Ahir es va inaugurar al jardí de Palau Robert la mostra fotogràfica “Transhumància. Camins que deixen petjada”, un treball apassionant del fotògraf Oriol Clavera sobre una realitat encara ben viva i que cal reivindicar i preservar. L’acte va comptar amb les intervencions de la directora general de Difusió, Elisabet Valls, del propi Oriol Clavera i de l’autor dels textos que acompanyen les fotografies, Marc Borrell, tècnic de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran.
Al seu parlament de benvinguda, Elisabet Valls va posar l’accent en la bellesa dels paisatges i la duresa de la feina dels pastors i pastores, i del contrast amb la vida a ciutat: “Algunes de les magnífiques fotos d’en Oriol Clavera ens il·lustren una vida solitària, potser per moments difícil, però sempre rodejada d’una gran bellesa natural. D’altres posen l’accent en l’esforç col·lectiu i en el sentit profundament social de la transhumància, o ens transporten a paratges salvatges, rodejats d’animals que gairebé fan cara de felicitat. Hi ha també espai per a escenes de convivència, de companyia entre humans, d’ajuda mútua, un seguit de virtuts que, immersos en el brogit de la ciutat, els urbanites no sempre tenim oportunitat de practicar o la calma d’assaborir”.
Per la seva banda, Oriol Clavera va fer una sentida reivindicació dels protagonistes de la transhumància. “Estic molt content”, va dir, que “l’exposició arribi justament aquí, a una ciutat com Barcelona, per apropar aquesta realitat que ens queda tan lluny. Al cap i a la fi pretén ser un homenatge i una reivindicació d’aquest món rural, ramader, que està en perill. Perquè si el perdem, no només hi perdem aquells que produeixen d’una manera sostenible el nostre aliment; també perdem paisatge i cultura, llengua --expressions, vocabulari--, maneres d’entendre la vida”. I va reblar la seva intervenció recordant “a tots els pastors, homes i dones que lluiten cada dia per tirar endavant les seves explotacions malgrat les inclemències del temps, malgrat el canvi climàtic, malgrat polítiques agràries i burocràcia que els fan la vida impossible i els ofeguen, malgrat molts cops la incomprensió d’una societat tant desvinculada del món rural que no sembla ser conscient de la importància de tenir sector primari proper que produeixi els aliments que necessitem d’una manera sostenible”.
En la mateixa direcció va cloure les intervencions Marc Borrell, quan va dir que “Cada any, unes 100.000 ovelles, 50.000 vaques i 5.000 eugues es desplacen amunt i avall, i aproximadament la meitat ho fan a peu, seguint els camins ramaders: una xarxa històrica que connecta els corrals amb pastures. Aquests camins són públics i, tot i que tenen un ús preferentment ramader, també poden ser gaudits per tothom. Per això és tan important conèixer-los, defensar-los i posar-los en valor mitjançant exposicions com aquesta”. I va acabar demanant que “quan aneu a la carnisseria, demaneu corder, vedella o pollí produïts a Catalunya. És la millor manera de contribuir a mantenir aquest ofici tan essencial”.
L’exposició
Les imatges de l’exposició són de transhumàncies caminades durant els últims vint anys, tant d’ovelles com de vaques i d’escamots d’eugues, amb els mascles i els pollins, en diferents punts del Pirineu català, a banda i banda de la frontera administrativa que separa catalans del nord i del sud.
L’exposició pretén reivindicar i reconèixer la feina de pastors i pastores, i la importància de defensar-ne l’activitat per tenir un món més habitable, sostenible i viu.
L’accés a l’exposició, que es podrà visitar al jardí fins al 29 de juny, és d’accés lliure i gratuït.
