El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Monument Històric, la Casa de l’Ardiaca Major de Tarragona Ca l’Ardiaca. Situada a la part alta del nucli antic de Tarragona, és un dels edificis històrics més emblemàtics de la ciutat d’arquitectura civil gòtica catalana.

Ca l’Ardiaca és un element urbà notable de la ciutat, tant per la seva presència com pel seu valor patrimonial. En aquest sentit, la declaració com a BCIN permet fer efectiva la protecció de l’edifici com a monument i, a la vegada, fer que aquesta protecció sigui de manera integral i possibiliti l’equilibri harmònic entre el monument i el seu entorn urbà.

L’edifici de Ca l’Ardiaca es troba dins la delimitació de BCIN del Conjunt Històric de la ciutat de Tarragona, i per aquest motiu no ha estat necessari delimitar l’entorn de protecció de l’edifici, atès que ja està protegit per aquesta declaració.

Ca l’Ardiaca: testimoni de la història de Tarragona

Ca l’Ardiaca es va aixecar sobre l’entrada del que havia estat el tèmenos de Tàrraco i ha estat present els últims 800 anys de la història de Tarragona. La base arquitectònica és gòtica, corresponent als segles XII–XIII, però l'edifici deu el seu aspecte actual a la reforma realitzada al primer quart del segle XIV. La darrera transformació important de l’immoble va ser el 1813, després dels danys produïts en la retirada de l'exèrcit francès el 1812.

A més, les intervencions que s’hi han fet des del 2006 han posat de manifest el ric llegat de restes d’època romana i medieval que s’hi troben en el seu subsol, així com els detalls ornamentals, revestiments i pintures murals de diverses èpoques.

L'edifici va funcionar com a Casa de l'Ardiaca Major de la Catedral fins a la desamortització de Mendizábal (1835), quan va passar a ser rectoria de la catedral. A partir de la segona meitat del segle XIX ha tingut usos diversos, principalment als baixos.