- ·L'Institut Català de les Dones ha organitzat l’acte de presentació del llibre ‘La Sagi. Una dona, moltes vides.’
- Anna Maria Martínez Sagi "La Sagi" va ser campiona de llançament de javelina, la primera dona directiva del FC Barcelona i fotoperiodista durant la Guerra Civil
L'Institut Català de les Dones ha organitzat l’acte de presentació del llibre ‘La Sagi. Una dona, moltes vides’ a la Sala d’Actes de la seu de Barcelona de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC). Anna Maria Martínez Sagi "La Sagi" (Barcelona, 16 de febrer de 1907 – Santpedor, 2 de gener de 2000) va ser una poeta, periodista i figura destacada de la cultura i l'esport durant la II República. Campiona de llançament de javelina, feminista i lesbiana, republicana compromesa, una pionera en molts àmbits.
L’acte ha comptat amb la intervenció de la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Sònia Guerra López, el secretari general d’Esports, Abel García Marín; la directora de l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions (EADOP), Carme Carmona Pascual ha clos l'acte.
Durant l'acte ha tingut lloc la presentació del llibre a càrrec de l’autora, Gemma Busquets Ros, i un diàleg amb Carme Bastida Marco, directora del Consell Català de l'Esport, i Helena Arias Casals, esportista de tir olímpic i divulgadora científica, l’acte ha estat conduït per la periodista Alba Carreres Martínez.
Durant la seva intervenció, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Sònia Guerra ha explicat que: “l’Institut Català de les Dones, treballem cada dia perquè històries com la de la Sagi siguin reconegudes i serveixin d’inspiració a les noves generacions. Perquè només amb referents femenins visibles podem avançar cap a una societat més justa i igualitària.”
Per la seva banda, el secretari general d’Esports, Abel García Marín també ha ressaltat la importància que figures com la Sagi siguin conegudes per a tota la societat.
Pionera de l'esport femení català
La Sagi va ser impulsora, creadora i membre molt activa del Club Femení i d'Esports de Barcelona, una entitat pionera de l'esport femení català. Com a esportista, Martínez Sagi va destacar en el llançament de javelina, disciplina en què va obtenir una medalla d'or en el campionat nacional d'atletisme femení, el 1932. Va arribar a ser directiva del FC Barcelona el 1934 convertint-se en la primera dona europea a ocupar una posició d'importància en el futbol estatal. Al Barça va intentar crear una secció femenina, però el fracàs del projecte la va portar a dimitir del seu càrrec. Martínez Sagi entenia l'esport com una necessitat per portar les dones cap a la modernitat, compatibilitzant cos i ment. El 1936 va formar part de la organització de l’Olimpíada Popular de Barcelona, que havia de ser un esdeveniment esportiu de caràcter antifeixista, alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936, que finalment no es va dur a terme per l'inici de la Guerra Civil espanyola. Abans de l’esclat de la guerra havia col·laborat amb molts mitjans de comunicació i quan va esclatar va acompanyar al front, com a corresponsal, la columna de l’anarquista Durruti, la Sagi enviava les seves cròniques i fotografies al diari La Noche i a El Tiempo, de Bogotà, però la seva activitat com a reportera de guerra li va costar una ferida a les cames per l’explosió d’una granada. A l'exili, primer a França i després als Estats Units, va viure moltes vides. En el seu retorn a Catalunya, a finals dels anys setanta, no va tenir el reconeixement que la seva obra periodística i poètica es mereixia.
La presidenta de l’ICD ha reblat: “La història de la Sagi no és només la d’una esportista d’èxit, sinó també la d’una dona que va desafiar els estereotips del seu temps i va obrir camí per a moltes altres. La seva experiència ens recorda la importància de la igualtat d’oportunitats i de la lluita per la visibilització de les dones en tots els àmbits, especialment en el món de l’esport, on encara hi ha reptes pendents.”
El llibre ‘La Sagi. Una dona, moltes vides.’, editat per la Generalitat de Catalunya, forma part de la col·lecció "Persones il·lustres", que aplega semblances biogràfiques, textos significatius, testimonis personals o documents a l'entorn de personatges rellevants a Catalunya al llarg del temps.
