Oficina del President

Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall

query_builder   30 desembre 2003 00:00

event_note Nota de premsa

Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall

Barcelona, 30-12-2003

Missatge de Cap d’Any del president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall

Benvolgudes ciutadanes i benvolguts ciutadans de Catalunya,

Forma part dels bons costums instaurats des que els catalans vam recuperar l’autogovern que el president de la Generalitat adreci un missatge de Cap d’Any a la nació.

Tinc intenció de seguir, de bon grat, aquest  costum, com també tinc intenció de fer-ho amb altres usos establerts. El fil conductor de la nació s’expressa en  les actituds dels seus governants.

Però també tinc intenció de canviar estils i maneres de fer. És lògic.

El cert és que acabem de passar una pàgina de la nostra història.

Hem passat la pàgina dels primers vint-i-cinc anys d’autogovern recuperat.

I hem iniciat un nou període. De 1978 ençà, i més en concret des de 1980, hem viscut anys en els quals Catalunya s’ha afirmat com a poble i s’han consolidat les institucions.

No hi ha cap mena de dubte.

En aquest sentit és just reconèixer, avui, que el  president Jordi Pujol,  durant tots aquests anys, ha encarnat amb dignitat evident la més alta magistratura de Catalunya.

Vull que sapigueu que la meva voluntat és honorar, preservar i engrandir el llegat dels meus antecessors.

Vull que sapigueu que em motiva, tant o més  que el passat,  el futur. Avui es pot fer realitat la governació plena, pacífica, creativa i moderna que en els anys 30 no va poder existir i que en els darrers 20 anys s’ha iniciat sense però culminar del tot.

Catalunya està vivint el període de llibertat i estabilitat més llarg que mai hagi viscut. I d’això ens n’hem de sentir orgullosos tots. Perquè ha estat responsabilitat de tots i mèrit de tots que les coses a Catalunya s’hagin pogut fer d’aquesta manera.

Comença una nova etapa amb institucions idèntiques i amb persones i idees noves, amb noves formacions polítiques al govern.

El nostre compromís, el meu, el del conseller en cap i el de tot el Govern, és el de passar tan aviat com sigui possible dels projectes a les realitats, malgrat la lògica commoció que l’alternança democràtica representa sempre, i més quan s’enceta per primer cop després de tants anys de governs del mateix caràcter.

Som un país europeu normal. Ja no es pot dir que Catalunya no ha gosat canviar de govern. Ja no es pot dir que no ens atrevim amb els governs de coalició que són vigents a països com Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, i Holanda.

Cal entendre i interpretar la situació present com un signe de la normalitat del país, de la fortalesa de les institucions i de la voluntat de canvi.

És lògic que alguns visquin un moment de desconcert o incertesa. Però ningú no ha de tenir por: Catalunya seguirà anant endavant amb més energia i força que abans. Hi ha una gran il•lusió  i moltes esperances i sé perfectament que no podem decebre, no solament el nostre poble, sinó altres que observen el nostre projecte, el projecte català actual, com a mínim amb curiositat i sovint amb complicitat.

En la  nova etapa que ara obrim tenim plantejats tres grans objectius: un nou horitzó nacional, un progrés compartit entre tots els catalans, i un més gran equilibri territorial i ambiental.

Val a dir: un autogovern més efectiu, un  sentiment de pàtria basat en la llibertat i els drets de cadascú, i la consideració de cada punt del territori com un actiu i no com una nosa, una distància o una resistència a la mobilitat.

Amb un ús social del català més natural i més estès. I amb una més clara percepció dels problemes i les solucions, que les tenim,  associades al fenomen de la immigració.

En definitiva, es tracta de fer una pàtria completa, una nació completa, amb un patriotisme renovat: el que faci que els homes i dones, ciutadans de Catalunya tots ells, tant se val d’on hagin vingut, se sentin orgullosos de viure en aquest país i disposats a defensar-lo amb el treball i la paraula.

Que tots puguem sentir l’orgull de viure en el nostre país per la nostra escola, per la  nostra sanitat, per l’accés a l’habitatge dels joves, per la política ambiental, per les comunicacions, per les oportunitats de feina i de crear empresa, per la seguretat dels barris, de la feina i dels transports, pel respecte als valors culturals i a la creació.

Hi ha a Catalunya grans escriptors i directors teatrals, músics d’alt nivell, pintors i escultors i arquitectes admirats arreu, bons artistes i artesans en tots els camps. I d’altres que vénen a instal•lar-se aquí. Sempre ha estat així en els darrers 100 anys. Fem-ne ara una realitat oberta als joves.

Ens acostarem a aquests objectius si fem les coses d’una manera determinada, correcta,  buscant en tot moment ...

... La unió de tots els catalans en els coses fonamentals...

... La pluralitat i la llibertat de pensament com a bandera

... Un diàleg franc i exigent amb Espanya i Europa...

... Una democràcia planera, més propera, més participativa ...

... I un clima de serenitat i de confiança, però al mateix temps de riscs assumits amb plena consciència ...

Per tal d’aconseguir-ho compto amb la vitalitat i el compromís de la societat catalana, dels treballadors i les treballadores, de la gent emprenedora, dels professionals, de les empreses, dels sindicats, de les institucions de caràcter social, cívic, esportiu, econòmic o universitari, de les persones grans, de les famílies, de les entitats religioses i de les que han fet del voluntariat la seva causa. Dels educadors i dels qui tenen cura dels més necessitats. De tots.

 També dels qui no es deixen encabir en cap d’aquestes categories perquè  valoren per sobre de tot la seva individualitat.

Amb tots ells compto, amb tots vosaltres que m’esteu escoltant, que m’esteu veient. I em poso, també, a la disposició de tothom.

Vull ser el president de tots els catalans i totes les catalanes. I espero ser mereixedor de la confiança i l’honor que heu dipositat en la meva persona i en el meu Govern.

Deixeu que m’acomiadi ara amb els mots d’una cançó de Nadal que cantàvem a casa dels avis quan érem menuts i que els menuts avui encara canten:

 “El desembre congelat

 confús es retira;

 abril de flors coronat

 tot joiós ens mira”

El futur ens mira. Us desitjo a tots un 2004  ple de ventura.