La Síndrome de la fuetada (“latigazo”) Cervical (FC) s’ha convertit en una de les causes més freqüents de peritatges que realitzen els metges forenses degut, en la gran majoria dels casos, a accidents de trànsit ocorreguts a les carreteres catalanes, i que afecta, sobretot, a persones d’entre 21 i 40 anys.

Aquestes són les principals conclusions d’un estudi elaborat pels metges forenses Amadeu Pujol, Lluïsa Puig, Joaquina Mansilla i Itziar Idiaquez, que pertayen al Servei de Clínica Medicoforense de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC).

Els quatre metges forenses que han participat en aquest estudi forense han examinat a 120 pacients amb l’esmentada síndrome i van estudiar variables sòcio-demogràfiques, clíniques, radiològiques, evolutives i pericials.

Els principals resultats de l’estudi són que l’edat mitjana dels afectats és de 35’6 anys, sent el més jove de 4 anys i el més gran de 74, encara que la franja d’edat amb més quadres de la síndrome se situa entre els 21 i els 40 anys.

Per sexes, la distribució de casos de la fuetada cervical és homogènia ja que 59 dels pacients examinats eren homes i 61 dones.

Accidents de trànsit

En el 95% dels casos (114 pacients) la síndrome es va produir per un accident de trànsit, en un 4 % (5 casos) per una agressió i un 1 % (un cas) per una caiguda casual.

En 56 casos (47%) de les lesions produïdes per accidents de trànsit el lesionat era el conductor d’un cotxe i en 42 casos (35%) era un passatger.

També cal destacar que 11 dels afectats amb la síndrome eren conductors de moto i tres de bicicleta, dos dels quals van ser atropellats.

Respecte al tipus d’accident de trànsit, 65 dels afectats (54%) van ser objecte de col•lisions per darrera, altres 22 lesionats (18%) van patir xocs frontals, 21 més (18%) van ser víctimes de col•lisions laterals i 4 casos (3%) es van veure implicats en accidents en cadena.

Conseqüències de la síndrome

La gran majoria dels afectats, 98 lesionats, van ser examinats el dia desprès de l’accident i només dues persones van ser ateses al cap d’una setmana de patir les lesions, el que va permetre conèixer amb més exactitud les seves malalties i conseqüències.

Tots els pacients reconeguts presentaven dolor de la columna cervical, gairebé una quarta part patien mals de cap i un 13% sensació de “formigueix” com si els braços i les mans s’adormissin.

La mitjana de dies de curació de lesions, segons l’estudi de l’IMLC, va ser 71’6, registrant-se casos que van trigar en curar 4 dies fins a 244 dies. Per la seva banda, la mitjana de dies que van impedir als lesionats fer vida normal va ser de 51’2, registrant-se algun cas de 180 dies com a màxim.

En l’àmbit laboral, una mica més del 50% dels afectats van estar de baixa laboral, mentre que 59 no la van necessitar. Així mateix, dels 120 casos avaluats, 16 es trobaven a l’atur i 32 eren treballadors autònoms, dels quals 22 van causar baixa laboral.

L’informe també revela que dotze pacients tenien antecedents d’una malaltia cervical prèvia: 7 casos eren d’artrosi cervical coneguda, en dos hèrnia discal, un cas amb antecedents d’un altre esquinç cervical  i dos més amb problemes d’artrosi diversos a la columna.

La Síndrome de la Fuetada Cervical va ser descrita per primera vegada pel cirurgià ortopeda nord-americà Crowe el 1928.

La seva incidència és molt variable segons les zones geogràfiques. Es calcula que als Estats Units es registren 3 casos per cada 1.000 habitants l’any, a Noruega, dos casos per 1.000 habitants/any i a Suïssa no arriba a un cas per cada 1.000 habitants l’any.

A Espanya hi ha pocs estudis sobre aquesta síndrome i la seva freqüència, encara que existeix una referència que indicava  que, durant els primers 10 mesos de l’any 2.000, a la Clínica Mèdico-Forense de Barcelona es van diagnosticar 1.929 pacients amb la síndrome sobre un total de 11.794 pacients lesionats (16%).