- El president Illa destaca la col·laboració institucional i l’ambició del futur hub audiovisual i digital Catalunya Media City
“Aquest és un projecte de país molt rellevant i que no té marxa enrere”, ha afirmat aquest matí el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant l’acte de presentació del nou impuls del Govern al projecte Catalunya Media City. Davant d’alcaldes, representants institucionals del territori i del sector audiovisual, el president Illa ha destacat que “és primer de tot un acte de continuïtat, un projecte que van treballar el president Aragonès i la consellera Garriga, que ens hem trobat ben planificat, ben plantejat, amb el finançament necessari per arrencar”.
El cap de l’Executiu ha posat en valor el consens institucional que ha fet possible el projecte, tot destacant que aquest “és també un acte de col·laboració i de cooperació, de posar-nos d’acord i de saber buscar allò que ens uneix per poder tirar endavant un projecte d’aquestes característiques”. “Això, des del meu punt de vista, és el camí, perquè coses importants passin.”, ha reblat.
Pel que fa a la transformació de les antigues Tres Xemeneies en un nou pol creatiu, el president Illa ha subratllat que “és també un acte de transformació d'una fàbrica d'energia a una fàbrica de cultura”. També, ha reivindicat el valor simbòlic d’aquest espai històric, recordant que “és un símbol per a la ciutat de Sant Adrià, és un símbol per a la ciutat de Badalona, és un símbol per a la ciutat de Barcelona”. En aquest sentit, ha destacat la voluntat de convertir-lo en un lloc “obert a tothom, democràtic, que el pugui usar tothom, en independència naturalment de la seva posició, estatus econòmic o estatus social.”
Finalment, el president Illa ha reivindicat l’ambició i la vocació global del projecte: “És també un acte d’afirmació de la identitat catalana, que es projecta al món a través de la nostra indústria audiovisual.” I ha conclòs: “Aquest espai convida a pensar en gran. És el que també volem projectar avui, també volem que aquest sigui un acte d’ambició de país.”
Catalunya Media City
Nou impuls al Catalunya Media City, el hub audiovisual que s’ubicarà a les Tres Xemeneies del Besòs. El Departament de la Presidència, amb el conseller Albert Dalmau al capdavant, ha assumit el lideratge del projecte i ha promogut la firma d’un protocol de col·laboració per alinear totes les institucions implicades i coordinar les actuacions que cal tirar endavant per fer-lo realitat.
Alhora, avancen els tràmits de la rehabilitació i ampliació de la Nau de Turbines i la construcció de dos grans platós nous al Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) de Terrassa. Segons els calendaris de treball definits, es preveu que tots dos projectes estiguin acabats i en funcionament a finals de 2028.
Són les dues potes d’una aposta de país basada en la col·laboració publicoprivada que té per objectiu que Catalunya tingui un centre de referència en producció, recerca, capacitació i especialització professional i serveis per als sectors audiovisual, de continguts digitals i del videojoc. Un parc tecnològic i formatiu de nova generació, dotat d’infraestructures i serveis avançats amb vincles en l'àmbit local, regional i internacional que té com a referents hubs emblemàtics internacionals com el de Hilversum, als Països Baixos, i el MediaCity UK, al Regne Unit.
El Catalunya Media City forma part del Pla Catalunya Lidera, l’estratègia ambiciosa i transversal del Govern que aspira a situar el país entre les regions punteres d'Europa.
A principis de 2021, la Generalitat de Catalunya va engegar el projecte del Catalunya Media City per crear un hub audiovisual i del videojoc al sud d’Europa que contribuís a la transformació econòmica i cultural del país, connectés talent i millorés l’oferta de platós al país. Les Tres Xemeneies del Besòs es van escollir com a localització idònia per implantar-lo, juntament amb el PAC de Terrassa, que ofereix actualment serveis a la producció, platós i localitzacions i que s’ampliarà.
L’àmbit de les Tres Xemeneies es troba al front marítim entre Sant Adrià de Besòs i Badalona. S’inclou al Pla director urbanístic (PDU) de les Tres Xemeneies aprovat definitivament el març 2023, que designa el Consorci del Besòs com a administració actuant i preveu la transformació d’unes 32 ha que inclouran el hub audiovisual, un gran parc urbà de 10 ha, més de 185.000 m2 d’habitatge –el 40%, protegit– i uns 100.000 m2 de sostre d’activitat econòmica. Uns mesos més tard, la Generalitat va adquirir la titularitat de l’edifici de la Nau de Turbines, de 22.600 m², i va iniciar el procés administratiu per poder rehabilitar-lo i convertir-lo en un espai de referència en l’àmbit de la formació, la recerca, la creació i la innovació.
Per la seva banda, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) vol esdevenir part activa i aportar la seva experiència i capacitat a la iniciativa. La Corporació ha estat, des de la seva fundació, un dels principals motors de la indústria audiovisual de Catalunya. La seva capacitat de producció i l’aposta per la innovació, la creativitat i l’adaptació al nou ecosistema digital han estat la base sobre la qual s’ha format un teixit empresarial sòlid i competitiu al país.
Una comissió mixta de seguiment per fer avançar el Catalunya Media City
Des que va néixer, el projecte ha evolucionat i madurat en tots els seus vessants. La Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona han entrat a formar part del propi Consorci del Besòs per seguir fent avançar el hub. Així mateix, la Generalitat ha promogut un canvi en la seva participació en el Consorci per incloure el Departament de la Presidència amb la voluntat que assoleixi el lideratge i la coordinació de Catalunya Media City com a projecte transversal del Govern.
Davant d’aquest escenari, el Departament de la Presidència ha impulsat un protocol de col·laboració que ja han firmat la Generalitat, el Consorci del Besòs, l’Ajuntament de Terrassa i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
El protocol vol garantir les actuacions necessàries que facin realitat l’imprescindible i inajornable desenvolupament del Catalunya Media City, com una peça vertebradora de l’àrea del Besòs i del conjunt del país. Segons el text, la Generalitat, a través de tots els departaments implicats –Presidència, Cultura, Economia i Finances; Educació i Formació Professional; Recerca i Universitats; Territori, Transició Ecològica i Habitatge, i Empresa i Treball– i la resta d’institucions es comprometen a treballar plegades i adoptar els acords necessaris en tots els àmbits per a la implementació i consolidació del Catalunya Media City.
En aquest marc, es crea una comissió mixta de seguiment del protocol que exercirà les funcions de governança, interlocució institucional i gestió del projecte. La presidirà un representant del Departament de la Presidència i comptarà amb tres membres més de la Generalitat, quatre del Consorci del Besòs –un dels quals serà de l’Ajuntament de Badalona, un del de Barcelona i un altre del de Sant Adrià de Besòs–, dos de la CCMA i un de l’Ajuntament de Terrassa.
Paral·lelament, s’està treballant amb les principals universitats del país i amb el Departament d’Educació perquè s’integrin en el projecte, hi aportin el seu coneixement i experiència i se sumin a l’oferta formativa, de recerca i innovació i de transferència del coneixement que hi haurà a les Tres Xemeneies.
La Nau de Turbines, el cor que farà bategar el Catalunya Media City
L’epicentre del Catalunya Media City serà l’edifici de la Nau de Turbines de les Tres Xemeneies. Combinarà un espai per a la formació i un centre cultural i d’exhibició que faci difusió de les darreres tendències audiovisuals i digitals, i serà un referent d’excel·lència per a la recerca i la innovació.
El projecte de la Nau de Turbines neix en un moment en el qual totes les disciplines del coneixement s’hibriden i s’interconnecten i l’audiovisual ocupa un lloc central a les vides de la gent. Molts d’aquests llenguatges tot just comencen a caminar ara i dominaran la cultura popular els propers segles. El Catalunya Media City, a través d’aquesta nau, reforçarà el paper central de Catalunya al centre d’aquest panorama, donarà veu i projectarà al futur la cultura catalana i els seus creadors i contribuirà a l’avenç tecnològic, cultural i social de l’audiovisual.
L’any passat, la Generalitat va convocar un concurs arquitectònic per al projecte d’adequació i ampliació de la nau. S’hi van presentar 26 avantprojectes, dels quals cinc van passar a la segona volta. Ara, ja s’ha adjudicat la redacció del projecte a la UTE Garcés De Seta Bonet arquitectes SLP + Marvel Architects, Landscape Architects, Urban Designers PLLC. La seva proposta tècnica, E la nave va, ha obtingut la millor valoració amb 95,41 punts, i planteja respectar els trets patrimonials fonamentals de l’edifici i posar-los en valor amb el desplegament dels usos funcionals.
La proposta manté l’estructura característica de la nau existent per potenciar el seu valor patrimonial industrial i encabir-hi els usos futurs. A més, es projecta una nova edificació que prolonga i completa la nau. El nou cos conté el vestíbul d'entrada, que, gràcies a una gran escala mecànica, connecta la plaça exterior amb el nivell de la sala com una continuació de l'espai públic, oferint també un balcó cap a Barcelona.
A l’interior de la Nau de Turbines, les aules i els espais es delimiten per envans de vidre i panells d’alumini ondulat de configuració flexible que es distribueixen al voltant dels grans buits verticals, antigament ocupats per les turbines i ara envaïts per una vegetació exuberant. Els espais oberts entre les aules esdevenen llocs de trobada per a l’oci i l’intercanvi. La façana nord de la nau s’obre per acollir un balcó al litoral de Badalona. I la coberta serà verda, parcialment accessible al públic i donarà un protagonisme destacat a la generació d’energia renovable, amb 4.500 m2 de panells solars.
Quant a l’encaix de l’edifici amb l’entorn, al costat mar s’afegeix un volum baix que actua com a duna artificial i com a contenidor d’espais tècnics del hub, generant un espai resguardat del vent i un passeig públic elevat que potencia l’eix Barcelona-Badalona. Tres grans talls transversals en aquest volum afavoreixen la connexió pública amb el mar i la vegetació, resolen l'accés a l'edifici, canalitzen la brisa marina cap a l’interior de la nau i faciliten la ventilació creuada.
El paviment exterior de l’espai d’aproximació a l’edifici serà permeable i crearà una transició natural entre el terreny, la sorra de l’entorn i el paviment urbà. L’espai entre les dues edificacions es concep com un carrer logístic que confereix categoria de ciutat al conjunt i facilita el funcionament tècnic de l’edifici, amb murs de blocs de terra compactada, com una duna artificial coronada per vegetació autòctona.
El programa funcional de la Nau de Turbines inclou:
-Proposta formativa. Hi haurà una oferta de formació professional i altres ensenyaments dependents del Departament d’Educació, estudis universitaris dependents del Departament d’Universitats i Recerca i formació no reglada. En total, es preveu donar servei a una mitjana d’entre 2.000 i 2.500 alumnes cada any. Concretament, l’espai de formació professional es configurarà com un centre de formació integrada que oferirà diversos cicles mitjos i superiors, així com de formació contínua, i utilitzarà puntualment els espais compartits i del centre de recursos. Quant a l’espai de formació universitària especialitzada en audiovisual i digital, serà de diferents nivells (grau, màster i doctorat), de caràcter eminentment pràctic i d’ús d’equipaments tècnics i informàtics. També utilitzarà els espais compartits i puntualment els del centre de recursos, així com els d’innovació.
-Innovació, creativitat, tecnologia i empresa. S’activaran programes propis de residència, de recerca i de suport empresarial. També es participarà en programes aliens, allotjant-los a l’ecosistema propi de la Nau de Turbines o aportant recursos i infraestructures puntualment per al seu desenvolupament. Tot, amb la col·laboració de les universitats catalanes i el sector empresarial. Així, hi haurà un centre de suport a la creació on s’acompanyaran projectes artístics en les seves fases inicials; residències artístiques per al foment de la cultura digital; foment de col·lectius infrarepresentats a l’audiovisual i el videojoc; suport a la producció de curtmetratges, documentals, audiovisual experimental, transmèdia, realitat virtual i altres formats innovadors, i s’acollirà associacions i col·lectius vinculats al foment de la creativitat en els àmbits audiovisual i digital. Alhora, es comptarà amb un centre de recerca punter en audiovisual i cultura digital que sumarà el potencial de centres tecnològics, universitats i altres institucions i establirà connexions a nivell internacional. També hi haurà espais de preincubació, incubació i acceleració de projectes empresarials, des de desks unipersonals i un coworking fins a despatxos i laboratoris perquè els emprenedors audiovisuals i digitals trobin el seu lloc per créixer. Alhora, s’hi establiran iniciatives d’R+D empresarial en què s’afavorirà el desenvolupament de prototips, testeig de productes, experiència d’usuari, etc.
Espai d’experiència i exhibició. La sala noble, a la tercera planta, és un espai diàfan de 5.600 m2 i una alçada lliure de 17 m que ofereix una gran oportunitat i un entorn espectacular per mostrar les noves formes d’expressió del món digital i de l’audiovisual. La proposta guanyadora del concurs planteja la sala com un espai únic amb un aforament de fins a 4.000 persones que també es pot subdividir en sales més petites per fer-hi esdeveniments de mida reduïda o simultanis. S’hi acolliran projeccions immersives, e-sports i les formes més avançades d’hibridació entre art i tecnologia. A més de la sala noble, hi haurà un auditori i diversos laboratoris on gaudir d’experiències vinculades amb l’audiovisual i la cultura digital.
-Centre de recursos. La Nau de Turbines oferirà recursos, espais tecnificats i infraestructures a la comunitat audiovisual i digital del Catalunya Media City que complementaran les diferents propostes formatives i, a la vegada, donarà servei a tot el sistema d’innovació present a l’edifici. A més, es pretén que aquesta infraestructura més tècnica també pugui ser utilitzada amb finalitats més productives mitjançant la gestió i disposició dels espais. Es disposarà d’un auditori-sala d’actes d’uns 500 m2 amb capacitat per a unes 250 persones, una sala immersiva d’uns 400 m2 i 8 m d’alçada lliure, un plató d’uns 400 m2 i 8 m d’alçada lliure, dos platós més petits d’uns 200 m2 i 6 m d’alçada lliure, un laboratori d’uns 250 m2 i 5 m d’alçada lliure, dos estudis de gravació, una sala de mescles, una sala de color, sales de muntatge, sales polivalents diàfanes d’entre 50 i 250 m2, dos laboratoris UX, un taller, un laboratori de fabricació, una biblioteca de 1.500 m2 i sales de reunions.
Ara, un cop adjudicada la redacció del projecte arquitectònic, comença el procés d’elaboració del document. Un cop enllestit, es licitaran les obres per tal que després de l’estiu de 2026 es pugui iniciar la rehabilitació de la Nau de Turbines. La previsió és que estigui finalitzada a finals de 2028, i la inversió total serà d’uns 70,8 milions d’euros.
Avança l’ampliació del Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa
L’altre eix del Catalunya Media City, el Parc Audiovisual de Catalunya ubicat a Terrassa, porta vint anys oferint serveis a la producció i instal·lacions al sector audiovisual per reforçar el teixit industrial i generar una activitat que beneficia la ciutat i el conjunt del país. Actualment, compta amb quatre platós, diverses localitzacions, serveis auxiliars a la producció, magatzems, jardins i zones de descans, entre altres.
A Catalunya, l’any 2023 hi havia 68 platós, dels quals només tres eren de més de 1.000 m2 i no n’hi havia cap de més de 1.500 m2. Perquè la indústria audiovisual de Catalunya continuï creixent i sent capdavantera, fa falta disposar de més infraestructures i platós que puguin acollir produccions de gran format i incorporin les últimes tecnologies. El Catalunya Media City preveu donar resposta a aquest dèficit a través de les Tres Xemeneies i del PAC, de manera que els dos espais audiovisuals, situats a 30 km de distància, es retroalimentin.
El maig passat, la Generalitat va aprovar la transferència de 10 milions d’euros al PAC per a la construcció de dos platós nous de grans dimensions, d’uns 2.200 m2 i uns 1.000 m2. La inversió arribarà fins als 13 milions, sumant-hi els tres que hi afegirà l’Ajuntament de Terrassa. Ara, el PAC ja té a punt els tràmits per licitar properament la redacció del projecte arquitectònic per als dos platós, amb la previsió que un cop elaborat es puguin començar les obres el novembre de 2026 i acabin a l’estiu del 2028.
Principalment, als nous platós s’hi podran acollir produccions de cinema i de ficció de gran format, incloses les que necessitin instal·lar un campament base a Terrassa i que, per tant, s’hi puguin estar durant setmanes o mesos. També s’hi podran fer rodatges de publicitat de pocs dies i gravacions o emissions en directe de programes de televisió amb públic. La idea és que els dos platós puguin funcionar tant de manera independent com compartint part o la totalitat dels espais amb altres platós del parc, si les produccions ho requereixen.
El sector audiovisual, un pilar de l’activitat econòmica del país
Segons l’estudi “El sector audiovisual a Catalunya”, elaborat per ACCIÓ –l’agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat–, aquest àmbit ha augmentat un 14% el volum de negoci durant l’últim any i ha assolit els 8.636 milions d’euros, una xifra que representa el 3% del PIB. En conjunt, el sector reuneix 4.161 empreses, un 4% més que fa un any, i dona feina a 41.866 persones (un 13% més).
A Catalunya, les dades de l’informe parlen d’un sector madur en què el 62% de les empreses compten amb més de 10 anys de vida. Aquestes empreses ocupen el 81% dels treballadors del sector. Alhora, disposa d’un creixent ecosistema de startups, que s’ha multiplicat per dos els últims cinc anys fins a les 335. Així mateix, és un àmbit molt concentrat a l’entorn de Barcelona. De fet, la província barcelonina reuneix el 87% de les empreses del sector i més de la meitat s’ubiquen a la capital catalana (56%).
Dins la cadena de valor, el desenvolupament i la producció audiovisual copen més de la meitat de la facturació total a Catalunya (51%), per davant de la difusió de marca, és a dir, la comunicació i publicitat de les produccions (36%) i la distribució per canal, els espais de distribució i exhibició offline i online (13%).
Pel que fa específicament al sector del videojoc, també ha experimentat un creixement notable, situant-se com una indústria digital estratègica dins l’economia creativa catalana i a nivell europeu. Amb 239 estudis actius, el sector a Catalunya representa un 30% de les empreses de videojocs de l’Estat, aglutinant el 50% dels treballadors i de facturació anual del total estatal. Tot aquest dinamisme demostra que la cultura digital a Catalunya és una realitat consolidada i que, amb la posada en marxa del Catalunya Media City, augmentaran encara més les seves oportunitats de progrés.
El sector de les Tres Xemeneies segueix avançant
A més de l’impuls al Catalunya Media City, el sector de les Tres Xemeneies segueix avançant en la redacció dels projectes d’urbanització, que inclouen la generació del nou parc de 10 hectàrees, de dos passos elevats que connectaran la ciutat i un nou barri superant la via del tren.
La redacció del projecte d’urbanització dels carrers ha estat adjudicada recentment, amb un termini d’elaboració de dotze mesos atesa la complexitat del conjunt del sector. A tall d’exemple, dins del sector hi ha una subestació elèctrica en funcionament, o el col·lector de Llevant, que hauran de ser traslladats. Un cop es disposi del projecte, la previsió és que s’estigui en disposició de començar les obres d’urbanització el primer semestre de 2027.
La urbanització que acollirà el Catalunya Media City donarà resposta als reptes d’adaptació al canvi climàtic, amb un urbanisme més resilient. Un jurat format per experts determinarà la proposta de nou parc en funció d’aquests criteris. També, en la línia de fer d’aquest projecte un exemple de transformació participada del territori, s’ha previst un procés d’escolta i cocreació en el qual hi participaran tècnics, ciutadania i universitats per definir els usos de determinades àrees de l’enorme espai públic que inclourà el desenvolupament del projecte. Conceptualment, el parc que sortirà d’aquesta proposta voldrà ser part de la renaturalització de la costa litoral i de la desembocadura del riu.
10
Imatges
