El Govern ha aprovat modificar el projecte de construcció de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat. Amb aquesta decisió, la Ciutat de la Justícia resoldrà la dispersió actual dels edificis judicials de Barcelona, que quedaran agrupats en dos grans nuclis, i es convertirà en un nou barri residencial integrat en el teixit urbà de l’Hospitalet.
El nou projecte, que ha tingut en compte les necessitats que hi haurà en un futur en l’àmbit de la Justícia, es preveu un estalvi inicial en obres d’uns 30 milions d’euros.
L’anterior Govern de la Generalitat va justificar el projecte sense tenir en compte totes les variables, i en general presentava diversos riscos des dels punts de vista logístic, urbanístic, de seguretat i econòmico-financer. En definitiva, l’antic projecte preveia un complex sobredimensionat i poc sostenible. A més, se’n va aprovar la construcció sense tenir el projecte executiu i les llicències definitives per part dels ajuntaments afectats.
El nou projecte, que ha comptat amb l’assessorament de professionals externs al Govern, proposa una superfície de Ciutat Judicial de 213.054 m2, 65.000 menys de Ciutat Judicial que l’anterior. Aquest acord comportarà una reducció significativa de la densitat i una millora de la diversitat de les activitats.
Segons el nou projecte, la Ciutat de la Justícia comptarà amb serveis de la:
Jurisdicció Penal.
Jurisdicció Civil.
Institut de Medicina Legal de Catalunya.
Els jutjats de primera instància i instrucció, els serveis comuns, la Fiscalia i el Registre Civil de l’Hospitalet de Llobregat.
L’altre gran àmbit judicial de Barcelona seria el de Palau de Justícia-Eixample, on es conservaran per a usos judicials els següents edificis:
Palau de Justícia: acollirà totes les sales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la presidència, l’oficina del jurat i les sales, la biblioteca, serveis comuns, l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i una part de la Fiscalia.
Edifici de Lluís Companys, 1-5: sales civils i penals de l’Audiència de Barcelona, els jutjats contenciosos administratius, el deganat de Barcelona i la gerència territorial de Justícia de Barcelona.
Edifici de Pau Claris, 158-160.
Edifici Via Laietana, 2: jutjats socials.
Edifici Via Laietana, 8-10.
Edifici Via Laietana, 10 bis.
DOCUMENTACIÓ ADJUNTA
DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA
• El Govern ha acordat iniciar un expedient de modificació del contracte de concessió per a la construcció, manteniment i explotació del projecte “Ciutat de la Justícia de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat”.
El projecte “Ciutat de la Justícia de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat” es va justificar, en el seu moment, sense tenir en compte determinades variables que es calia considerar.
Així, i a tall d’exemple, la idea de l’anterior Govern de concentració de serveis judicials presentava importants i innecessaris riscos des de les vessants logística; urbanística; de seguretat i econòmico-financera. La suma de tots aquests factors donava el resultat d’un macro-complex sobredimensionat i poc sostenible.
D’altra banda, l’aprovació del projecte de la Ciutat Judicial es va fer sense comptar amb el projecte executiu de l’obra i les llicències definitives d’obres per part dels ajuntaments afectats, fets que, per si mateixos, justificaven la revisió del projecte.
Això, juntament amb l’entrada en vigor la modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial, fan que hi hagi d’haver una adequació de les polítiques que, en matèria de mitjans materials i personals de l’Administració de Justícia, pertoquen al Govern de la Generalitat, adaptació que passa per la revisió tant del model d’implantació territorial dels edificis judicials com de les seves dimensions.
És per tot això que el Govern ha portat a terme la revisió del projecte inicial de la Ciutat de la Justícia, que es construirà al solar de les antigues casernes de Lepant, entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.
En aquest procés d’anàlisi el Govern ha comptat amb l’assessorament extern d’economistes, urbanistes i arquitectes independents que han elaborat els seus corresponents informes i que han ajudat perquè el Departament de Justícia dissenyés un nou model de serveis judicials per a Barcelona.
Així doncs, el nou projecte proposat pel Departament resol adequadament la dispersió actual dels edificis judicials de Barcelona, i agrupa cadascuna de les jurisdiccions en un mateix espai físic i, al mateix temps, les distribueix entre els dos nuclis judicials en què quedaran conformats els serveis judicials de la ciutat.
Aquest nou projecte proposa una superfície de Ciutat Judicial de 213.054 metres quadrats, 65.000 metres quadrats menys de Ciutat Judicial que l’anterior. L’Acord comportarà una reducció significativa de la densitat i una millora de la diversitat de les activitats.
Segons el nou projecte, la Ciutat de la Justícia comptarà amb serveis de la:
- Jurisdicció Penal.
- Jurisdicció Civil.
- L’Institut de Medicina Legal de Catalunya.
- Els jutjats de Primera Instància i Instrucció, els serveis comuns, la fiscalia i el Registre Civil de L’Hospitalet de Llobregat.
Al centre de Barcelona, es conservaran per a usos judicials els següents edificis:
- Palau de Justícia: acollirà totes les sales del TSJC, la presidència, l’oficina del jurat i les seves sales, la biblioteca, els serveis comuns, l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i una part de la Fiscalia.
- Edifici de Lluís Companys 1-5 (actual immoble dels jutjats d’Instrucció i Penal de Barcelona): es rehabilitarà per ubicar les sales civils i penals de l’Audiència de Barcelona i els seus serveis comuns, els jutjats contenciosos administratius, el deganat de Barcelona, les sales per a advocats i procuradors i la gerència territorial de Justícia de Barcelona.
- Edifici de Pau Claris 158-160
- Edifici de Via Laietana, 2: acolliran els jutjats socials.
- Edifici de Via Laietana 8-10
- Edifici de Via Laietana, 10 bis
Aquests últims 3 edificis acullen en l’actualitat els jutjats de Primera Instància de Barcelona.
Aquesta distribució, en una zona que conformaria l’àmbit del Palau de Justícia-Eixample, presenta com a avantatges que tots els edificis són propietat de la Generalitat i per tant no hi ha despeses de pagament de lloguer com passa en molts casos en l’actualitat, tenen una situació immillorable quant a dotació de serveis complementaris per la seva ubicació, són remodelables per assolir una qualitat equiparable a la de la Ciutat de la Justícia i conserven una caràcter simbòlic, com és el cas del Palau de Justícia.
En el projecte inicial, el complex, definit com la Ciutat judicial “més gran del món”, quedava una edificació “morta”, un complex que es buidava durant la nit amb els problemes de seguretat que això comportava.
Així doncs, amb la modificació d’aquest projecte, la zona destinada a la nova Ciutat Judicial es convertirà en un veritable barri residencial, dotat de vitalitat social i ampliant el nucli convivencial de l’Hospitalet de Llobregat, al mateix temps que es guanya en seguretat.
Aquest nou projecte representarà un estalvi inicial en obres d’uns 30 M€.
