- En el centenari del seu naixement, el Govern impulsa una commemoració que vol reivindicar la figura de Josep Cercós, pioner en la renovació estètica i teòrica de la música catalana del segle XX
El Departament de Cultura impulsa enguany l’Any Josep Cercós, amb motiu del centenari del naixement del compositor, pianista i teòric musical barceloní Josep Cercós i Fransí (1925–1989), una figura clau per entendre la modernització de la música catalana en la postguerra i el pensament musical del segle XX.
L’any commemoratiu arrenca aquest divendres al vespre amb un concert a la Biblioteca Nacional de Catalunya que comptarà amb la soprano Marta Mathéu , la mezzosoprano Marta Infante, el baríton Josep Cabré, Miquel Villalba al piano i l’actor Lluís Soler com a rapsode.
Cercós fou un creador difícil de classificar i autoexigent, que va defugir qualsevol dogmatisme estètic. La seva evolució va abraçar des del postromanticisme fins a les avantguardes més experimentals, elaborant finalment un llenguatge personal, regit per un sistema intervàl·lic d’alta complexitat. El seu llegat, encara insuficientment reconegut, constitueix una de les aportacions més singulars de la música catalana contemporània.
L’any estarà comissariat per l’editor i musicòleg, Bernat Cabré, també cofundador del segell Ficta.
Un any per recuperar i difondre la seva obra
La commemoració comptarà amb una programació diversa que inclou concerts, un simposi i accions de divulgació com una exposició al Museu de la Música de Barcelona. En el concert d’obertura de l’efemèride, el proper dia 9 de maig, s’hi interpretaran obres representatives de totes les etapes creatives de Cercós, com Els bells camins (1988-89), sobre textos de Miquel Martí i Pol o cicles de cançons sobre Rilke, Salvat-Papasseit i Joan Brossa.
Un dels eixos centrals de l’Any serà la difusió del seu pensament musical, especialment del seu innovador sistema harmònic, així com la publicació i recuperació d’obres inèdites o poc interpretades. També es destacarà la seva tasca en l’àmbit de la dansa i del teatre musical, així com el paper essencial que va tenir com a pianista acompanyant, redactor musical i intel·lectual compromès amb el seu temps.
Una trajectòria marcada per la recerca
Format amb mestres com Lamote de Grignon i Cristòfor Taltabull, Cercós participà activament en el Cercle Manuel de Falla, espai clau per a la regeneració cultural catalana de la postguerra. L’experiència als cursos de Hermann Scherchen a Suïssa el va posar en contacte amb l’avantguarda europea, iniciant una etapa d’intensa experimentació i especulació teòrica que el consolidà com una veu única dins la composició catalana.
El llegat de Cercós ha estat marcat per una radical llibertat creativa, que el portà a rebutjar moltes de les seves pròpies obres. Aquesta actitud autocrítica ha dificultat la difusió de la seva música, però alhora revalora enormement el conjunt de peces conservades.
L’Any Josep Cercós és una oportunitat per redescobrir un creador exigent, lliure i essencial per entendre la història musical del nostre país.
