- L’acte, organitzat de forma conjunta amb la Biblioteca de Catalunya, repassa la trajectòria de Ponsa en els 150 anys del seu naixement
- Sònia Guerra, presidenta de l’ICD: “Dones com ella han construït un precedent històric que ens serveix de brúixola”
L’Institut Català de les Dones ha iniciat aquest dimecres l’any Maria Lluïsa Ponsa i Bassas per commemorar la figura d’aquesta compositora, pianista i escriptora en els 150 anys del seu naixement.
L’acte ha estat organitzat de forma conjunta amb la Biblioteca de Catalunya i ha servit per repassar la trajectòria de Ponsa i Bassas (Barcelona, 1975-1919) i presentar les actuacions que es faran en el seu any.
Les comissàries de l’Any Ponsa, la musicòloga Victòria Palma Barbany i la periodista musical Mònica Pagès Santacana, han destacat de Ponsa que va tenir l’oportunitat de formar-se i desenvolupar la seva vocació en una època on les dones no disposaven fàcilment d’aquestes opcions, i va poder comptar a més amb el suport de les institucions públiques.
Becada amb 10 anys a Paris
Maria Lluïsa Ponsa i Bassas (1875 – 1919) va estudiar a l’Acadèmia d’Esmeralda Cervantes i va ser deixebla d’Isaac Albéniz i d’Arthur Rubinstein. Als deu anys va anar a París becada per l’Ajuntament de Barcelona. S’hi va estar set anys i va aconseguir el Gran Diploma d’Honor al Concurs de l’Institut Musical de París. En tornar a Barcelona, va actuar als teatres Principal, Romea i Líric amb un gran èxit.
Va fundar l’Institut Musical de Barcelona, on feia classes de música de forma benèfica per a criatures que no podien pagar-les. Va ser col·laboradora de Feminal i Catalana, revistes que reivindicaven els drets de les dones. Com a escriptora, va guanyar diversos premis als Jocs Florals.
La presidenta de l’CD, Sònia Guerra López, ha ressaltat que “dones com ella han construït un precedent històric que ens serveix de brúixola a totes i tots nosaltres” i ha considerat que cal “assegurar que la seva contribució a la cultura i a la lluita pels drets de les dones sigui reconeguda i transmesa a les futures generacions”. En aquest sentit, ha recordat que “des de l’Institut Català de les Dones un dels objectius principals és construir aquesta història col·lectiva del feminisme i de les dones a Catalunya. La història només serà justa si recupera el nom de totes aquestes dones, pioneres en els seus àmbits”, ha afegit.
Per la seva part, la directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra, ha ressaltat que Ponsa “va ser coneguda en el seu moment i va tenir certa presència als mitjans de l’època, però havia quedat a l’oblit” com ha passat amb tantes dones al llarg de la Història.
A l’acte també han intervingut la cap de la secció de Música de la Biblioteca de Catalunya, Rosa Montalt Matas, que ha explicat el procés de documentació sobre Ponsa, i la violoncel·lista i compositora Marta Pons Garcia, que ha parlat sobre ser dona i dedicar-se a la música i ha interpretat una cançó composta per Ponsa.
Any Maria Lluïsa Ponsa
A aquest acte inicial el seguiran altres fites durant l’any, com un acte al Conservatori Municipal de Música de Barcelona el darrer trimestre de l’any per presentar els recursos elaborats durant l’efemèride i una exposició itinerant que s’incorporarà al catàleg de recursos expositius en préstec de l’Institut Català de les Dones. A més, es catalogarà l’obra completa de Ponsa a partir d’edicions de l’època i altres obres.
L’any Maria Lluïsa Ponsa forma part de les commemoracions del Govern per al 2025, que anualment acorda els esdeveniments i personalitats que seran objecte de commemoració per part de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’aquests esdeveniments i personalitats que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu de la ciutadania de Catalunya.
Genealogia feminista
L’ICD commemora anualment la trajectòria de diverses personalitats com a part de la recuperació i divulgació de la memòria històrica de les dones. Enguany, juntament amb Ponsa i Bassas, es commemoren també els 100 anys del naixement de Maria Assumpció Català i Poch, primera professora astrònoma de l’Estat.
Aquesta construcció de la genealogia feminista és un dels pilars de la tasca de l’institut, que es complementa amb l’edició de publicacions i un catàleg amb 49 exposicions itinerants que cedeix a equipaments, institucions i entitats de tota Catalunya.