El Govern ha acordat interposar tres recursos d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional (TC) contra diversos aspectes de tres lleis estatals. La Generalitat entén que aquestes normatives vulneren les competències atribuïdes a la nostra comunitat autònoma.

• Llei de modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Aquesta llei estableix de manera molt detallada el règim jurídic del personal al servei de l’Administració de Justícia. Això impedeix l’exercici de les competències de la Generalitat sobre els Secretaris Judicials i limita en bona mesura l’exercici de les competències sobre la resta del personal. La llei també vulnera algunes previsions de l’Estatut sobre la valoració del coneixement del català com a mèrit per cobrir llocs a Catalunya de personal de l’Administració de Justícia i la provisió de mitjans materials.

• Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2004. El text no preveu la transferència a Catalunya d’algunes dotacions de subvencions i ajuts a disposició de l’Estat en matèries que són competència de la Generalitat. És el cas de les previstes per a l’Instituto de Migraciones y Servicios Sociales, l’assignació a finalitats d’interès social amb càrrec a l’IRPF i els ajuts del Pla de foment de les energies renovables i l’eficiència energètica.

Segons algunes sentències del TC, l’Estat ha de transferir a les comunitats autònomes les quantitats globals per tal que siguin elles qui gestionin les subvencions en matèries en les quals hagin assumit competències.

• Llei de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social (Llei d’acompanyament dels pressupostos). Introdueix innovacions que vulneren competències autonòmiques en matèries com l’assistència social, les sancions relacionades amb l’ocupació o els mitjans de comunicació, entre d’altres. Un exemple d’això és la regulació que fa la llei de la programació i l’emissió en cadena de les televisions locals i autonòmiques.

DOCUMENTACIÓ ADJUNTA

• El Govern acorda interposar recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional contra diversos preceptes de la Llei Orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei Orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial.

Aquesta Llei del 2003 dóna nova redacció a nombrosos preceptes de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i, d’entre ells, els que estableixen un règim molt detallat de l’estatut jurídic del personal al servei de l’Administració de Justícia que impedeix qualsevol exercici de les competències de la Generalitat sobre els Secretaris Judicials i limita en bona mesura l’exercici de les competències sobre la resta del personal.

A més, la nova redacció de LOPJ vulnera algunes de les previsions de l’Estatut d’Autonomia pel que fa a la valoració del coneixement del català com a mèrit per cobrir llocs a Catalunya de Magistrats, Jutges i de la resta de personal al servei de l’Administració de Justícia, i la provisió de mitjans materials.

És per això que el Govern de la Generalitat, d’acord amb el dictamen elaborat a l’efecte pel Consell Consultiu, ha acordat interposar recurs  d’inconstitucionalitat contra determinats articles de la Llei estatal per entendre que vulneren les competències atribuïdes a la Generalitat de Catalunya.

• El Govern acorda interposar recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional contra diversos preceptes i conceptes pressupostaris de la Llei 61/2003, de 30 de desembre , de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2004.

Aquesta Llei preveu algunes dotacions de subvencions i ajuts a disposició de l’estat en matèries de competència autonòmica i no preveu, en canvi, la seva territorialització i transferència a les Comunitats Autònomes. És el cas de les previstes a favor de l’Instituto de Migraciones y Servicios Sociales, l’assignació a finalitats d’interès social amb càrrec a l’IRPF i els ajuts destinats al Pla de foment de les energies renovables i l’eficiència energètica. A més, la Llei preveu una regulació exhaustiva de les subvencions per transport col•lectiu urbà que l’Estat atorga a les entitats locals no incloses en l’Àrea Metropolitana de Madrid ni en l’extingida de Barcelona.

El Tribunal Constitucional ha dictaminat en diverses i reiterades ocasions que el poder de despesa no es pot exercir al marge del sistema de distribució de competències delimitat per la Constitució i els Estatuts d’Autonomia. Això significa que en aquelles matèries en les quals les Comunitats han assumit competències, al menys d’execució administrativa, ha de territorialitzar les dotacions pressupostàries en base a criteris objectius de repartiment i transferir a les Comunitats Autònomes les quantitats globals corresponents per tal que siguin elles qui gestionin i concedeixin les subvencions o els ajuts en les matèries en les quals han assumit competències.

És per això que el Govern de la Generalitat, d’acord amb el dictamen elaborat a l’efecte pel Consell Consultiu, ha acordat interposar recurs d’inconstitucionalitat contra determinats articles de la Llei estatal per entendre que vulneren les competències atribuïdes a la Generalitat de Catalunya.

• El Govern acorda interposar recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional contra diversos preceptes de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social.

Aquesta Llei introdueix innovacions que afecten competències autonòmiques en matèria d’assistència social, d’imposició de sancions relacionades amb l’ocupació, d’agricultura i ramaderia, de demarcacions hidrogràfiques, aprofitaments hidràulics i medi ambient, espais naturals protegits i de mitjans de comunicació.

Així, i a títol d’exemple, la Llei imposa obligacions de programació i regula l’emissió en cadena dels serveis de televisió locals i autonòmics, de manera que vulnera les competències assumides per la Generalitat en matèria de mitjans de comunicació. A més, la Llei crea un Consell, en l’àmbit de l’Administració de l’Estat, per a la promoció de la igualtat de tracte i no discriminació de les persones per l’origen racial o ètnic i l’hi atribueix una funció assistencial que envaeix competències autonòmiques en matèria d’assistència social.

És per això que el Govern de la Generalitat, d’acord amb el dictamen elaborat a l’efecte pel Consell Consultiu, ha acordat interposar recurs d’inconstitucionalitat contra determinats articles de la Llei estatal per entendre que vulneren les competències atribuïdes a la Generalitat de Catalunya.

• El Govern acorda formular requeriment d’incompetència al Govern de l’Estat en relació amb diversos preceptes i disposicions del Reial Decret 1741/2003, de 19 de desembre, pel qual es regula la prova general de Batxillerat.

La Llei Orgànica de la Qualitat de l’Educació va preveure que per obtenir el títol de Batxillerat calia superar una prova i que les condicions bàsiques d’aquesta prova les fixaria el Govern.

Aquest Reial Decret fixa els requisits que han de reunir els alumnes per poder realitzar la prova, el contingut i l’estructura detallada de cadascuna de les parts de la prova, la composició dels tribunals, determinades condicions relatives als criteris de correcció dels exercicis i a la seva qualificació.

Però, a més, el Reial Decret inclou un conjunt d’altres disposicions que envaeixen les competències de desenvolupament legislatiu i d’execució assumides per la Generalitat de Catalunya en matèria d’ensenyament, de conformitat amb el que preveu l’Estatut.

Així, el Reial Decret disposa que un membre de l’Alta inspecció de l’Estat formarà part de la Comissió de la prova i que l’Alta inspecció podrà realitzar visites d’inspecció als tribunals de les proves. D’aquesta manera l’Alta inspecció de l’Estat passa de ser una inspecció indirecta a assumir directament funcions executives i inspectores que, a Catalunya només han de correspondre a la Generalitat. A més, el Reial Decret imposa determinades condicions organitzatives en la realització de les proves que no es justifiquen com a condicions bàsiques per a l’obtenció del títol, i que van des de l’obligació que els diferents tribunals facin els exàmens a la mateixa hora, fins la determinació de la composició i funcions de la Comissió de la prova, la regulació detallada del procediment i requisits de revisió de la prova, entre d’altres.

Per això la consellera d’Ensenyament, proposa formular un requeriment d’incompetència al Govern de l’Estat.