Es tracta dels següents conflictes positius de competència:
- Reial Decret 2487/1994, de 23 de desembre, pel qual s’aprova l’Estatut regulador de les activitats de distribució al por major i de distribució al por menor mitjançant subministres directes a instal•lacions fixes, de carburant i de combustibles petrolífers.
- Reial Decret 1947/1996, d’1 de desembre, pel qual s’estableix el Pla Nacional d’Avaluació de la Qualitat de les Universitats.
- Ordre del Ministeri d’Indústria i Energia, de 8 d’abril de 1997, per la qual es regula la concessió d’ajuts a l’explotació, investigació i desenvolupament tecnològic i activitats mineres no energètiques.
- Ordre del Ministeri d’Indústria i Energia, de 19 de maig de 1997, per la qual s’estableixen les bases reguladores de la concessió d’ajuts per actuacions de reindustrialització i la convocatòria per les sol•licituds d’aquests ajuts.
- Reial Decret 704/1999, de 30 d’abril, pels quals es regulen els procediments de selecció per a l’ingrés en els centres universitaris dels estudiants que reuneixen els requisits legals necessaris per a l’ingrés a la universitat.
- Acord del Consell de Ministres de 31 de juliol de 1999, pel que es va aprovar el plec de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques per a l’adjudicació per concurs públic, mitjançant procediment obert, de 10 concessions per a l’explotació del servei públic, en gestió indirecta, de radiodifusió sonora digital terrenal.
- Reial Decret 1909/2000, de 24 de novembre, pel qual es fixa el complement de destinació dels funcionaris dels Cossos Mèdics Forenses, Tècnics Facultatitus de l’Institut de Toxicologia, Oficials, Auxiliars i Agents de l’Administració de Justícia, Tècnics Especialistes, Auxiliars de Laboratori de l’Institut de Toxicologia i Agents de Laboratori a extingir de l’Institut de Toxicologia.
DOCUMENTACIÓ ADJUNTA
• El Govern ha acordat dur a terme els tràmits necessaris per promoure el desistiment davant el Tribunal Constitucional de 7 conflictes positius de competència.
Un dels objectius que s’ha fixat la Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Generalitat en aquesta nova legislatura és la disminució dels conflictes plantejats al Tribunal Constitucional, iniciant així el camí de l’entesa i el diàleg entre l’Estat i la Generalitat.
Així doncs, i tal i com ja es va anunciar després de la darrera reunió de la Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Generalitat, del passat 22 de juliol, el Govern ha acordat avui dur a terme els tràmits necessaris per promoure el desistiment davant del Tribunal Constitucional dels següents conflictes positius de competència:
- Reial Decret 2487/1994, de 23 de desembre, pel qual s’aprova l’Estatut regulador de les activitats de distribució al por major i de distribució al por menor mitjançant subministres directes a instal•lacions fixes, de carburant i de combustibles petrolífers.
Mitjançant la norma l’Estat es reservà les funcions d’autorització i registre de les activitats de distribució de combustible i va excloure, fins i tot, la competència de la Generalitat sobre les empreses que facin subministraments directes a instal•lacions fixes d’àmbit autonòmic.
L’any 1999 el MAP ja va proposar a la Generalitat que desistís, a la llum de la nova regulació liberalitzadora del sector d’hidrocarburs establerta per la Llei 34/1998, en els articles 43 i 44 de la qual es preveia la inscripció de les empreses de distribució al detall en els registres de les Comunitats Autònomes i la seva posterior comunicació al registre estatal, a efectes informatius, que eren respectuosos amb els criteris de distribució de competències establerts a la STC 197/1996. Aleshores la Generalitat es va negar a desistir del conflicte al•legant que el Ministeri d’Indústria i Energia seguia practicant les inscripcions en el Registre de distribuïdors al detall de GLP. Però avui, en la pràctica, es podria ja considerar que el conflicte ha perdut la seva virtualitat, ja que ha quedat reconegut que el control tècnic i de seguretat de les empreses a Catalunya el fa la Generalitat i el registre estatal només té efectes informatius i no autoritzatoris.
- Reial Decret 1947/1996, d’1 de desembre, pel qual s’estableix el Pla Nacional d’Avaluació de la Qualitat de les Universitats.
El conflicte es va plantejar en considerar que el Reial Decret instrumentava unes subvencions amb càrrec a fons estatals però l’Estat es va reservar funcions executives per a la seva gestió i concessió, i la regulació establerta excedia les seves competències de regulació bàsica. De fet, les subvencions ja van esgotar tots els seus efectes i la controvèrsia competencial de fons es troba plantejada sobre altres disposicions posteriors amb motiu del Reial Decret 1052/2002, d’11 d’octubre, relatiu a les avaluacions que efectua la “Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad (ANECA)”.
- Ordre del Ministeri d’Indústria i Energia, de 8 d’abril de 1997, per la qual es regula la concessió d’ajuts a l’explotació, investigació i desenvolupament tecnològic i activitats mineres no energètiques.
L’Ordre va establir unes subvencions per a l’exploració geològica i minera no energètica, però en lloc de territorialitzar la dotació pressupostària i transferir-la a les Comunitats Autònomes, va assignar les funcions de gestió i concessió dels ajuts al Ministeri invocant unes preteses finalitats investigadores dels ajuts.
Aquelles subvencions ja van esgotar tots els seus efectes i el Ministeri d’Indústria només va fer les convocatòries per a la seva concessió en els anys 1997 i 1998. Des d’aleshores no s’han tornat a convocar ni concedir per la qual cosa, es podria considerar que en no haver estat resolta la controvèrsia, però en disposar ja d’una amplia doctrina general en matèria de subvencions, establerta pel TC, resulta innecessari un nou pronunciament del Tribunal sobre aquest cas concret.
- Ordre del Ministeri d’Indústria i Energia, de 19 de maig de 1997, per la qual s’estableixen les bases reguladores de la concessió d’ajuts per actuacions de reindustrialització i la convocatòria per les sol•licituds d’aquests ajuts.
L’Ordre va establir unes subvencions destinades a formació, infraestructura, finançament i creació d’indústries en les Comunitats en les quals es produeixin operacions de reestructuració d’empreses del sector públic estatal que afectin de manera sensible l’ocupació però en lloc de territorialitzar la dotació pressupostària i transferir-la a les Comunitats Autònomes, va assignar les funcions de gestió i concessió dels ajuts al Ministeri.
Aquelles subvencions es van concedir dins de l’exercici de 1997 i ja han esgotat tots els seus efectes. A més, el Ministeri d’Indústria no les ha tornat a convocar ni concedir des d’aleshores. Per tant, es podria considerar que en no haver estat resolta la controvèrsia, però en disposar ja d’una amplia doctrina general en matèria de subvencions, establerta pel TC, resulta innecessari un nou pronunciament del Tribunal sobre aquest cas concret.
- Reial Decret 704/1999, de 30 d’abril, pels quals es regulen els procediments de selecció per a l’ingrés en els centres universitaris dels estudiants que reuneixen els requisits legals necessaris per a l’ingrés a la universitat.
D’acord amb el que disposava la Llei Orgànica de Reforma Universitària, pertocava al “Consejo de Universidades” l’aprovació d’uns mòduls objectius per determinar la capacitat de les Universitats. La Disposició transitòria segona d’aquell Reial Decret preveia que, mentre el “Consejo de Universidades” no hagués fixat els mòduls objectius, podria autoritzar els límits màxims d’admissió d’estudiants per cada ensenyament de cada universitat quan es preveies una demanada superior a l’oferta. Aquesta funció executiva excedia de la competència que la Constitució reserva a l’Estat per la determinació de les condicions d’obtenció dels títols i envaïa la competència que en matèria d’ensenyament correspon a la Generalitat de Catalunya d’acord amb el que preveu l’art. 15 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i per això es va plantejar el conflicte davant el TC.
Però aquell Reial Decret va ser derogat pel RD 69/2000, de 21 de gener, pel qual es regulen els procediments de selecció per a l’ingrés en els centres universitaris dels estudiants que reuneixin els requisits legals necessaris per a l’accés a la universitat, que també va ser objecte d’un conflicte formulat pel Govern de la Generalitat en considerar que envaïa les competències normatives i executives assumides en matèria d’ensenyament. Però, al seu torn, el Reial Decret 69/2000 també ha estat derogat pel Reial Decret 1742/2003, que ha establert un nou sistema d’accés que serà d’aplicació a partir del curs acadèmic 2006/2007.
Per tant, tota vegada que el Reial Decret 704/1999 ja va ser derogat i substituït per una nova regulació i la controvèrsia competencial de fons s’ha replantejat contra el Reial Decret 69/2000, es pot entendre que el manteniment del conflicte plantejat contra la primera d’aquelles disposicions és innecessari, i la delimitació competencial serà establerta amb caràcter general per la Sentència que en el seu dia dicti el TC en el conflicte plantejat contra la segona d’aquelles disposicions. A més, l’art. 43 de la LOU, ha reconegut finalment la competència autonòmica per a la programació de l’oferta d’estudis de les universitats públiques de la seva competència i dels seus centres, per la qual cosa el conflicte original ha perdut definitivament la seva virtualitat.
- Acord del Consell de Ministres de 31 de juliol de 1999, pel que es va aprovar el plec de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques per a l’adjudicació per concurs públic, mitjançant procediment obert, de 10 concessions per a l’explotació del servei públic, en gestió indirecta, de radiodifusió sonora digital terrenal.
La Disposició Addicional 44 de la Llei 66/1997, en establir el règim jurídic de la radiodifusió digital terrenal va determinar que les concessions per la gestió indirecta d’aquest servei públic s’atorgarien per l’Estat si el seu àmbit fos estatal i per les Comunitats Autònomes si fos autonòmic o local.
Posteriorment, el Pla tècnic aprovat pel Reial Decret 1287/1999, de 23 de juliol, i el Reglament tècnic i de prestació del servei aprovat per Ordre del Ministeri de Foment de 23 de juliol de 1999, van preveure que el Consell de Ministres adjudicaria les concessions dels programes de les xarxes MF-I i MF-II, establertes sobre unitats d’àmbit provincial, i amb la possibilitat de fer desconnexions territorials fins el 30% del seu temps de programació diària i el 25% setmanal.
Mitjançant l’Acord del Consell de Ministres es va aprovar el plec de clàusules que va regir l’adjudicació de 10 d’aquells programes i es va convocar el concurs públic, sense reconèixer cap mena de participació a la Generalitat en tot el procés d’adjudicació quan, l’art. 16.1 de l’Estatut atribueix a la Generalitat la competència de desenvolupament legislatiu i d’execució del règim de radiodifusió, en el marc de les normes bàsiques estatals i en els termes i casos que estableixi l’estatut jurídic de la radio i la televisió. Per tant, un cop establert que l’adjudicació dels serveis d’àmbit autonòmic i local l’havien de fer les CCAA, la Generalitat hauria d’haver tingut una participació, com a mínim, parcialment determinant en el procés de concessió d’aquells programes provincials. Posteriorment, la disposició addicional trentena de la Llei 55/1999 va fer una nova regulació en la qual va establir que les esmentades desconnexions serien d’àmbit supraautonòmic.
L’Estat ha propugnat la desaparició de l’objecte de la controvèrsia arran de la finalització d’aquell concurs i de la nova regulació establerta per la Llei 55/1999.
- Reial Decret 1909/2000, de 24 de novembre, pel qual es fixa el complement de destinació dels funcionaris dels Cossos Mèdics Forenses, Tècnics Facultatitus de l’Institut de Toxicologia, Oficials, Auxiliars i Agents de l’Administració de Justícia, Tècnics Especialistes, Auxiliars de Laboratori de l’Institut de Toxicologia i Agents de Laboratori a extingir de l’Institut de Toxicologia.
Pertoca a la Generalitat l’exercici de les funcions i serveis que dins del territori de Catalunya exercia l’Administració de l’Estat sobre al personal al servei de l’Administració de Justícia. Es tracta de funcionaris que pertanyen a cossos "nacionals" i, d’acord amb la doctrina del TC, l’Estat conserva les funcions que requereixi la garantia de la unitat dels elements essencials de l’estatut i règim jurídic d’aquest personal. Quant al règim retributiu, l’Estat fixa les retribucions bàsiques i les complementàries fixes, mentre que la Generalitat pot establir unes retribucions complementàries pel compliment d’objectius previstos mitjançant programes concrets. Ara bé, la integritat de la retribució d’aquests funcionaris és a càrrec dels pressupostos propis de la Generalitat.
Però l’Estat, mitjançant aquell Reial Decret, va modificar en part l’estructura i va incrementar la quantia de les retribucions d’aquests funcionaris, amb efectes retroactius a partir de l’1 de gener de 2000, sense comptar amb la voluntat ni amb la participació efectiva de la Generalitat. La Generalitat va entendre que s’havia lesionat l’autonomia financera i la competència assumida en matèria d’Administració de Justícia. L’Estat, en canvi, va sostenir que era competent per determinar el règim i quantia de les retribucions d’aquests funcionaris.
L’Estat ha proposat que la Generalitat desisteixi del conflicte perquè considera que no es tracta d’una reivindicació competencial sinó de cobrir el cost dels serveis transferits per les obligacions derivades de normes estatals, i aquesta qüestió pot tenir solució mitjançant mecanismes de cooperació.
• El Govern ha acordat formular conflicte positiu de competència davant el Tribunal Constitucional.
L’objecte del conflicte el constitueix un apartat de l’Annex d’una Ordre del Ministeri de Justícia de l’any 2004, per la qual es convoquen, per a la provisió pel sistema de lliure designació, i pel cos de Secretaris Judicials els llocs de treball de Secretaris de Govern del Tribunal Suprem, Audiència Nacional, Tribunals Superiors de Justícia i ciutats de Ceuta i Melilla.
La Generalitat ha assumit, quant a l’administració de justícia, l’exercici de les facultats que la Llei Orgànica del Poder Judicial atribueix al Govern de l’Estat. Així, el Tribunal Constitucional ja ha admès l’operativitat d’aquesta clàusula subrogatòria pel que fa a la provisió dels destins del personal al servei de l’administració de justícia en òrgans jurisdiccionals d’àmbit territorial igual o inferior a Catalunya.
La LOPJ, en la redacció donada per la Llei Orgànica 19/2003, permet entendre que les fases prèvies a la proposta, dins del procediment per a la provisió dels llocs singulars de lliure designació, han de ser realitzades pels òrgans autonòmics competents.
Però Mitjançant aquesta Ordre el Ministeri de Justícia ha procedit a fer la convocatòria, entre d’altres, del lloc de Secretari de Govern del TSJC, tot reservant a l’Estat les funcions que d’acord amb l’Estatut corresponen a la Generalitat.
D’acord amb aquest plantejament el Govern de la Generalitat va formular el requeriment d’incompetència però el Govern de l’Estat l’ha rebutjat.
El Govern català considera que l’Ordre vulnera les competències assumides per la Generalitat de Catalunya en matèria d’administració de justícia i per això ha acordat formular conflicte positiu de competència davant el Tribunal Constitucional.
