L’artista barcelonina Julia Montilla és la guanyadora de l’11a Edició del Premi de Videocreació, una coproducció d’un projecte de videocreació entre Centres Territorials d'Arts Visuals de Catalunya, Santa Mònica, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona.

Els Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya són: ACVic Centre d’Arts Contemporànies, Vic; Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona; Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona; M|A|C Mataró Art Contemporani; Mèdol - Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona; Centre d'Art la Panera, Lleida;Lo Pati Centre d'Art - Terres de l'Ebre, Amposta i Centre d'Art Tecla Sala, L'Hospitalet de Llobregat.

El projecte porta per títol: “Strawberry Fields” i s’inaugurarà l’any vinent en el marc del Festival LOOP 2025.

Llibre amb motiu dels 10 anys del Premi de Videocreació

La guanyadora de l’11a edició es va anunciar dimarts al Centre d’Art Tecla Sala de L’Hospitalet, en el marc de la inauguració en aquest centre de l’obra guanyadora de la 10a edició “Paraules d’amor. Un assaig sobre les passions” de Núria Güell i on també es va presentar el llibre amb motiu del 10è aniversari del Premi de Videocreació.

El llibre repassa totes les obres guanyadores del Premi en les edicions anteriors que ja suma una dècada de trajectòria. Es va presentar amb una conversa amb la crítica i historiadora de l’art, Glòria Picazo, i l’artista Fito Conesa, guanyador de la 9a edició del Premi.

11a edició: “Strawberry Fields”

El projecte guanyador per a la 11a edició parteix de la idea que la història actual s'escriu des d'una mirada urbà-cèntrica, que ens situa en la part del privilegi davant el que és rural. La ciutat defineix el món, el descriu, l'interpreta i fa que allò que hi ha més enllà d'ella existeixi o no. No obstant això, el camp és redescobert constantment.

En les passades manifestacions del sector agrari es va evidenciar que aquest està constituït primordialment per grans empresaris, que generen danys ambientals, empobreixen la pagesia residual i exploten a treballadors locals i migrants, motiu pel qual en les reivindicacions sostingudes les persones temporeres van ser excloses del debat.

Strawberry Fields explora, justament, la figura de les dones temporeres i els problemes derivats de l’agricultura intensiva establint, amb això, una continuïtat entre el nostre passat colonial i l’actual règim extractivista. El film, a cavall entre l’assaig visual, el documental i les pràctiques de cinema experimentals, menciona a través del seu títol el tema homònim dels Beatles. La cançó, un relat lisèrgic i psicodèlic escrit a Almeria, fa referència a la percepció de la realitat tot explorant la idea que la vida esdevé més senzilla quan es tanquen els ulls al que ens envolta. El fet de veure, però, és un acte polític. Quan mirem afectem allò que veiem i, simultàniament, som afectats per allò que és vist, per la qual cosa aquesta menció comenta tant l’elusió voluntària com la mirada instituïda sobre el món, dues posicions que determinen la manca de visibilitat de les jornaleres. Quins factors han propiciat l’absència de representacions visuals sobre aquestes treballadores o com ha construït la cultura dominant la seva imatge són, seguint aquest fil, algunes de les qüestions que aborda l’audiovisual.

En Strawberry Fields es proposa trencar amb l’efecte de realitat del dispositiu cinematogràfic, que contribueix a la creença en la transparència del mitjà, per construir una imatge calidoscòpica i al·lucinada d’un viatge pels paisatges físics i humans del cultiu del maduixot en la península Ibèrica i, més concretament al territori de Huelva com a cas d’estudi. El projecte fílmic busca obrir un espai crític sobre les formes de colonialisme patriarcal i ecocidi actuals mitjançant el llenguatge audiovisual, per la qual cosa s’alinea amb els principis de la interseccionalitat representacional, una eina de resistència i interrupció de les narratives dominants sobre els subjectes subalterns.

Julia Montilla (Barcelona, 1970)

Formada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona (UB), on actualment és professora associada i doctorant. Forma part de projecte “I+D+I Ritmos del trabajo femenino en la historia del arte y la cultura visual” (Estado español, 1936-2022). Montilla es serveix d’una multiplicitat de mitjans per analitzar el paper de la imatge i la construcció visual del quotidià. En l'última dècada ha desenvolupat produccions relacionades amb el malestar psíquic, l'èxtasi religiós i la precarietat i l'exclusió laboral.

Des de finals dels anys noranta la seva obra s'ha exposat a La Capella, Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona, Centro de Arte Dos de Mayo, Museu d'Art Contemporani de Barcelona i Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León, entre altres. Ha rebut beques de institucions com ara el MoMA, la Fundació Botín, la Fundació "la Caixa” o l'Institut de Cultura de Barcelona. Va ser vocal del Patronat d’Hangar, treballadora de la Plataforma d'Audiovisual Experimental Hamaca i fundadora de la llibreria La caníbal.

Premi de Videocreació

Els Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya, Santa Mònica, el Departament de Cultura i LOOP Barcelona impulsen aquest premi amb la comesa de promoure la feina d'artistes que destaquen pels seus plantejaments innovadors en el procés de creació, incorporant el vídeo com a element principal en el conjunt de la proposta. L’objectiu és formular accions estratègiques que puguin desenvolupar-se en xarxa, reforçant la visibilitat en el territori i la presència internacional de les arts visuals.

En les edicions precedents han estat premiats els artistes: Jordi Colomer pel projecte “X-Ville” en la 1a Edició; Carles Congost per l’obra “Wonders” en la 2a Edició; Joan Morey en la 3a Edició per “«COS SOCIAL [Lliçó d'anatomia]»”; María Ruido en la 4a Edició pel projecte “Estado de Malestar (malestar_exhuberancia_anomalía)”, Isaki Lacuesta per l’obra “Jo soc allò prohibit” en la 5a Edició, Mabel Palacín pel projecte “Lladres” en la 6a Edició i les artistes Lúa Coderch i Mireia Sallarès guanyadores ex aequo de la 7a Edició pels projectes: “Palau de vent” i “Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por” respectivament, Alex Reynolds en la 8a edició per l’obra “Billie y Nilo”, Fito Conesa per “Anòxia. Un preludi constant” en la 9a edició del premi i Núria Güell en la 10a edició per “Paraules d’amor. Un assaig sobre les passions”.