La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha assegurat que el Govern “ha fet un pas per millorar la capacitat de previsió i resposta davant el risc d’inundacions, en especial a les zones de muntanya”, amb l’acord aprovat aquest dimarts amb què s’incorporaran dos nous radars a la Xarxa de Radars Meteorològics (XRAD), que gestiona el Servei Meteorològic de Catalunya. Aquests equipaments serviran per millorar la previsió de pluges i tempestes i afavorir les tasques de prevenció a l’àrea del Pirineu.

“Es tracta de facilitar la gestió hídrica de rius i rieres. D’aquesta manera, per exemple, l'ACA o la Conca Hidrogràfica de l’Ebre podran predir millor el creixement d'alguns barrancs i, en conseqüència, facilitaran la presa de decisions més ajustades per part de Protecció Civil”, ha explicat Paneque a la roda de premsa posterior al Consell executiu.

L’estimació de precipitació en zones de muntanya a partir de dades dels radars meteorològics continua sent un repte important, especialment en regions d’orografia complexa, on les precipitacions són sovint més intenses i les avingudes més ràpides. La precisió amb què es poden estimar les precipitacions en aquestes zones es veu afectada per limitacions del radar: d’una banda, el senyal pot quedar bloquejat per l’orografia si el radar és massa a prop de les muntanyes i, de l’altra, si és molt lluny, el feix se situa massa amunt i abasta un volum massa gran, fet que dificulta una mesura acurada.

A hores d’ara, l’XRAD la formen quatre radars meteorològics, que treballen en l'espectre electromagnètic de la banda C, amb l’objectiu d’oferir la millor cobertura possible del conjunt del país. Amb tot, hi ha valls dels Pirineus on, tot i disposar d’una de les xarxes més denses d’Europa, la cobertura dels radars és limitada. Aquesta problemàtica es detecta en algunes zones, com la part alta de la conca del Segre (Cerdanya i part de l’Alt Urgell), la part alta de la conca de la Noguera Pallaresa i Ribagorçana (Pallars Sobirà i Alta Ribagorça) i la conca de la Garona a Catalunya (Val d’Aran).

Per superar aquestes limitacions, la millor solució passa per la instal·lació de dos radars polarimètrics de banda X, que complementin la xarxa actual. Prèviament, però, resulta imprescindible dur a terme un estudi acurat dels possibles emplaçaments amb criteris meteorològics, amb simulacions de la qualitat de la xarxa resultant i una avaluació de la viabilitat logística de cada emplaçament, per així determinar les localitzacions òptimes dels nous radars, un treball que realitzarà el Servei Meteorològic de Catalunya.