- La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha tancat la XII Trobada de Comunitats de Regants a Tremp
- Paneque ha aprofitat la seva visita a la capital del Pallars Jussà per explicar la concessió de 6 MEUR en subvencions per al manteniment de camins a les comarques de muntanya
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha anunciat aquest divendres a Tremp (Pallars Jussà), durant la XII Trobada de Comunitat de Regants organitzada per l’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR), que, a partir de la propera sessió, “s’integraran en el Consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), com és de justícia”. “Hi seran sense vot, perquè és una qüestió de més llarg recorregut, però sí que podran compartir i tenir veu”, ha explicat la consellera, donant compliment al compromís del Govern, i tenint en compte que les comunitats de regants gestionen el 70% de l’aigua a Catalunya.
La consellera ha aprofitat la jornada per posar de relleu l’esforç que ha fet la pagesia en els darrers anys arran de les restriccions per la sequera extrema que ha patit el país i els ha encoratjat a continuar apostant per la modernització i per una gestió eficient dels regadius. “Vull reconèixer i agrair profundament el paper essencial que juga el sector primari a Catalunya, un col·lectiu fonamental que manté viu el nostre territori i les nostres tradicions, ja que un país sense pagesia perd l’essència”, ha dit, tot detallant que “aquesta darrera sequera ha durat cinquanta-sis mesos, i el sector agro-ramader és qui més n’ha patit les conseqüències, amb pèrdues importants i riscos per a la viabilitat de les explotacions que, tot i les ajudes del Govern, difícilment s’acaben de compensar”.
És per això que “la desescalada del pla de sequera, ara que les reserves s’han recuperat, tot i que no al cent per cent, permetrà enguany donar aire al sector i garantir l’aigua que necessita per desenvolupar la seva activitat de manera normal”, ha afegit. Paneque ha asseverat “tinc la voluntat política de continuar anant endavant amb el full de ruta, per evitar que sectors tan importants per l’economia catalana tornin a passar mai més uns dies tan foscos com els que ens ha tornat patir”, fent referència a la projecció del Govern de que l’any 2030 Catalunya quedi allunyada de l’amenaça de sequera, a la no dependència exclusiva de la pluja. Per aconseguir-ho s’invertiran 2.500 milions d’euros en sis eixos estratègics que el Govern va aprovar l’agost de 2024 com a Estratègia de l’Aigua.
6 MEUR per al manteniment de camins
La consellera ha aprofitat la visita a Tremp per anunciar la resolució de l’atorgament de 6 milions d’euros en subvencions als consells comarcals de les comarques de muntanya i al Conselh Generau d’Aran per a actuacions de millora i manteniment de camins municipals de la xarxa veïnal i rural. La consellera, que ha visitat algunes de les zones beneficiades per aquests ajuts, acompanyada de la delegada del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Sílvia Romero, ha explicat que aquesta convocatòria de subvencions ja es va obrir de forma anticipada a finals de l’any passat i que finançarà accions executades entre l’1 de gener i el 31 d’octubre d’enguany. En concret, el 2022 aquesta línia va passar d’estar dotada amb 2,5 milions a 6 milions d’euros i ja fa tres anys que el Departament manté l’esforç pressupostari.
Aquestes ajudes s’emmarquen en les polítiques de muntanya del Govern per garantir el bon estat de la xarxa d’accés als nuclis de les nou comarques de muntanya i de l’Aran. “És una eina més per a garantir l’equitat territorial i la millora de les condicions de vida dels veïns i veïnes d’aquestes comarques, ajudant a fixar població i evitant el despoblament”, ha afirmat la consellera Paneque.
Les polítiques de muntanya engloben diverses línies de subvencions adreçades a la millora de la mobilitat que sumen més de 7 milions d’euros, que inclou a mes d’aquesta línia de millora i manteniment de camins, altres ajuts destinats a la realització d’inventaris de camins o l’arranjament de carreteres malmeses per la neu, entre altres.
Les comarques de muntanya es caracteritzen per tenir molts quilòmetres de vials municipals, amb uns costos de manteniment elevats per raons orogràfiques i climàtiques i uns pressupostos municipals insuficients per l’escàs volum de població. En aquest context, fa anys que els consells comarcals i els ajuntaments cooperen en la gestió de la xarxa de camins municipals i, sovint, aquests deleguen part de les tasques a realitzar en els consells, que disposen de més mitjans tècnics i materials.
Per aquests motius, a l’empara de la Llei d’alta muntanya, la Generalitat ha mantingut sempre una política de suport als ens locals en la seva tasca d’adequació de la xarxa de camins i ha potenciat el paper dels consells comarcals com a mancomunitat tècnica de serveis i ens de cooperació. “És un element clau per la connexió entre persones, per la connexió entre municipis i per la pròpia seguretat viària d’aquesta xarxa de camins i pel suport que volem donar als ajuntaments”, ha reblat laconsellera.
En el cas de les subvencions per a la millora i manteniment de camins de la xarxa veïnal i rural de titularitat municipal, s’han atorgat per l’import màxim a que podia aspirar cada consell comarcal en funció de la longitud de la seva xarxa estructurant:
- Alta Ribagorça: 322.000 €
- Alt Urgell: 970.000 €
- Aran: 299.000 €
- Berguedà: 622.500 €
- Cerdanya: 446.000 €
- Garrotxa: 523.500 €
- Pallars Jussà: 821.499 €
- Pallars Sobirà: 667.500 €
- Ripollès: 496.000 €
- Solsonès: 832.000 €
7
Imatges
