El Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX) s’aplicarà a partir de l’1 de maig al Centre Penitenciari de Ponent de Lleida, desprès de l’experiència pilot de sis mesos (des del 3 de juny fins el 3 de desembre de 2003) duta a terme al Centre Penitenciari de Tarragona.
Aquesta experiència pilot ha tingut uns resultats satisfactoris, amb 22 interns inscrits en el pla d’intercanvi de xeringues a la presó amb una elevada taxa de devolució del material que se’ls hi va subministrar.
Amb la implantació progressiva del PIX a d’altres centres penitenciaris, en aquest cas al de Ponent, es compleix el mandat del Parlament de Catalunya que instava al Govern de la Generalitat a aplicar aquest programa en el món penitenciari català.
Experiència Pilot
Durant aquest període de prova s’han acollit al programa d’intercanvi de xeringues un total de 22 interns del centre penitenciari de Tarragona. El nombre total de xeringues repartides des del 3 de juny fins al 3 de desembre de 2003 ha estat de 198. D’aquestes, 192 van ser retornades, 5 extraviades i una restava pendent de retornar.
Per tant, la taxa de devolució de xeringues ha estat d’un 97’47%.
La mitjana de xeringues repartides mensualment ha estat de 33, però s’ha de precisar que el nombre de xeringues repartides mensualment varia molt en funció del mes, del nombre d’interns donats d’alta en cada moment, així com de les pautes de consum d’aquests.
Perfil de l’usuari
Els 22 interns que han participat en aquesta experiència pilot al Centre Penitenciari de Tarragona tenen edats compreses entre els 20 i els 52 anys. La mitjana d’edat, doncs, se situa en 29 anys.
Pel que al nivell d’instrucció, 9 interns es troben en una situació d’analfabetisme funcional (entre el primer i el tercer nivell de l’etapa instrumental), 12 han assolit estudis primaris i un estudis universitaris.
Dels interns que han participat en el programa, 11 han estat usuaris del Programa de Manteniment amb Metadona, 14 han assistit a l’activitat grupal d’Educació per la Salut i Reducció de Riscos en el Consum de Drogues, i 5 han participat al programa de tractament de drogodependències EDID. A més, a tots els interns participants se’ls ha fet un seguiment individual, tan sanitari com educatiu.
En el moment de finalitzar l’experiència pilot, dels 22 interns que han fet us d’aquest servei, n’hi havia 5 donats d’alta. Els motius de baixa han estat els següents: 13 conduccions a altres centres (Tarragona és un centre de preventius), dues expulsions, una baixa voluntària i una baixa temporal (per estada al Departament especial).
Objectius
S’ha aconseguit el principal objectiu que persegueix l’aplicació del Pix, que és la prevenció de les malalties infectocontagioses associades al consum de drogues per via parenteral (VIH, hepatitis víriques i d’altres), evitant l’ús compartit de xeringues. Durant aquesta prova no hi ha no hi ha hagut cap cas de contagi ni de sobredosis entre els usuaris del Pix.
També s’ha lograt disminuir la tendència a compartir xeringues, per reduir el nombre de xeringues contaminades per VIH o d’altres gèrmens patògens i disminuir, així, el risc de contagi.
S’ha afavorit, a través de l’educació sanitària i d’una major informació, l’adquisició d’hàbits i conductes més saludables entre els interns toxicomans
S’ha aconseguit connectar amb alguns interns drogodependents que rebutjaven participar als programes d’atenció a les toxicomanies per poder derivar-los a un d’aquests programes.
S’ha pogut obtenir informació sobre les demandes i hàbits de consum dels interns usuaris de drogues i així oferir una resposta més adequada a les seves necessitats.
Metodologia
L’intercanvi de xeringues esl duu a terme pel personal sanitari del Centre, a les hores de dispensació de la medicació o a qualsevol altre moment del dia a la consulta mèdica.
L’equip mèdic informa als interns de l’existència del programa, així com de la resta de l’oferta assistèncial adreçada al tractament de les drogodependències.
Un cop l’intern s’inscriu al programa, se li dóna un kit de venopunció (xeringa retràctil, tovallola higiènica i ampolla d’aigua destil•lada). A partir d’aquest moment, cada vegada que l’intern lliuri una xeringa usada a l’equip mèdic aquest li proporcionarà una de nova.
En el cas que l’intern no compleixi alguns dels requisits de conducta als que es compromet al iniciar el programa (no retornar la xeringa, passar-la a una altra persona, etc.) serà expulsat del programa, i es prendran les mesures oportunes en cada cas.
Centre Penitenciari de Tarragona
El Centre Penitenciari de Tarragona és un centre dissenyat per a homes preventius, però també acull un petit departament per a dones. Té una ocupació mitjana de 300 interns. El centre s’estructura en tres mòduls de règim de vida ordinari, un departament especial de règim tancat, la infermeria, el departament de dones i les cel•les d’ingressos. A més, hi ha una sèrie de dependències comunes en què es desenvolupen les activitats psicològiques, educatives i formatives, així com els serveis mèdics, que estan formats per tres metges, 3 diplomats en infermeria, dos auxiliars de clínica i una administrativa.
Mandat parlamentari
Cal recordar que el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat en data 6 de febrer de 2003 un mandat en el que instava al Govern de la Generalitat de Catalunya a aplicar de forma progressiva, el Programa d’Intercanvi de xeringues a tots els centres penitenciaris de Catalunya.
Aquest programa de reducció de danys s’aplica a l’Estat espanyol des de l’any 1997 . Actualment funciona en quasi tots els establiments penitenciaris de l’estat , i al llarg d’aquest anys no s’ha produït un augment de la conflictivitat, ni cap pronunciament contrari per part de la Fiscalia ni per part de cap òrgan judicial.
A més el sistema emprat a Catalunya incorporarà una novetat important respecte el de la resta de l’estat pel que fa al tema de seguretat, es tracta de l’ús de xeringues retràctils, un sistema que permet que, un cop utilitzada la xeringa, l’agulla queda retreta.
(Pels mitjans de comunicació interessats disposem de declaracions enregistrades del Secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, Albert Batlle).
Barcelona, 16 de març de 2004