El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, ha participat avui en la Conferència Sectorial de Suelo y Vivienda que s’ha celebrat aquest matí a la seu del Ministerio de Fomento a Madrid. Aquesta reunió ha permès signar un acord entre el Govern central i algunes Comunitats Autònomes que contempla diverses mesures per tal d’aconseguir abaratir el preu del sòl i de l’habitatge. El Conseller Felip Puig ha destacat que les propostes i les esmenes que ha introduït el Govern català permetran principalment aconseguir que, en quatre anys, prop de 6.000 famílies catalanes es beneficiïn d’ajuts a l’accés a l’habitatge de segona ma, i mantenir el règim competencial de Catalunya.
Després que en la primera Conferència que va tenir lloc el passat 17 de desembre, el Govern català presentés diverses iniciatives i esmenes al que el Govern central proposava com a pacte sobre sòl i habitatge, avui s’ha arribat a un principi d’acord entre l’administració central i el Govern català i altres Comunitats Autònomes. Aquest principi d’acord es basa en cinc punts: el primer sobre la modificació d’alguns aspectes de la legislació bàsica estatal sobre el sòl, el segon sobre la modificació d’alguns aspectes en la normativa estatal reguladora del Pla de l’Habitatge, en tercer lloc sobre la gestió del patrimoni de sòl de l’Estat, en quart lloc sobre l’agilització dels processos de transformació del sòl, i un cinquè que recull algunes iniciatives fiscals per aconseguir abaratir el preu de l’habitatge.
En declaracions fetes al final de la reunió, el conseller Felip Puig ha manifestat que “aquest acord de mínims pot representar per Catalunya dos o tres propostes importants que ens permetin fer una política d’habitatge més ambiciosa”. En primer lloc el Govern central ha acceptat la proposta catalana de revisar el preu màxim de protecció oficial pel que fa al mercat secundari. Fins aquests moments la Generalitat només podia subvencionar la compra d’habitatges de segona mà a Barcelona i la seva conurbació en aquells casos en que el preu per metre quadrat no superés els 1.389 euros. Això feia que en ciutats com Barcelona, l’Hospitalet o Badalona, entre d’altres, no es pogués atorgar aquestes ajudes, ja que els preus de venda són superiors a aquests màxims establerts. Amb la proposta de Catalunya s’apuja el sostre del preu màxim, la qual cosa permet que es puguin subvencionar a més famílies. Segons el conseller“això voldrà dir que hi haurà prop de 6.000 famílies a Catalunya que podran rebre ajudes per comprar habitatges en el mercat secundari que fins ara no eren subsceptibles de tenir aquestes ajudes”.
Un altre dels compromisos que ha pres el Govern de Madrid i que ha permès que el govern de Catalunya pogués signar aquest acord, ha estat el que fa referència a la venda de bens públics de l’estat. Tal i com havia demanat la Generalitat en la reunió del passat més de desembre, el govern central abans de desprendre’s del patrimoni públic de Renfe, del Ministeri de Defensa o bé Casernes de la Guàrdia Civil -que en aquests moments són objecte de subhasta i per tant d’adjudicació a la iniciativa privada- els oferirà a la Generalitat de Catalunya per tal que l’administració catalana pugui comprar-ho i promoure-hi habitatge públic i actuacions urbanístiques.
En tercer lloc també s’han acceptat les modificacions fetes pel Govern català al text original presentat pel govern de l’Estat pel que fa referència a la legislació urbanística de l’Estat. Segons ha manifestat el conseller Puig, amb les esmenes introduïdes“no hi haurà cap modificació de la normativa urbanística catalana ni invasió de les competències; i s’ha acceptat el nostre nivell competencial”. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques ha manifestat que, davant de la proposta plantejada pel Govern central en la passada reunió,“hi ha hagut avenços, el text nou ens salvaguarda la nostra legislació urbanística” .
El conseller català ha deixat ben clar que el Govern de la Generalitat s’ha mostrat totalment en desacord a la possibilitat que existeixi una subrogació automàtica en favor de la iniciativa privada en els supòsits d’incompliment de terminis per part dels ajuntaments, tal i com pretenia l’executiu del PP.“A Catalunya aquesta subrogació es farà en favor de la Generalitat per tal que la Generalitat garanteixi els drets dels privats però al mateix temps salvaguardi la iniciativa pública en aquestes decisions”.
Finalment, el conseller ha manifestat la seva satisfacció per la incorporació en la Llei d’Hisendes Locals que l’IBI (Impost de Bens Immobles) pugui ser objecte, d’acord amb la iniciativa de cada ajuntament, de modificació a l’alça en els habitatges buits. Segons Felip Puig“això permetrà la penalització de la retenció d’habitatge buit que podria ser objecte d’entrar en el mercat de lloguer”.
El conseller ha assegurat que el Govern català “deixa la porta oberta a que en un futur es puguin posar sobre la taula altres mesures més ambicioses que ens permetin fer una política d’habitatge més agosarada”. Felip Puig ha manifestat que una de les mesures que el govern català continuarà reclamant és el traspàs del cadastre a les Comunitats Autònomes.
Puig ha afegit que “nosaltres no estem d’acord amb el model liberalitzador que el govern del PP vol impulsar. També entenc que el PSOE no hagi volgut signar l’acord perquè la seva visió és molt més intervencionista i molt més limitadora i, a més, perquè lamentablement estem en temps pre-electoral i les CCAA que estan presidides pel PSOE prefereixen més fer política partidista que intentar avançar en acords que permetin fer progressos en política d’habitatge”.
En aquest sentit, Felip Puig ha volgut recordar que en aquests moments, i després de les darreres declaracions del president del govern central i del president del Tribunal Constitucional, les relacions entre la Generalitat de Catalunya i el govern de l’estat no són prou bones i que el govern català hagués pogut adoptar postures totalment tancades. Per Puig, la disposició del govern català a negociar fins última hora el contingut del document“és un exercici de responsabilitat ja que prioritzem les necessitats dels ciutadans en matèria d’habitatge i estem disposats a subscriure un acord que permet millorar les condicions de política d’habitatge més enllà d’aquests desencontres que cada vegada fan més difícil la relació de la Generalitat amb el govern de l’estat”.
