- La consellera Sònia Hernández i el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, han signat el contracte de comodat del fons personal del periodista, escriptor i dirigent ecologista
- L’ingrés es produeix en el marc del conveni de col·laboració entre el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Departament de Cultura per a la recuperació, descripció i difusió dels fons documentals dels periodistes catalans
La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, i el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros i Cuadras, han signat avui el contracte de comodat que habilitarà l’ingrés a l’Arxiu Nacional de Catalunya del fons documental personal del periodista i polític ecologista Santiago Vilanova i Tané. Es tracta d’un conjunt documental d’un enorme interès per a la història del periodisme i, en particular, per documentar el naixement i primer desenvolupament del moviment ecologista a Catalunya, tant en el pla de la reflexió teòrica com en el de l’activisme social i polític.
La voluntat del periodista ha estat donar el fons en propietat al Col·legi de Periodistes de Catalunya, entitat de la qual forma part des dels anys setanta i a la qual sempre ha estat vinculat.
La consellera de Cultura ha agraït a Santiago Vilanova la cessió del seu fons documental i ha destacat el seu “compromís amb la sostenibilitat, la justícia ambiental i la cultura del territori”, que han contribuït a fer que la seva obra sigui “prolífica i referent en aquest àmbit”. “És un honor tenir en comodat el llegat d’una trajectòria que reflecteix un compromís sostingut amb la defensa de la natura, la crítica del model energètic dominant i la promoció d’una consciència ecològica integral a la societat catalana i més enllà, tots ells temes de rabiosa actualitat i que ens plantegen una sèrie de reptes individuals i col·lectius que no podem defugir”, ha afegit.
El fons Santiago Vilanova i Tané
Des de fa més de mig segle, Santiago Vilanova ha produït i aplegat un arxiu de gran valor històric com a resultat de la seva tasca periodística, del seu paper com a pioner de l'activisme ecologista i nacionalista i de la consultoria ambiental a Catalunya, així com de la seva activitat política, literària i artística. En l’estat actual, té un volum de més de 700 capses d’arxiu, a més d’altra documentació textual en carpetes i de material gràfic i audiovisual conservat en àlbums i cintes de vídeo.
Entre aquestes milers de documents, destaquen els aplegats i produïts per a l’elaboració de les seves obres de recerca i reflexió ecologista (així com per a les conferències de la mateixa temàtica) i per a les novel·les publicades; els de la militància política a Nacionalistes d’Esquerra, Alternativa Verda-Moviment Ecologista (en una primera etapa), Els Vers-Alternativa Verda, Solidaritat Catalana per la Independència i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP); els documents resultat de la seva acció i vinculació amb entitats i activitats del moviment ecologista a nivell català (com ara el Grup Constituïm o les jornades locals sobre vulcanologia o ecologia marina, entre altres), europeu (European Ecologial Action) i mundial (Simposis Internacionals Una Sola Terra); els que reflecteixen la seva activitat periodística al Diari de Barcelona i El Correo Catalán, com a director de la revista ecologista Userda o com a consultor ambiental (Gea-Consultors ambientals); així com la informació aplegada en relació a les energies renovables o els espais més impactats per l’emergència climàtica (com ara la illa de Pàsqua o el llac Baikal).
Una vida dedicada al periodisme i l’activisme ecologista
Santiago Vilanova i Tané (Olot, 1947), format a la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar la seva activitat professional en el món periodístic com a redactor al Diario de Barcelona (1971-1973, 1977) i a El Correo Catalán (1973-1977), i després com a director de la revista Actual (1982) i del Diario de Barcelona (1983-1984). Vilanova va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme el 1983.
En l’àmbit de l’activisme ecologista, ha participat en la fundació i direcció d’entitats com ara el Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya, l'associació Una Sola Terra (1989-2010) o el partit Els Verds-Alternativa Verda. També ha dirigit la primera revista ecologista catalana Userda (1977-1981). A més, va ser diputat al Parlament de Catalunya com a independent a les llistes de Junts per Catalunya (2020).
Entre les seves publicacions hi ha més d'una vintena de llibres, centrats sobretot en la difusió de la problemàtica mediambiental. Hi destaquen El combat ecologista a Catalunya (1979) i L’emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse (2021).
Preservar la memòria del periodisme
El 2014 el Departament de Cultura i el Col·legi de Periodistes de Catalunya van signar un conveni de col·laboració per a la recuperació, preservació i difusió dels llegats personals dels periodistes catalans, molts dels quals són o han estat membres del Col·legi.
Amb aquest acord, ambdues institucions col·laboren en la recuperació dels documents, fons i col·leccions documentals conservats per persones i entitats que han tingut un paper rellevant en la història del periodisme a Catalunya.
L'acord fa referència a documents textuals (manuscrits, i mecanoscrits), materials impresos, imatges, cartells, i enregistraments sonors i audiovisuals que puguin ser objecte de tractament arxivístic. Fins a la data d’avui, s’ha preservat Carlos Nadal i Gaya, Joaquim Perramon Palmada, Josep Maria Huertas Clavería i Agustí Pons i Mir, i donacions parcials d'Àngel Camacho i Alfons López i Tufet.
