- Una digitalització pionera treu a la llum 44.000 documents històrics (1853-1956) amb un gran valor científic i patrimonial
- La informació obtinguda permetrà aprofundir en l’estudi del clima històric, validar models actuals i reconstruir temporals marítims
Sant Sebastià, 8 de maig de 2025. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha presentat avui, al Far de Sant Sebastià de Palafrugell, els primers resultats del projecte de digitalització del fons documental meteorològic dels fars de la Costa Brava, una iniciativa ambiciosa que ha recuperat més d’un segle d’observacions que restaven inèdites, i que ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Històric de Girona (AHG).
Figura 1. Imatge de l’acte de presentació del projecte, amb la participació d’Enric Cobo, Subdirector General d'Arxius i Gestió Documental, i David Moré, historiador i arxiver de Tossa de Mar, acompanyats per Sarai Sarroca, Directora de l’SMC, i Marc Prohom, Cap de Climatologia de l’SMC.
Un tresor documental de més de 100 anys
El projecte ha permès digitalitzar un total de 44.168 imatges, corresponents a documents originals generats entre els anys 1853 i 1956 i que estan dipositats a l’AHG. Aquests documents provenen de nou fars emblemàtics de la costa gironina: el Port de la Selva, Cap de Creus, Cadaqués, Roses, Illes Medes, Sant Sebastià, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar.
El fons conté dades meteorològiques tant instrumentals (especialment temperatura de l’aire, pressió atmosfèrica, precipitació i velocitat del vent) com no instrumentals, és a dir, observades directament pel personal dels fars (visibilitat horitzontal, estat del cel o estat de la mar). També conté informes específics d’episodis de boira o de tempesta, així com correspondència tècnica.
Figura 2. Full d’observació del far de St. Sebastià del 13 al 15 de gener de 1875
Una aportació clau per a la ciència i el coneixement climàtic
Les dades recuperades tenen un gran valor científic i pràctic, ja que permetran:
- Millorar l’anàlisi de la variabilitat i el canvi climàtic en aquest àmbit de la costa, i detectar possibles tendències amb una perspectiva de més d’un segle.
- Reconstruir temporals marítims destacats, i contextualitzant-los amb fenòmens recents com el temporal Gloria (2020).
- Validar i calibrar models climàtics i meteorològics, millorant la precisió de les projeccions futures.
- Aportar dades d’observació de dies de boira marítima per poder incrementar la precisió en la predicció d’aquest fenomen en l’actualitat.
- Caracteritzar millor els episodis de tramuntana del passat, i poder detectar canvis en la seva recurrència, durada o intensitat actuals.
- Preservar un patrimoni científic i cultural de gran valor històric, i posar-lo a la disposició de la ciutadania.
Reptes i innovació tecnològica
Un dels principals reptes del projecte serà afrontar la heterogeneïtat dels formats i la terminologia no estandarditzada utilitzada als segles XIX i principis del XX. Per això, el projecte també explora l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) per facilitar la transcripció automàtica dels documents i l’harmonització amb escales modernes de velocitat del vent i estat de la mar.
Una mirada al futur: nous fons i més cobertura territorial
L’SMC ja treballa per estendre aquest projecte a altres punts del litoral català, com el Far del Llobregat o el Port de Tarragona, i creuar la informació amb la nova base de dades de temporals de mar de Catalunya (1700-2024), desenvolupada a l’SMC partir de fonts històriques diverses.
Aquesta iniciativa reforça el compromís de l’SMC amb la recerca, la preservació de la memòria climàtica i el monitoratge del canvi climàtic, tal com estableixen la Llei 15/2011 de meteorologia de Catalunya i la Llei 16/2017 del Canvi Climàtic.
Més informació
