrània amb una certa influència submediterrània i eurosiberiana. Entre la seva vegetació destaquen les teixedes (Saniculo-Taxetum), les rouredes de roure martinenc (Buxo-Quercetum humilis) i els murtars (Calycotomo-Myrtetum), encara que les comunitats vegetals predominants són els alzinars, els boscos de roure de fulla petita (Quercus faginea) i els boscos de pins (pi roig -Pinus sylvestris i pinassa- Pinus nigra). També són de gran valor ecològic els boscos de ribera, els prats i la vegetació de roca, amb una comunitat notable de salze de cingle (Ass. Hieracio-salicetum tarraconensis).

Pel que fa a la fauna, la varietat d’ambients i hàbitats presents a la Serra del Montsant propicia una diversitat d’espècies molt interessant. Així, es poden trobar espècies forestals com el picot garser gros (Dendrocopus major) o l’astor (Accipiter gentilis), espècies aquàtiques com el cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes lusitanicus), aus associades als penya-segats com l’àliga daurada (Aquila chrysaetos) i l’àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus) o el falcó pelegrí (Falco peregrinus). També habiten aquest indret mamífers com el turó (Mustela putorius) i el gat salvatge (Felis sylvestris).

És destacable el patrimoni arqueològic i arquitectònic format per jaciments paleolítics i neolítics, que deixen constància de l’antiguitat de l’establiment humà en aquest territori, a més de construccions medievals com la Cartoixa d’Escaladei o ermites que es remunten al segle XIII com la de Sant Bartomeu a Ulldemolins.