Oficina del President

Euroregió Pirineus - Mediterrània

query_builder   29 octubre 2004 15:09

event_note Nota de premsa

Euroregió Pirineus - Mediterrània

Acte de Constitució

Euroregió

Pirineus-Mediterrània

Barcelona, 29 d’octubre de 2004

Sumari

- Declaració Fundacional

- L’Euroregió Pirineus – Mediterrània

o Antecedents

o Objectius

o Actors

o Sectors estratègics

- Les Euroregions en el context europeu

L’Euroregió, un futur compartit

Els presidents de les comunitats i regions sotasignats  ens hem reunit per posar en marxa de manera oficial una nova Euroregió Pirineus-Mediterrània que comprendrà els territoris de les nostres respectives regions. Aquesta Euroregió neix amb la nostra voluntat d’unir esforços per crear al nord-oest de la Mediterrània un pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació i la inclusió social i territorial.

En els anys que han passat des de l’inici de la descentralització a Espanya i a França hem constatat que els governs regionals juguen un paper insubstituïble a l’hora de generar un desenvolupament econòmic que tingui en compte les especificitats dels seus territoris. Tanmateix, l’escala regional no sempre és suficient per enfrontar els nous reptes d’una Europa ampliada i una economia mundial globalitzada. Des de fa anys, a Europa algunes regions han donat un pas important: la creació d’euroregions que transcendeixen les fronteres estatals, unint les forces dels seus territoris i la seva ciutadania per assolir un més gran potencial.

En l’escala mundial, la competència per a les nostres economies és cada cop més dura. L’ampliació de la UE a l’est i la liberalització dels intercanvis en l’àmbit mediterrani obre noves oportunitats, però també suposa un repte sense precedents. Per això, i per donar a les nostres regions un nou protagonisme dins del partenariat euromediterrani, cal assolir junts una massa crítica.

L’Euroregió Pirineus-Mediterrània que neix està formada per territoris de característiques sense dubte molt diverses, però en gran mesura complementàries. Juntes, aquestes regions tenen un pes important en el context sud europeu i mediterrani a causa de la seva dimensió demogràfica, econòmica i territorial. Comptem amb elements realment molt valuosos com ara una xarxa de centres metropolitans de dimensió europea, una posició clau en la Mediterrània occidental, una considerable base científica i tecnològica (universitats i escoles tècniques, parcs tecnològics, laboratoris d’investigació), una estructura econòmica diversificada, indústries punteres consolidades o en emergència (aeronàutica, energies renovables, biotecnologies aplicades a la farmàcia, la medicina i l’alimentació, automobilística, etc.), una producció agrícoles i vitícoles abundant i de qualitat i un turisme amb una oferta variada durant tot l’any (platja, muntanya, turisme cultural, turisme rural, patrimoni urbà, etc.).

Tanmateix, els territoris de l’Euroregió ha d’afrontar els reptes que representen :

• la insularitat

• l’aïllament de les zones de muntanya i de les zones veïnes caracteritzades per una feble densitat de població

• Els cascs urbans i els barris en decadència

• Les àrees industrials en declivi o amenaçades

Amb la participació activa d’organismes de la societat civil que representen els nostres ciutadans i dels governs locals i supra-locals, cercarem els ajuts i les complicitats europeus i estatals necessaris per garantir l’èxit de la nova Euroregió Pirineus Mediterrània que vol esdevenir:

Un espai econòmic, de recerca i innovació tecnològica ambiciós al sud d’Europa

És imprescindible garantir el lligam entre l’ensenyament universitari, la investigació, la innovació i el desenvolupament econòmic regional. Cal que les nostres regions passin a ocupar de manera conjunta un paper destacat en l’espai europeu d’investigació, esdevenint un gran centre innovador del sud d’Europa i participant conjuntament en programes europeus de recerca. Per això cal aprofitar les complementarietats científiques regionals, i establir lligams entre la iniciativa pública i privada en matèria de desenvolupament econòmic, tecnològic i industrial a partir de la base científica. L’Euroregió ha d’esdevenir un espai atractiu per als capitals industrials internacionals que busquen implantar-se en un entorn creatiu i innovador, basat en la qualitat i l’excel•lència científica, al servei d’una economia sostenible i competitiva.

A la base d’aquest model hi haurà una col•laboració entre universitats, entre laboratoris científics i entre parcs tecnològics, cercant de manera global les sinergies entre els sistemes de recerca i innovació de les regions. Aquesta estratègia ha d’anar acompanyada de lligams cada cop més estrets entre els grans pols industrials euroregionals i la base científica.

Una densa xarxa d’infrastructures al servei de la ciutadania

Les xarxes de transport actuals són insuficients per respondre al creixement demogràfic de les nostres regions i a l’augment dels seus intercanvis entre elles i amb la resta del món. L’Euroregió ha ser alhora un engranatge de plataformes logístiques de primer ordre, per assegurar la connectivitat internacional dels nostres territoris en una Europa ampliada a l’Est i oberta a l’àmbit mediterrani. Per això volem construir un sistema multimodal amb un  nou equilibri  dels transports tant de passatgers com de mercaderies per carretera, via ferroviària, marítima i aèria. Cal també assegurar la connexió del nostre territori amb les grans xarxes transeuropees, en especial els recorreguts d’alta velocitat, transmediterrànies i mundials.

L’Euroregió ha d’articular-se amb unes xarxes de transport modernes i funcionals, i unes xarxes d’energia i de comunicacions que responguin a les necessitats de la població i dels actors econòmics, en una perspectiva de desenvolupament sostenible que permeti preservar el territori i el planeta per a les generacions futures. La prioritat ha de ser per als mitjans de transport més sostenibles i les energies renovables. Aquest projecte de xarxes euroregionals ha de ser integrador en dos sentits: una integració dintre de les xarxes europees, mediterrànies i mundials, lligada a l’exigència intrínseca d’integració de la totalitat del territori i la població en aquestes xarxes, lluitant per evitar l’aïllament i per superar les dificultats pròpies de cada regió.

Una cruïlla d’intercanvis culturals i humans

L’espai ocupat per les nostres regions conté una enorme diversitat cultural. Aquesta diversitat té a veure amb formes tradicionals d’expressió cultural i lingüística amb una tradició centenària tant com amb l’arribada de noves expressions culturals resultat de processos migratoris, de canvis socials. Hem de treballar conjuntament per valoritzar aquesta diversitat i transformar-la en una força creadora. Alhora, compartirem experiències d’integració i multiculturalisme.

Les nostres regions destaquen també per la vitalitat de la seva creació cultural. Cal crear nous circuits per fer fent circular talents i creadors artístics (espectacles en directe, llibres, audiovisual, etc.) a les nostres regions i a l’exterior (festivals, salons, residències d’artistes, etc.). També és important establir una cooperació entre els agents difusors de la producció cultural (distribuïdores, galeries d’art, teatres, etc.) per situar el nostre territori en un lloc destacat dels circuits internacionals de la creació artística.

Finalment, l’Euroregió ha de servir per preservar el nostre patrimoni natural, històric i cultural compartit i per trobar noves formes de valoritzar aquest patrimoni amb un model turístic sostenible. En aquest sentit caldrà explorar la creació de rutes i marques turístiques conjuntes, i potenciar l’intercanvi de bones pràctiques.

Un nou motor del Partenariat Euromediterrani

Les regions europees han jugat un paper molt destacat en el procés d’integració europea i en contribuir a l’ampliació de la Unió Europea. Estem convençuts que les regions haurien de jugar un paper molt més important en el Partenariat Euromediterrani, i a través de l’Euroregió treballarem conjuntament per aquest objectiu. Afirmem la nostra voluntat comuna de desenvolupar accions conjuntes a l’àmbit mediterrani, sobretot a destinació dels països del Magrib.

Conscients que aquesta tasca l’hem de fer conjuntament amb les institucions de la Unió Europea i amb els organismes europeus de cooperació interregional, compten també treballar en col•laboració amb organitzacions de cooperació existents com la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) i les Illes de la Mediterrània Occidental (IMEDOC), i desitgem participar junts als programes europeus de cooperació territorial.

Representant les nostres institucions, nosaltres signataris d’aquesta declaració hem decidit impulsar l’Euroregió Pirineus Mediterrània que dugui a terme aquestes tasques promovent projectes comuns de desenvolupament sostenible en estreta cooperació amb les institucions de la Unió Europea i d’altres organitzacions internacionals, així com amb els estats andorrà, espanyol i francès. Aquesta Euroregió neix amb els territoris d’Aragó, les Illes Balears, Catalunya, Llenguadoc – Rosselló i Migdia – Pirineus com a nucli principal. Tanmateix, l’Euroregió neix amb vocació d’obertura i cooperació seguint els arcs pirinenc, mediterrani (d’Itàlia fins al Magreb), les valls dels grans rius (Ebre, Garona i Roina)  i les illes de la Mediterrània Occidental.

Convidem totes les autoritats polítiques i organismes locals i supralocals a participar d’aquest repte compartit.  Promourem tanmateix la participació de les ciutadanes i dels ciutadans de l’Euroregió, tant de manera directa com a través de llurs associacions, empreses, representants polítics, universitats. Amb tots ells farem de l’Euroregió Pirineus Mediterrània un nou pol d’innovació, integració i creixement sostenible al nord-oest de la Mediterrània.

L’Euroregió Pirineus – Mediterrània

Els antecedents

Els estats espanyol i francès durant massa anys han mirat els seus territoris des de l’òptica de la capital, deixant per a regions com Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus o Catalunya un paper secundari en les grans inversions estatals i en les noves infrastructures.

Malgrat les dificultats, s’han desenvolupat experiències de cooperació, més o menys institucionalitzades, entre les quals destaquen la Comunitat de Treball dels Pirineus , creada l’any 1983, i la xarxa de ciutats C-6 , creada l’any 1991. També ha estat important el treball d’estudi sobre l’EURAM (Euroregió de l’Arc Mediterrani) que ha dut a terme l’Institut Ignasi de Villalonga .

El 19 d’octubre de 1991 els presidents de Catalunya, Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées van signar a Perpinyà l’anomenada Carta de l’Euroregió, formalitzant així les relacions existents entre les tres regions des de principis dels anys vuitanta.  Els presidents es van fixar dos objectius essencials: facilitar els intercanvis entre els actors econòmics, socials i culturals de les tres regions, i reforçar el paper motor de l’Euroregió en el marc del mercat únic europeu, tot afavorint la integració europea i el reequilibrament d’Europa en benefici de les regions del sud. Inicialment va començar amb empenta i amb projectes de certa visibilitat i rellevància mediàtica i política. L’intent de crear una Euroregió Catalunya/ Languedoc-Roussillon /Midi-Pyrénées, però,  va fracassar els anys 90 per motius polítics per tots coneguts.

La situació actual

Ara s’obre una nova oportunitat per donar un impuls nou i diferent a l’Euroregió. 

El context és favorable per diverses raons:

• en l’àmbit europeu, la política de cohesió per al període 2007-2013, que actualment s’està debatent, contempla un Objectiu específic per promoure una integració equilibrada del territori de la UE mitjançant la cooperació transfronterera i transnacional. En aquest marc, la Comissió Europea també ha proposat la creació d’un nou instrument jurídic de cooperació transfronterera (“autoritat regional transfronterera”), que tindria la capacitat de desenvolupar les activitats de cooperació en nom de les autoritats públiques implicades a banda i banda de les fronteres.

• en l’àmbit francès, l’inici del procés de descentralització, que malgrat ser encara incipient i molt incomplet, va en la línia de transferir un gran nombre de competències fins ara exercides per l’estat

• en l’àmbit espanyol, un govern que ha expressat la voluntat de garantir la participació de les CCAA a la Unió europea, i ha mostrat la seva disposició a integrar aquestes en les negociacions bilaterals amb els estats fronterers (França i Portugal)

Algunes constatacions

En el context de la globalització, l’Euroregió proporciona la dimensió i la capacitat econòmica necessàries per competir, en peu d’igualtat, amb altres territoris en l’economia global.

L’Euroregió Pirineus-Mediterrània se situa entre les més poblades d’Europa, representa el 13,2% de la població conjunta d’Espanya i França, el seu PIB (2001) és del 12,7% del total d’aquests dos països.

L’atractivitat de les grans àrees urbanes (Barcelona, Toulouse, Montpellier, Zaragoza, Palma de Mallorca, València), la concentració excepcional de centres de recerca i investigació, una economia moderna amb grans  possibilitats, unes produccions agrícoles i vitícoles basades en la qualitat, un turisme en plena expansió i amb una forta competència… fan que aquest conjunt geogràfic compti amb totes les eines necessàries per optimitzar la seva situació.

Iniciatives en àmbits tan diversos com les universitats (xarxa Joan Lluís Vives, estudis de postgrau en relacions transfrontereres de la Universitat de Perpinyà, Universitat Catalana d’Estiu), els sindicats, els agermanaments entre pobles i ciutats, la sanitat (hospital transfronterer de la Cerdanya), la xarxa EURES Pyrémed-Pirined per a l’ocupació, la recerca en energia solar  duta a terme pel GESP, l’Eurocongrés dels espais occitans i catalans o bé les iniciatives de promoció de l’EURAM (Euroregió de l’Arc Mediterrani) demostren que, de fet, l’Euroregió no només és un anhel compartit, sinó que és ja una realitat. Ara falta la dimensió pública, un suport institucional i administratiu que recolzi aquest tipus d’iniciatives. Cal que aquesta dimensió connecti tots els nivells administratius: des dels àmbits locals, passant pel nivell regional, fins a implicar els governs dels tres estats (Andorra, Espanya i França) i arribant a la Unió Europea i el Consell d’Europa.  

Estructura i objectius

L’Euroregió Pirineus-Mediterrània pretén ser un espai flexible de cooperació entre els diferents actors polítics, econòmics i socials que desenvolupen la seva activitat en l’espai format per les regions de Languedoc-Roussillon, Midi-Pyrénées, Aragó, Balears i Catalunya i la Comunitat Valenciana i l’estat d’Andorra un espai que engloba uns 17 milions d’habitants. 

L’Euroregió no suposarà la creació de cap govern ni de cap administració nova, sinó la coordinació dels diferents nivells de govern impulsada des dels governs regionals/autonòmics. Les opcions sobre com s’estructurarà l’Euroregió encara estan obertes, sempre amb la idea d’evitar crear mecanismes rígids i de mantenir la capacitat tant de generar nous projectes com de posar-se al servei d’aquells que vagin sent proposats pels actors socials, institucionals i econòmics de l’Euroregió. 

La vocació final de la nova Euroregió és esdevenir un pol d’innovació i creixement sostenible basat en la connexió entre els centres industrials, científics i tecnològics de la zona euroregional. Aquesta connexió té components infrastructurals, empresarials, financers, mediambientals, humans, de formació i també, per descomptat, político-administratius.  L’Euroregió també aspira a la cohesió social i territorial i a una projecció màxima de la diversitat i la creativitat de les seves societats. L’objectiu és exercir un lideratge de facto en el context euromediterrani compartit per totes les regions que conformen l’Euroregió, esdevenint un referent bàsic al sud d’Europa i a la Mediterrània i el motor d’un creixement sostingut i compatible amb el respecte pel medi ambient.

Entre els objectius implícits destaca la voluntat de guanyar competitivitat i augmentar la cooperació territorial en el marc global (objectiu bàsic de la Unió europea en el període 2007-2013) i tenir un major i millor accés als programes i projectes de la Unió europea.

Els àmbits de cooperació que, a priori, presenten un major interès són: les comunicacions i infrastructures, la recerca i la innovació tecnològica, la cultura, el medi ambient, el turisme i el patrimoni.  

Actors

L’Euroregió no és concebuda com un projecte tancat, sinó que està obert en tres sentits:

• En primer lloc, no és només un projecte dels governs regionals, sinó de totes les administracions. S’espera que tots els nivells de govern participin a l’Euroregió: ajuntaments i parròquies, consells comarcals, consells insulars, cantons, entitats metropolitanes, vegueries, diputacions provincials, consells departamentals, comunitats autònomes i regions, administracions estatals (Espanya, França, Andorra) i institucions europees. 

• En segon lloc, és un projecte obert a tot tipus d’actors: institucions, empreses i organitzacions de la societat civil.  Universitats, cambres de comerç, associacions ciutadanes, sindicats, partits polítics, clubs esportius, parcs tecnològics, empreses, patronals i un llarg etcètera seran els qui portaran el pes de molts dels projectes. En definitiva, com recordava el Manifest del Fòrum d’entitats, “el consens entre les forces polítiques i les forces socials (patronals, sindicats, professionals, ciutadans, etc) ha d’estar a la base de la generació d’una densa xarxa de relacions institucionals” .

• En tercer lloc, és un projecte obert geogràficament: el nucli espacial de l’Euroregió el conformen Languedoc-Roussillon, Midi-Pyrénées, Aragó, Catalunya, València i Balears.  Però alguns projectes poden ser oberts a altres socis, en particular seguint l’arc mediterrani cap a Múrcia, Andalusia i el Magrib, i també cap a Provença, la Vall del Roina i el nord d’Itàlia.  No és un club exclusiu, sinó un nucli dur al voltant del qual s’articularan projectes de geometria variable.

Sectors estratègics

En primer lloc, els sectors amb un alt component innovador i on es combina recerca, indústria i suport de l’administració com poden ser l’aeronautica, la biotecnologia, les energies renovables o les indústries del medi ambient.

En segon lloc, els serveis són un sector de gran creixement. És imprescindible  una millora de la infrastructura per als serveis de logística, els portuaris i els aeroportuaris, i també un creixement de serveis directes a les empreses. Aquests han de projectar-se no només en l’entorn euroregional sinó en tot l’àmbit de la Mediterrània Occidental.

Finalment, hi ha els sectors que tenen a veure amb el patrimoni natural i cultural, i molt en especial el turisme en totes les seves modalitats. També són importants els sectors en els quals la qualitat i la creativitat són primordials com ara la gastronomia, la producció alimentària i vitícola d’alta gamma, la creació cultural, la moda o el disseny.

Les euroregions en el context europeu

Les regions i les ciutats d’Europa han estat pioneres en l’esforç per crear llaços a través de les fronteres, transformant la construcció europea en una realitat de dia a dia per als seus ciutadans. 

Tot i que algunes d’aquestes iniciatives daten de la dècada dels 1950 , el cert és que és a la dècada dels 1990 quan es va produir un creixement espectacular de les associacions de cooperació transfronterera a Europa.

Aquest fenomen està relacionat amb el propi procés d’integració europea, i amb el creixent reconeixement del paper de les regions en la governança tant a nivell estatal com europeu.  També està estretament vinculat a la generalització dels processos de descentralització en diferents estats europeus , així com al desenvolupament de l’acció exterior de les entitats subestatals.

El Consell d’Europa i la Unió europea han estat dues institucions decisives per propiciar el desenvolupament de la cooperació transfronterera a Europa.  El Consell d’Europa ha estat especialment actiu en la reflexió per millorar la situació legal, mentre que la Comissió de la UE ha proporcionat suport financer a aquestes iniciatives, essencialment a través del programa Interreg.

La manca d’instruments jurídics ha dificultat el desenvolupament d’aquest tipus d’associacions de cooperació transfronterera.  Tot i així, s’han buscat solucions imaginatives.  Actualment es comptabilitzen fins a 70 associacions de cooperació transfronterera a Europa, sota designacions diferents, que van de “comunitats de treball” fins a les “euroregions” o “euregios”. 

Les comunitats de treball  van néixer en una fase anterior (entre 1975 i 1985) mentre que la lògica euroregional ha tingut un desenvolupament més recent, a partir de mitjans de la dècada dels noranta, i fins a l’actualitat, de manera especialment significativa a les noves fronteres amb els països de l’est (és el cas, per exemple, de l’Euroregió dels Càrpats).  L’estructura organitzativa de les comunitats de treball acostuma a ser més rígida que la de les euroregions; també l’àmbit geogràfic és en general superior en el cas de les comunitats de treball (inclouen 5 o més regions); alhora, la intensitat de la cooperació acostuma a ser major en el euroregions, mentre que les comunitats de treball són més un fòrum d’intercanvi d’experiències que una plataforma per desenvolupar projectes concrets .

 Si bé tenen estructures i característiques diferents, existeixen uns trets comuns a aquestes euroregions.  Segons una definició proposada recentment per l’Associació de Regions Frontereres d’Europa (ARFE), es podria avançar els següents elements definidors:

a) es tracta d’estructures composades per col•lectivitats regionals i locals a un i altre costat d’una frontera nacional

b) acostumen a tenir una secretaria permanent i un equip tècnic i financer amb mitjans financers propis

c) la cooperació no està basada en mesures individuals sinó que té com a objectiu el desenvolupament i l’elaboració d’una estratègia.

d) en general són una plataforma per a tota relació transfronterera entre ciutadans, polítics, institucions, forces econòmiques, agents socials i culturals, etc. 

e) la cooperació entre els socis es fa tant en el pla vertical (europeu, nacional, regional i local) a ambdós costats de la frontera, com en el pla horitzontal més enllà de la frontera.

f) les decisions preses s’apliquen en el pla nacional, seguint els procediments en vigor a cada costat de la frontera, evitant en la mesura del possible els conflictes relatius a competències i estructures. 

g) els continguts de la cooperació es defineixen a partir dels interessos comuns. 

h) finalment, aquestes plataformes s’aprofiten generalment per preparar i en la mesura del possible, aplicar els programes i projectes, especialment en el marc de la iniciativa comunitària Interreg.

La realitat actual de les euroregions

Els anys 90 varen ser a Europa, segons el politòleg Markus Perkmann, els de “l’ascens de l’Euroregió” sobretot als països de l’Europa Central i Oriental. Actualment hi ha més de 80 estructures transfrontereres que actuen com a Euroregions a nivell molt diferent: algunes són molt actives des de fa dècades, altres tenen un nivell de desenvolupament institucional molt modest. Cal destacar que les autoritats locals i regionals de països que no són membres de la UE com ara Noruega, Islàndia o Suïssa o, més recentment, Bulgària o Rússia, participen d’algunes d’aquestes estructures.

Tant el Consell d’Europa com la Unió Europea han estimulat l’aparició d’aquestes estructures. El primer, animant els estats a crear les estructures legals per fer-les possibles, i la segona, finançant-les mitjançant iniciatives com ara INTERREG. Inicialment, la dimensió legal de la cooperació estimulada pel Consell d’Europa tenia més pes: la declaració de Madrid de 1980 donava una primera validesa legal a les euroregions; a mesura que han anat creixent les oportunitats de finançament comunitari la part de projectes conjunts i recerca comuna de finançament ha anat prenent més relleu. També la contribució a preparar l’ampliació ha estat el motor d’algunes d’aquestes euroregions a les zones entre la vella i la nova UE.

Les euroregions són molt nombroses i diverses. Posem com a exemple algunes de les euroregions que estan basades en els governs regionals (també n’hi ha de basades en els governs centrals) amb el seu any de creació.

Europa occidental i atlàntica

EUREGIO (Alemanya/Països Baixos) 1958

Euregio Maas-Rhein (Alemanya/ Bèlgica/ Països Baixos) 1978

Kent- Nord Pas de Calais (França/ Regne Unit) 1993

Euregio TriRhena (Alemannya/ França/ Suïssa) 1995

Nord d’Europa i regió Bàltica

Comunitat de Treball de l’arxipèlag (Suècia/Finlàndia) 1978

Öresundskomittén (Suècia/Dinamarca) 1993

Euregio Karelia (Finlàndia/ Rússia) 2000

Euregio Helsinki – Tallinn (Finlàndia/ Estònia)  2003

Europa alpina i central

Conferència Internacional del Llac Boden (Àustria/ Suïssa/ Alemanya) 1975

Euroregion Pro Europa Viadrina (Alemanya/ Polònia) 1992

Euroregió dels Càrpats (Polònia/ Hongria/ Elsovàquia/ Romania/ Ucraïna) 1993

Europaregion Tirol (Àustria/ Itàlia) 1998

Europa del Sud

Comunidade de Trabalho Região Norte de Portugal – Galicia (Espanya/Portugal) 1991

Comunidad de Trabajo Extremadura – Alentejo (Espanya/Portugal) 1992

Euroregion Nestos – Mesta (Grècia/Bulgària) 1997

Tres exemples d’euroregions en marxa:

Europaregion Tirol

Formada pel l’estat federal del Tirol (Àustria) i les províncies autònomes de Südtirol/ Alto Adige i Trentino (Itàlia).

Activitats: La cooperació entre les 3 províncies cobreix molts camps, en particular l’economia, el trànsit i les comunicacions, la cultura, l’educació, el medi ambient i els afers socials. En l’actualitat els temes en marxa són la recerca d’un acord sobre política de tràfic a la delicada zona dels Alps central, els esforços combinats per transferir el tràfic pesat de carretera a tren, el finançament del nou túnel del Brenner a partir de peatges a l’autopista del Brenner, l’establiment d’un servei de passatgers regular integrat en el transport ja existent, les iniciatives comunes de les tres universitats en el camp de la informàtica (BIT school) i l’organització de grans exposicions temàtiques com ara la prevista per a 2005 sobre ‘El Futur de la Natura’.  

Un dels objectius més importants de l’Euroregió és la millora de les condicions per a un desenvolupament sostenible a la regió alpina i la defensa dels interessos de la regió alpina i els seus habitants. Aquest objectius estan inclosos a la "Alpendeklaration"(declaració sobre el desenvolupament i la protecció de les regions alpines) , una mena de Carta Magna per al desenvolupament sostenible de les tres províncies de l’Euroregió.

Øresundkommiten

La regió sueca de Skåne (capital Malmö) i les illes daneses de Zelanda (Sjæland), Lolland, Falster i Bornholm. Inclou els governs de ciutats, comtats i de la regió de Skåne.

Activitats: En la seva pròpia definició, el Comitè de l’Øresund actua com a facilitador de xarxes, una plataforma política i una ambaixada per a incrementar la cooperació a través de l’estret entre individus, empreses i organitzacions. També inicien i porten a terme els seus propis projectes en els camps dels negocis i el comerç, el mercat de treball i l’educació, la comunicació i les infrastructures, la cultura, el medi ambient, la Mar Bàltica i la informació.

Entre les activitats en concret hi ha els estudis ‘Kompass’, destinats a estudiar l’evolució dels intercanvis a partir de la posada en marxa del pont sobre l’estret, i a detectar possibles barreres als intercanvis (recentment, per exemple, ha detectat barreres fiscals que han estat eliminades, en part gràcies al lobby del comitè). Un altre èxit del comitè va ser impulsar la posada en marxa d’un procés d’harmonització entre Suècia i Dinamarca. La comissió d’harmonització ha treballat en temes d’imposició, pensions, salut, reconeixement d’exàmens, etc.  També hi ha una comissió de planificació conjunta, que aprofita les oportunitats del programa INTERREG. Són importants també les activitats de projecció internacional, especialment en la regió bàltica.

Comunidade de Trabalho Região Norte de Portugal – Galicia

La comunitat està formada per 14 comissions. Deu són comissions sectorials, constituïdes per representants de les institucions públiques de les dues regions, en els diferents sectors susceptibles de cooperació (1. Agricultura, medi ambient, recursos naturals i ordenació del territori, 2. Ensenyament, formació i ocupació, 3. Investigació científica i universitats, 4. Cultura, patrimoni i turisme, 5. Desenvolupament local, 6. Dinamització econòmica, 7. Pesca, 8. Salut i afers socials, 9. Administració regional i local, 10. Infrastructures de transport). També té tres Comunitats Territorials de Cooperació (CTC de la Vall del Minho, CTC de la Vall del Limia i CTC de la Vall del Tàmega) que agrupen institucions de tots dos costats de la frontera: cambres municipals portugueses, ajuntaments i diputacions provincials de Galícia. Finalment hi ha una Comissió Específica, constituïda per l’Eix Atlàntic del Nordoest Peninsular, que s’ocupa de la política urbana de les ciutats que en formen part.

Entre els projectes en marxa hi ha per exemple un parc natural transfronterer (Gerês – Xurés), intercanvis d’alumnes en formació tecnològica, artística o professional, un pograma transfronterer de dinamització universitat- empresa, un fons de capital- risc euroregional, una xarxa d’infrastructures tecnològiques, intercanvis entre persones de la tercera edat, estudis de viabilitat per a l’enllaç ferroviari Porto – Vigo, la construcció d’un pont sobre el Minho, la recuperació de camins rurals transfronterers, etc.