El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, acompanyat pel Delegat territorial, Pere Vidal, el director general d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental, Jordi Padrós, i el director territorial a Castelló de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, Jorge Traver de Juan, ha participat aquest matí en l’alliberament, per segon any consecutiu, de 15 exemplars de cabirol (Capreolus capreolus), al Parc Natural dels Ports, al terme municipal de Roquetes. A l’acte també hi ha pres part un grup d’alumnes de l’Institut d’Educació Secundària La Sénia, donant rellevància a l’aspecte pedagògic, formatiu i de coneixement i implicació de la població local en aquest projecte.

Perquè es fan els alliberaments?

El cabirol es va extingir a casa nostra durant els segles XVIII i XIX. Bàsicament, la causa es troba en la desaparició de les masses forestals i l’increment de les activitats agrícoles, silvícoles i ramaderes durant els segles passats. Cap el 1978-79, alguns exemplars de cabirol comencen a entrar en territori català des dels Pirineus francesos. D’una forma natural, el cabirol comença a expandir-se, ocupant i colonitzant els hàbitats forestals propis de les comarques pirinenques.

Actualment a Catalunya el cabirol és present a les comarques de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, l’Alt Empordà, Cerdanya, Noguera, Berguedà i Ripollès.

Durant els anys 90, la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb la Federació Catalana de Caça, ha promogut la recuperació i reintroducció de cabirols, amb l’alliberament de 450 exemplars a diverses comarques de Catalunya, com ara el Bages, Vallés Oriental i Occidental, la Selva, la Conca de Barberà, la Garrotxa, Osona, Maresme i el Priorat. La població estimada actualment a Catalunya és de 6.000 exemplars.

Els beneficis que comporta l’existència dels cabirols són molts, com ara:

 La bona salut de l’ecosistema, ja que els hàbitats on es troben reflecteixen unes condicions d’alta qualitat ;

 L’augment de la diversitat dels hàbitats, en realitzar una funció d’obertura d’espais tancats quan consumeixen l’estrat arbustiu;

 L’increment de la biodiversitat i recuperació d’una espècie autòctona;

 La recuperació d’una espècie cinegètica que contribueix a regular l’equilibri biològic del bosc;

 L’ajut al manteniment de l’estructura en l’ecosistema forestal;

 La neteja del sotabosc, en tractar-se d’un ungulat clarament silvícola;

 Reducció de la biomassa forestal i, per tant, de la combustibilitat del bosc;

 Atractiu faunístic, que afavoreix les activitats relacionades amb l’ecoturisme, turisme rural i d’altres activitats recreatives relacionades amb el medi natural; i

 Element faunístic compatible i complementari amb d’altres espècies cinegètiques com ara el porc senglar i la cabra salvatge que, a més, no és propens a desplaçar-se ni alimentar-se en terrenys conreats, i per tant poc conflictiu perquè pràcticament els danys a l’agricultura són nuls.

La reintroducció als Ports

Al massís dels Ports de Tortosa i Beseit hi conflueixen dues figures de regulació i protecció. D’una banda, la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit i de l’altra, el Parc Natural dels Ports, ambdues gestionades pel Departament de Medi Ambient. El projecte de reintroducció neix a iniciativa de l’equip tècnic que gestiona la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit. Aquesta Reserva, creada l’any 1966, té una extensió d’aproximadament 28.700 ha i està formada per terrenys de tres Comunitats Autònomes (Catalunya 83%, Aragó 14% i València 3% aproximadament). El document tècnic, elaborat conjuntament per tècnics de les tres comunitats autònomes, que recull el projecte de reintroducció del cabirol en aquesta RNC , va ser informat favorablement per la Junta Consultiva i el Consell d’Administració de l’esmentada RNC durant l’any 2000. Aquests òrgans estan composats per representants de les administracions autonòmiques, administracions locals, propietaris privats i entitats que representen els principals sectors socials relacionats amb l’activitat cinegètica i faunística de la RNC.

El programa de reintroducció s’ha elaborat seguint les indicacions i recomanacions de la UICN (Unió Internacional de Conservació de la Natura) en matèria de reintroduccions de fauna salvatge. Els exemplars alliberats van identificats individualment i són controlats contínuament per tècnics del Departament de Medi Ambient, utilitzant tècniques de radioseguiment, per tal de valorar i analitzar el comportament dels animals i la seva adaptació al medi. Els exemplars que s’alliberen són animals salvatges que provenen de la reserva de caça de Chizé (al mig oest de França), i que han estat capturats cinc dies abans. Se’ls han extret mostres de sang per assegurar que estan en bon estat físic i sense cap tipus de malaltia. Després els han transportat en calaixos de fusta de dimensions reduïdes per tal que es moguessin el mínim possible. El viatge s’ha realitzat en furgoneta i ha durat un màxim de 10 hores.

El cabirol

El cabirol (Capreolus capreolus) és un ungulat (gran mamífer herbívor) de petites dimensions (com un cérvol en petit), molt àgil i ràpid, de cos elegant i pelatge de tons predominantment bruns rogencs. Els mascles són solitaris i territorials, caracteritzant-se pel fet que les seves banyes, molt més petites que les del cérvol, es renoven cada any. En canvi, les femelles conformen grups reduïts, amb les corresponents cries de l’any ,normalment 2, i no tenen banyes. Animal típicament boscà, tant pel seu comportament com per la seva alimentació, viu dins el bosc, i surt a menjar a les zones obertes durant la nit o els períodes crepusculars. El zel del cabirol es produeix durant l’estiu (mesos de juliol-agost), i els petits neixen durant la primavera següent, com a conseqüència d’un fenomen fisiològic característic d’aquesta espècie conegut com a ovoimplantació diferida (desenvolupament embrionari que s’atura durant cinc mesos) .