El 1r Congrés dels barris d’habitatge social de Catalunya organitzat per Adigsa, empresa pública de la Generalitat de Catalunya, i la FAVIBC, Federació d’Associacions de Veïns d’Habitatge Social de Catalunya, va cloure el passat diumenge 16 de març destacant la necessitat d’emprendre polítiques comunes d’habitatge liderades per la Unió Europea

Representants de federacions de veïns de Croàcia, Itàlia, Suècia, Regne Unit, Alemanya, França, Bèlgica i Portugal i el secretari general de la Unió Internacional de Llogaters (organització que representa més de 40 països, 30 dels quals són europeus) van exposar la situació en què es troba cadascun dels seus països, destacant com a temes coincidents la manca d’una política europea d’habitatge, la manca d’habitatges de lloguer a preus assequibles i la necessitat d’aplicar mesures de pressió fiscal per als propietaris de pisos desocupats.

Els representants van assenyalar la situació especialment delicada en què es troben els països de l’Europa de l’Est que veuen com en uns pocs anys s’han anat privatitzant tots els habitatges sense que això hagi anat acompanyat d’una política d’ajuts.

Les solucions apuntades pels ponents van coincidir en la necessitat de definir una política europea comuna per solucionar el problema de l’habitatge com a dret bàsic per a la persona, crear els mecanismes necessaris per garantir els drets bàsics dels llogaters i posar en el mercat els habitatges que es troben buits com a mesura per evitar l’especulació.

Així mateix, representants de la FAVIBC i dels esmentats països europeus van acordar discutir en els respectius països proposar al Parlament Europeu la convocatòria d’una conferència europea sobre l’habitatge social.

Durant el Congrés es van posar de manifest altres coincidències entre països, com el desequilibri existent entre les zones rurals, on els preus resulten més o menys assequibles, a diferència de les grans ciutats on la manca de sòl fa que els preus pugin sense parar. El secretari general de la Unió Internacional de Llogaters va assenyalar la importància de fomentar l’habitatge de lloguer sense segregacions ni discriminacions i la necessitat que els governs regulin el mercat de l’habitatge per tal de solventar les necessitats socials que el mercat lliure no resol.