Representants dels diferents cossos d’emergències i seguretat han dut a terme al casal Francesc Macià de Centelles (Osona) una xerrada per als veïns i veïnes de la població per donar-los consells d’autoprotecció en cas d’incendi forestal en urbanitzacions. La xerrada, impulsada per la directora de serveis territorials d’Interior i Seguretat Pública a la Catalunya Central, Elena Roca, ha servit perquè la ciutadania conegui detalls de la planificació d’emergències, de les diferents funcions i competències dels cossos d’emergències, i com es coordinen entre ells.

La xerrada ha anat a càrrec de personal tècnic de Protecció Civil, Bombers de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, Agents Rurals i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), i la cloenda l’ha fet la directora dels serveis territorials d’Interior i Seguretat Pública a la Catalunya Central, Elena Roca, posant èmfasi en les fonts oficials on informar-se en cas d’incendi.

Durant la seva intervenció, i seguint el cas de l'incendi del Pont de Vilomara de 2022, sotsinspector dels Bombers de la Generalitat, Asier Larrañaga, ha explicat les conseqüències d'un gran foc forestal; tant al medi natural com en una urbanització. En el cas escollit, per exemple, van quedar afectades totalment 20 propietats i 23 més, de forma parcial. En la part final de la seva intervenció, Larrañaga també ha explicat en quins casos i per què els Bombers opten pel confinament de la població o per una evacuació.

Per part de Protecció Civil de la Generalitat, hi ha participat la responsable dels Serveis Territorials a la Catalunya Central, Agnès Centellas, que ha centrat la seva intervenció en les mesures d’autoprotecció a la població en cas d’incendi. En primer lloc, ha explicat breument el pla especial per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT), les seves fases i implicacions; i s’ha centrat posteriorment en com s’avisa als veïns i veïnes en cas d’incendi al municipi (a través de les xarxes socials oficials; mitjançant una alerta als telèfons mòbils; per megafonia mòbil; els mitjans de comunicació; o bé avisos personalitzats porta a porta o per telèfon).

Quant als principals consells d’autoprotecció, s’ha recordat que el confinament és la primera mesura de protecció, tret que s’ordeni l’evacuació. Cal confinar-se tota la família dins de casa i a la zona més interior; tancar les portes, finestres i qualsevol obertura; tancar els subministraments de gas, butà o gasoil; i recollir els tendals exteriors i allunyar els mobles de la façana si hi ha temps.

En canvi, si ens fan evacuar i marxar de casa, hem de tancar el subministrament elèctric de gas i altres combustibles; agafar l’equip d’emergència (ràdio, llanterna i piles, farmaciola, aigua i aliments, documentació, mòbil i carregador...); tancar les portes de les habitacions i de casa; i anar al punt indicat per les autoritats. Com a punt destacat, s’ha recordat la importància de no marxar de casa si no ens ho ordenen, ja que fer-ho pot comportar un risc vital.

En el marc de la sessió, el cap de l’Àrea Bàsica d’Osona dels Agents Rurals, Joaquim Dalmau, ha posat en relleu la importància de fer prevenció d’incendis forestals perquè “8 de cada 10 incendis tenen un origen en les activitats que fem els humans”. Dalmau ha recomanat mesures d’autoprotecció en incendis per a habitatges aïllats i ha destacat que “cal crear una franja de protecció de com a mínim 25 metres al voltant de les edificacions amb vegetació aclarida; desbrossar el sotabosc i aclarir la densitat dels arbres amb una distància mínima de 6 metres entre ells”.

El cap dels Agents Rurals a Osona també ha recomanat allunyar de les edificacions tot allò que pugui cremar, com llenya o restes de vegetació. En el cas d’urbanitzacions ha destacat la importància de mantenir una franja de protecció de com a mínim 25 m amb la vegetació aclarida i que les parcel·les interiors també tinguin el sotabosc desbrossat i una distància de 6 metres entre els arbres com a mínim. Finalment, ha posat en relleu la importància de consultar el nivell del Pla Alfa del cos d’Agents Rurals i tenir en compte que “quan el municipi està en nivell 3, queden suspeses totes les activitats amb risc, i quan s’arriba a nivell 4, significa que hi ha un perill extrem d’incendi forestal, i pot suposar restriccions d’accés en alguns espais naturals del municipi per protegir les persones i, alhora, evitar incendis”.

Per part de Mossos d’Esquadra, la responsable de participar en la xerrada ha estat la cap de la Unitat Regional de Medi Ambient, Trini Bardolet, explicant que el grup d’ordre té encomanades les funcions de garantir la seguretat ciutadana i ordre públic a la zona de l'emergència, així com realitzar els controls d'accessos a les zones afectades. Els efectius policials també col·laboren en les tasques d'avís a la població, especialment en el cas que s'hagi determinat el confinament, i executar l'evacuació dels ciutadans de la zona afectada en el cas que sigui necessari, fent incís sobretot en allò que poden fer i què no poden fer els ciutadans en el moment que es troben en una emergència.

Per acabar, el cap territorial del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Jordi Calafell, ha posat especial èmfasi en l’atenció presencial i no presencial que ofereix el SEM davant d’incendis forestals. Durant la seva intervenció, Calafell ha remarcat que des del 061 Salut Respon s’ofereix tant assistència sanitària com psicològica a les persones afectades. En el cas dels incendis forestals, el suport emocional de forma no presencial està enfocat a les persones que estan confinades i que han de gestionar una situació d’angoixa. D’altra banda, a través de l’equip de psicòlegs ubicats arreu del territori, també s’ofereix assistència psicològica a la població que es troba desplaçada a centres d’acollida.

A banda, Calafell també ha destacat que el SEM és l’encarregat de liderar els diferents actors sanitaris i coordinar els múltiples agents de Salut: tant l’atenció primària com hospitalària. D’aquesta manera, en cas que les persones afectades requereixin un trasllat sanitari, podran ser derivades al centre més adient amb funció de la patologia que presentin. Finalment, també s’ha d'aprofitar per explicar com ha d’actuar la ciutadania si sofreix una cremada.

Plans d’emergència en cas d’incendi forestal

El Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT), aprovat el 1994, va ser revisat el 2024, amb l’objectiu de reforçar la capacitat de tot el sistema de protecció civil i emergències davant l’agreujament del risc d’incendi forestal a Catalunya en el marc del canvi climàtic. El nou Pla millora l’estructura interna dels grups operatius en les seves actuacions sobre el terreny, i amplia les mesures d’emergència per la protecció de la població i millora el flux de presa de decisions. A més, amplia el nombre de municipis amb obligació de redactar el seu pla municipal per incendis forestals a causa d’una nova anàlisi de perill que incorpora factors de canvi climàtic.

D’altra banda, els plans d'actuació municipal (PAM) en cas d’incendi forestal s’emmarquen en els plans de protecció civil que els municipis han d’elaborar per fer front als diferents riscos.