Presidència

La Generalitat impulsa actuacions per a la millora de la seguretat viària

Demà se celebra el Dia Mundial de la Salut 2004 dedicat a la seguretat viària

query_builder   6 abril 2004 13:00

event_note Nota de premsa

La Generalitat impulsa actuacions per a la millora de la seguretat viària

Demà se celebra el Dia Mundial de la Salut 2004 dedicat a la seguretat viària

El Govern català prioritza un seguit d’actuacions interdepartamentals en matèria de seguretat viària per tal de reduir la sinistralitat a les carreteres catalanes en un 50% d’aquí a l’any 2010 .

L’any 2003  van morir a Catalunya 667 persones i 28.713 van resultar ferides en un total d’uns 20.600 accidents de trànsit. És per aquest motiu que el govern de la Generalitat es compromet a desenvolupar línies prioritàries i accions per a la reducció de l’accidentalitat i lesivitat del trànsit.

Els departaments de Política Territorial i Obres Públiques, d’Interior i de Sanitat duen a terme, coordinadament, plans per millorar l’estat de les carreteres, per reduir la velocitat, evitar la conducció sota els efectes de l’alcohol i per prevenir les lesions causades pels accidents de trànsit.

Les principals actuacions són:

• Reduir els punts de risc i actuar en els propers tres anys en tots els Trams de Concentració d’Accidents detectats (TCA).

• Fer pública la ubicació de radars com a mesura dissuassòria i incidir en els controls d’alcoholèmia entre els més joves.

• Fomentar el control dels comportaments de risc i incrementar la qualitat dels serveis d’atenció als accidents.

Aquestes accions són part del compromís del Govern de la Generalitat per tal de potenciar amb major efectivitat la prevenció i el control en matèria de seguretat viària.

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

La Generalitat actuarà els propers tres anys en tots els Trams de Concentració d’Accidents detectats

En el marc de la política global del govern per a la millora de la seguretat viària, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques actuarà en els àmbits següents:

1. Reducció de punts de risc i trams de concentració d’accidents a les carreteres (TCA).

2. Desenvolupament d’accions específiques a les travesseres urbanes, conjuntament amb els ajuntaments.

3. Estudi i avaluació dels resultats de les actuacions realitzades.

4. Elaboració d’auditories de seguretat per a tots els projectes viaris.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques actuarà segons aquest esquema metodològic:

1. Reducció de punts de risc: els Trams de Concentració d’Accidents

Es tracta de trams viaris d’un quilòmetre de longitud on, segons les dades recollides durant un període de cinc anys, es produeix una quantitat d’accidents anormalment elevada si ho comparem amb la resta de trams amb característiques de trànsit i traçat similars. Els motius que expliquen la concentració d’accidents poden relacionar-se amb les característiques de la via, amb el trànsit, amb el comportament viari o bé amb una combinació d’aquests. La detecció dels trams de concentració d’accidents es fa mitjançant l’observació constant de la xarxa viària.

L’any 2002 es van detectar 151 trams de concentració d’accidents.

Cadascun d’aquests trams és estudiat de forma particular i específica, per tal d’esbrinar quina problemàtica o problemàtiques presenta.

Hi ha diversos factors de risc que poden influir en l’accidentalitat:

 Entrada en trams periurbans i travesseres des de vies on els conductors tenen permès conduir a velocitats elevades.

 La presència de motocicletes, especialment en els TCA de tipus urbà i periurbà. Moltes travessies urbanes es dissenyen amb carrils amples i vorals, que permeten un generós espai de circulació per on els motociclistes circulen en paral•lel a d’altres vehicles. Aquesta circulació en paral•lel és especialment perillosa perquè sovint les motocicletes se situen als angles cecs dels cotxes i camions.

 Percepció d’algunes carreteres desdoblades com autovies. El fet que el carril en direcció contrària no sigui immediat pot crear una falsa imatge de seguretat que indueixi els conductors a augmentar la seguretat.

 No reconeixement per part dels conductors de la velocitat específica que s’ajusta al traçat de la via. Es dóna sovint que en trams de corbes es sobrepassa la velocitat màxima permesa.

 Poca atenció a la senyalització, ja sigui per la velocitat o perquè els conductors tendeixen confiar-se excessivament.

 Dificultats de percepció de les interseccions, especialment quan es circula per la via preferent.

 El traçat de les carreteres.

 Les velocitats en els trams d’avançament. A les vies de major velocitat hi ha un nombre més gran de morts i ferits per sinistre. Hi influeix el fet que en els trams d’avançament permès, aquests es fan a velocitats més elevades, cosa que redueix notablement la distància de seguretat.

 Permeabilitat de les carreteres. Hi ha vies que no compten amb accessos per accedir a l’altra banda i els vianants creuen la calçada quan el trànsit ho permet, però sense deixar de representar un risc.

 La transformació d’una variant o travessera en tram urbà. Hi ha carreteres en les que s’ha establert força activitat econòmica sense que els centres comercials o establiments comptin amb els accessos suficients.

 La senyalització de les carreteres de muntanya.

Sobre la base de l’anàlisi de les problemàtiques concretes de cada TCA es determinen les actuacions correctores necessàries. Les mesures que finalment s’adopten poden variar en funció de cada TCA:

 Millora del traçat: modificació del radi de les corbes i del peralt.

 Millora de la senyalització i de l’abalissament.

 Millora de la pavimentació i del tractament del ferm.

 Mesures d’ordenació de les interseccions: construcció de rotondes, illots...

 Instal•lació de barreres i mitjanes.

 Mesures d’ordenació viària sobre carrils, voreres, passos de vianants, tractament i neteja dels marges i l’arbrat...

 Millora de l’enllumenat.

 Millora de la semaforització.

 Augment del control policial.

Les actuacions correctores incideixen efectivament en la reducció de l’accidentalitat en els Trams de Concentració d’Accidents, reduint la sinistralitat en prop d’un 50%.

2. Cooperació amb els ajuntaments a les travesseres urbanes

Les travesseres urbanes són trams de carretera que travessen el nucli urbà d’una població. Les dades demostren que prop d’un terç dels trams més perillosos són en aquest tipus de via. Aquest fet és degut a la interacció del trànsit de pas, el trànsit d’agitació, la presència de vianants i les activitats pròpies de la trama urbana.

Per això la Generalitat impulsarà conjuntament amb els ajuntaments les actuacions de millora de la seguretat viària als Trams de Concentració d’Accidents de les travesseres urbanes. En aquest sentit s’establiran convenis de cooperació entre la Generalitat i els ajuntaments, tant per a la definició de projectes com per a la seva execució i finançament.

Les travesseres tenen característiques particulars:

 Barregen funcions locals (principalment comerç, passeig, aparcament i viatges curts) amb funcions de pas (de llarg recorregut, vehicles pesants, etc.)

 S’hi solen generar disfuncionalitats com la congestió del trànsit, accidentalitat...

 Hi conflueixen competències de més d’una administració.

Per fixar els criteris d’actuació en aquests àmbits, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques està ultimant un Manual de Recomanacions d’actuació, a partir de l’estudi de cinquanta travesseres. L’objectiu d’aquest Manual és donar criteris d’actuació per tal de compatibilitzar les diverses funcions que han de prestar aquests trams de la xarxa viària.

La planificació de les travesseres es basa en:

 L’establiment de criteris d’actuació homogenis segons els tipus de travesseres.

 L’establiment de criteris tècnics de disseny de les travesseres.

 L’exposició del context legal de les actuacions en travesseres.

 La formulació de la corresponsabilitat administrativa entre el Govern de la Generalitat i els ajuntaments.

El Manual tipifica i avalua les actuacions de millora de la seguretat a les travesseres. Aquestes actuacions poden comprendre:

 Variants

 Passos de vianants

 Semàfors

 Rotondes

 Senyalització

 Condicionament en general

3. Balanç i avaluació anuals

Cada mes de juny es presentarà un balanç que comptabilitzarà les actuacions realitzades en els Trams de Concentració d’Accidents, el pressupost invertit i que contindrà també una avaluació dels resultats d’aquestes actuacions (possibles reduccions d’accidents). Enguany aquest balanç es presentarà el mes de setembre.

4. Auditories de seguretat en els nous projectes viaris

En la línia de prioritzar l’acció preventiva, s’ha encarregat a la Universitat Politècnica de Catalunya un manual d’auditoria de seguretat dels projectes viaris que permeti:

 Detectar possibles perills abans d’executar les obres.

 Triar les alternatives més segures.

 

DEPARTAMENT D’INTERIOR

La Generalitat farà pública la ubicació de radars com a mesura dissuassòria i incidirà en els controls d’alcoholèmia entre els més joves

Avui en dia, la majoria d’experts i autoritats del trànsit continuen coincidint en el fet  que la principal causa d’accidents, i sobretot en el cas dels accidents amb morts o ferits greus, és la velocitat excessiva o inadequada que es registra a les carreteres i  carrers de la xarxa viària.

A Espanya i també a Catalunya, la velocitat mitjana de la circulació és molt superior a les velocitats mitjanes registrades de la resta de països de la Unió Europea.

Les velocitats mitjanes que es registren a les carreteres són de 131,1 km/hora a les autopistes; 119,5 km/hora a les autovies i 90,4 km/hora a les carreteres convencionals, xifres que estan molt per damunt dels límits legals establerts.

1. Impacte de la velocitat en la conducció

Diversos estudis   han mostrat la relació entre la velocitat i la producció d’accidents. Així els conductors dels vehicles que circulen a una velocitat excessiva i inadequada presenten un major risc de trobar-se involucrats en accidents i a més, la gravetat de l’accident augmenta a mesura que augmenten els nivells de velocitat.

Es pot dir que amb una disminució de la mitjana de velocitat en 9km/hora es podrien reduir el nombre de morts per accident de trànsit en un 50%.

Per tal d’afavorir el compliment de les normes relacionades amb el control de la velocitat, diversos estudis de la Comissió Europea han suggerit diverses accions que poden influir en el comportament dels conductors com ara:

 La necessitat de polítiques adreçades al control de la velocitat siguin explícites i quantifiquin els seus objectius respecte a la reducció de la velocitat i les reduccions d’accidents.

 La millora de l’eficiència de les mesures de control de velocitat.

 La necessitat de responsabilitzar als propietaris dels vehicles de les infraccions que es realitzin amb el seu vehicle malgrat ells no siguin els conductors en el moment de la infracció.

 La necessitat que els conductors percebin que els polítiques de control de velocitat estan adreçades a prevenir i reduir les lesions i els accidents i no pas que tenen uns objectius purament punitius i recaptatoris.

 Les estratègies de control de velocitat han d’anar precedides de campanyes informatives sobre el perill de la velocitat, els mètodes de control de velocitat i els efectes que es volen aconseguir.

Actuacions

1. Reduir els accidents que tenen com a causa directa una velocitat excessiva o inadequada.

2. En aquelles carreteres amb major accidentalitat per velocitat s’instal.laran sistemes automàtics de control que seran complementats pel patrullatge de Mossos d’Esquadra.

3. Cessió dels cinemòmetres als Ajuntaments

4. Instal•lació de sistemes de comprovació objectiva d’infraccions de velocitat: Radars en pòrtics, en cabines i en panells de missatge variable.

5. El Servei Català de Trànsit informarà la ciutadania dels trams de la carretera on hi haurà radars utilitzant els panells de missatge variable, la senyalització vertical i la difusió mitjançant els mitjans de comunicació.

Relació de radars fixos del SCT

Demarcació Via PK Sentit Ubicació

Existents (homologats)

Barcelona C-31 186,840 Castelldefels Viladecans   (pòrtic)

Barcelona C-31 186,068 Barcelona Viladecans   (pòrtic)

Barcelona C-17 36,038 Barcelona Tagamanent  (cabina)

Barcelona C-31 N 215,123 Mataró Montgat  (pòrtic)

Barcelona C-32 N 84,998 Barcelona Alella  (pòrtic)

Existents ( pendents d’homologació)

Barcelona C-31 191,730 Castelldefels (cabina)

Barcelona A-2 (N-II) 593,972 Lleida (pòrtic)

Proposta d’instal•lació 17 radars nous (homologats)

Tarragona N-420 884,200 Tarragona Reus – Tarragona (cabina)

Tarragona C-14 4,600 Reus Salou – Reus  (cabina)

Tarragona C-14 9 – 21 Alcover Reus – Alcover  (cabina)

Tarragona N-240 7,800 - 18 Valls Reus – Valls  (cabina)

Girona C-35 88 – 100 Llagostera Vidreres – Llagostera  (cabina)

Girona N-II 760 -779 La Jonquera Figueres – La Jonquera  (cabina)

Girona C-25 213,500 Girona Sant Hilari - Arbúcies  (cabina)

Girona C-25 230 – 232 Girona Santa Coloma de Farners  (cabina)

Lleida C-14 118 - 130 Bassella Ponts – Bassella  (cabina)

Lleida AP-2 (A-2) 175,8 Lleida L’Albi  (cabina)

Lleida A-2 (N-II) 510 Lleida Tàrrega (cabina)

Barcelona C-58 8 -19 Barcelona Terrassa – Barberà  (cabina)

Barcelona C-17 10 – 18 Barcelona Lliça de Vall  (cabina)

Barcelona C-17 1 – 9 Montcada Montcada – La Llagosta (cabina)

Barcelona C-31 193 Castelldefels Aeroport  (pòrtic)

Barcelona C-32 48 – 50 Barcelona Gavà  (pòrtic)

Barcelona C-32 52 – 54 Castelldefels Viladecans  (pòrtic)

6. Planificació dels radars de Mossos d’Esquadra: Radars fixos, dinàmics i amb trípode per tal d’establir recorreguts segurs.

Agilitat del procés sancionador

7. A més i per tal de garantir el procés sancionador, el Servei Català de Trànsit dotarà al cos de Mossos d’Esquadra de càmeres digitals que substituiran a les actuals convencionals. D’aquesta manera s’automatitza al màxim el procés de notificació de denúncia mitjançant l’enviament de la fotografia i la verificació del radar.

8. El Servei Català de Trànsit es compromet a notificar les denúncies en un  termini màxim de 15 dies amb efectes retributius i exemplaritzants. Eliminar la possible sensació de la ciutadania d’immunitat davant el pagament de les sancions.

2. Conducció sota els efectes de l’alcohol

L’alcohol és el responsable, segons informa la Unió Europa, d’un terç dels accidents amb víctimes. A Catalunya, segons dades de 2003 del Instituto Nacional de Toxicologia, el 30,5% dels morts per accidents de trànsit tenia taxes d’alcohol superior a les permeses. Per això la necessitat de fer entendre a tota la ciutadania que el consum d’alcohol i la conducció de vehicles no és compatible. Senzillament si s’ha de conduir no s’ha de consumir alcohol, perquè pot minvar les nostres capacitats  i reflexes.

Des del Departament d’Interior no solament es faran controls d’alcoholèmia de manera permanent a totes hores i tots els dies, com ja està fent, sinó que es posaran els controls d’alcoholèmia precisament en aquelles carreteres on es produeix un flux important de joves provinents de centres de lleure, presumiblement alguns en condicions no aptes per circular amb seguretat.

Apostarem per la qualitat i no la quantitat, és a dir, intentar detectar els màxims conductors i conductores positius per retirar-los d’una circulació abans que tinguin o generin problemes amb la seva inadequada conducció, que volem que es produeixi amb normalitat i sense perill per a la seguretat pròpia i dels altres conductors.

Actuacions

1. Cedirem a diferents ajuntaments amb policies locals, etilòmetres i alcoholímetres per a la seva gestió preventiva de la seguretat en els carrers de les seves ciutats i pobles.

2. A més s’iniciarà una campanya amb la Fundación Alcohol y Sociedad  per promoure la figura del conductor alternatiu, és a dir, qui condueix no beu alcohol,. Experiència que ha tingut una notable incidència en aquells països com Estats Units, Bèlgica, i d’altres, on ja  s’ha implantat.

3. Incrementar els controls d’alcoholèmia de la divisió de trànsit dels Mossos d’Esquadra i convertir-los en dinàmics en determinades ocasions.

3. Més seguretat passiva

Tots els conductors i conductores estem obligats a protegir-nos de qualsevol esdeveniment imprevist que pugui succeir en la circulació viària.  No és raonable que disposant de les eines per poder-nos protegir, com són cinturons, dispositius de retenció infantil i casc, no ho fem.

Per tres segons que costa cordar-se el cinturó es pot perdre la vida. Cordar-se els cinturons en el seient del darrera és obligatori des de l’any 1992, 12 anys més tard ens hem de plantejar seriosament que la vida val molt més que una norma.

També cal insistir que és especialment important que els nens i nenes portin els sistemes de retenció infantil adequats a la seva edat,  i que en tot moment dintre d’un vehicle els infants han d’estar protegits.

Actuacions

1. A partir del mes de maig, la policia de la Generalitat denunciarà tots  aquells usuaris del vehicle que no facin ús dels elements de seguretat del vehicle, o el casc en el supòsit de conducció de motocicletes i ciclomotors.

2. A partir del 23 de juliol es podrà denunciar que els menors no portin els sistemes de subjecció adequats.

3. Recomanem també que els compradors de vehicles no es deixin seduir per l’estètica i que en canvi comprin vehicles aconsellats per la seguretat que proporcionen. Dins la Unió Europea els vehicles més segurs són els acreditats per EURONCAP.

DEPARTAMENT DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL

La Generalitat fomenta el control dels comportaments de risc i incrementa la qualitat dels serveis d’atenció als accidents

El Departament de Sanitat i Seguretat Social, davant del greu problema de salut pública que representen els accidents, col•labora amb altres departaments del Govern de la Generalitat en impulsar tots els camps d’intervenció de la seva competència, per tal de contribuir a l’objectiu de reduir la sinistralitat i les seves conseqüències en els propers anys.

En concret, els camps d’intervenció del Departament de Sanitat posen especial èmfasi en el foment del control dels comportaments de risc i l’increment de la qualitat dels serveis d’atenció als accidents. Aquests objectius de salut que es plantegen i apliquen en àmbits i sectors molt diversos requereixen la col•laboració multidisciplinària d’un ampli ventall de professionals implicats, en els centres sanitaris, els centres d’ensenyament, el transport, etc.

Els punts d’actuació del Departament de Sanitat i Seguretat Social s’apliquen mitjançant:

 Els objectius operacionals del Pla de Salut de Catalunya.

 L’aplicació del consell preventiu en certs aspectes de seguretat viària en l’àmbit de l’atenció primària de salut.

 La promoció de l’educació viària en els centres d’ensenyament primari i secundari per part del Programa d’Educació per a la salut a l’escola.

 La millora de l’efectivitat de l’atenció urgent als lesionats i l’abordatge de les seqüeles dels accidents

A més d’aquests quatre punts cal destacar l’acord entre el Departament de Sanitat i les societats de Professionals Sanitaris d’Atenció Primària en el sentit de reforçar les activitats de prevenció dels accidents en el seu àmbit.

Objectius operacionals del Pla de Salut de Catalunya

El Departament de Sanitat, mitjançant els objectius operacionals del Pla de Salut de Catalunya, selecciona unes intervencions prioritàries de cara a assolir els objectius generals per a l’any 2010 i els operacionals per a l’any 2005.

En concret, les lesions produïdes per accidents i violències són un àmbit d’acció prioritària dins de les polítiques de salut adreçades a la població. El Pla, d’acord amb les orientacions de l’OMS, proposa estratègies i accions dirigides a la prevenció i control dels accidents i de les malalties que genera.

A Catalunya, el grup principal de defuncions entre les causes externes el constitueixen els accidents de trànsit de vehicles a motor. L’any 2003 es van produir a Catalunya 667 morts per accidents de trànsit. Segons dades del Pla de Salut de Catalunya, l’any 2000 els accidents de trànsit de vehicles a motor van ser la primera causa de mort per a ambdós sexes entre 1 i 34 anys. (Pla de Salut 2002-2005 pàg. 240).

D’aquí a l’any 2010 el Pla de Salut es proposa reduir en un 50% la mortalitat per accidents de trànsit de vehicles a motor a la població en general, i especialment en homes i dones de 15 a 24 anys. També es proposa reduir en un 50% la mortalitat per accidents de trànsit de vehicles a motor associats a graus excessius d’alcoholèmia dels conductors, així com reduir en un 25% la prevalença de lesionats greus per accidents de trànsit de vehicles a motor.

En concret, els objectius operacionals per al 2005 incideixen en l’extensió del consell preventiu sobre seguretat viària a l’atenció primària, la integració en tots els centres d’ensenyament primari i secundari de continguts d’educació per la prevenció d’accidents, la utilització de dispositius de retenció infantil en els automòbils, el respecte als valors reglamentaris d’alcoholèmia per part dels conductors, la millora de l’atenció integral de les seqüeles derivades dels accidents i la millora de l’afectivitat de l’atenció urgent als accidents (Pla de Salut de Catalunya 2002-2005 pàgina 247).

Consell preventiu sobre seguretat viària a l’atenció primària

En el marc de les activitats preventives que es desenvolupen com un element primordial del treball dels professionals de l’atenció primària de salut, hi ha el consell educatiu en relació a estils de vida o comportaments que afecten directament la salut, per la qual cosa, constitueixen un dels principals components de la prevenció.

Pel que fa a la prevenció d’accidents de trànsit, els professionals dels centres de salut porten a terme tasques de consell educatiu en relació a:

 Utilització del cinturó de seguretat en l’automòbil, de la cadireta/bressol i del coixí elevador pel transport segur dels nens en l’automòbil i del casc protector en vehicles de dues rodes.

 Consum de begudes alcohòliques/drogues.

 Consum de medicaments que poden alterar la conducció.

 Agudesa visual i auditiva, sobretot en les persones més grans de 64 anys.

 Control de malalties cròniques (hipertensió arterial, diabetis, etc.).

 Compliment de les normes de seguretat viària dels vianants.

El Departament de Sanitat en col•laboració amb l’OMS continua portant a terme durant l’any 2004, dins l’àmbit de l’atenció primària de salut, el “Programa  Beveu menys”, perquè els professionals de l’atenció primària puguin fer detecció precoç dels consums de risc d’alcohol i puguin intervenir aconsellant una reducció de la ingesta. El Programa inclou també instruments per a la sensibilització de la població general amb l’objectiu que tothom sàpiga millorar els seus consums i conèixer els límits del consum de risc.

També cal destacar la signatura d’un conveni entre el Departament de Sanitat i Seguretat Social i les societats catalanes de Medicina Familiar i Comunitària, Pediatria, Infermeria i Infermeria Familiar i Comunitària per la creació d’un grup de treball multidisciplinari coordinat amb els diferents departaments del Govern de la Generalitat amb competències sobre la seguretat viària.

Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola

El Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola portat a terme conjuntament entre el Departament de Sanitat i Seguretat Social i el Departament d’Ensenyament promou l’educació viària i la prevenció de conductes de risc en els centres d’ensenyament primari i secundari.

Concretament en l’aspecte de la prevenció de conductes de risc, durant l’any 2004 es porten a terme a les escoles les activitats següents:

 CDRom “límit zero”: Joc interactiu per joves de 14 a 18 anys que simula la conducció d’un vehicle en funció de l’índex d’alcoholèmia. Informa sobre la influència de l’alcohol sobre la conducció i els riscos que se’n deriven.

 ”L’aventura de la vida”: Per infants de 8 a 12 anys, és un programa de promoció de la salut i prevenció de les drogodependències que pretén potenciar hàbits de salut i actituds fermes davant el consum de substàncies.

 “Sinesi”: Joc interactiu per infants de 10 a 12 anys amb la finalitat de que rebin informació sobre el tabac i l’alcohol, així com d’aquells factors que més influeixen en l’inici del consum d’aquestes substàncies, com la pressió de grup i la presa de decisions.

 “I tu, què en penses?”: De 15 a 18 anys. Proposta didàctica per reflexionar i dialogar al voltant de temes que tenen una relació directa o indirecta amb el consum de tabac, alcohol i altres drogues.

 “De marxa”: Dossier amb el qual els joves, a partir de 17 anys, treballen les situacions al voltant del sortir de marxa, estimulant l’intercanvi i el diàleg.

 “Connecta amb els teus fills”: Guia per pares i mares per potenciar les habilitats de comunicació com a eines preventives i promotores de salut.

Atenció urgent als lesionats i abordatge de les seqüeles dels accidents

El Departament de Sanitat i Seguretat Social porta a terme estratègies i protocols de millora del transport sanitari i la pràctica clínica dels accidentats, fonamentalment per part del sistema d’emergències mèdiques, i activitats de millora de l’efectivitat de la prevenció i l’abordatge de les seqüeles dels accidents.

Les dades epidemiològiques més rellevants, pel que fa a l’abordatge de les seqüeles dels accidents, són que a Catalunya es van enregistrar l’any 2001 7.624 altes hospitalàries per accidents de trànsit, i que, segons dades del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM.SA), els accidents produïts durant l’any 2003 van donar lloc a 40.071 víctimes amb lesions de divers grau.

Declaració conjunta  entre el Departament de Sanitat i els professionals sanitaris d’atenció primària i pediatria

La consellera de Sanitat i Seguretat Social, Marina Geli, el president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, Daniel Ferrer-Vidal, el president de la Societat Catalana de Pediatria, Josep Maria Mauri, la presidenta de l’Associació Catalana d’Infermeria, Joaquima Ribot, i la presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya, Rosa Maria Riera han acordat reforçar les activitats de prevenció dels accidents de trànsit en el seu àmbit assistencial, i es comprometen a col•laborar activament en l’elaboració i aplicació d’instruments i programes adreçats a assolir aquest objectiu prioritàri del Pla de Salut de Catalunya.

Aquestes societats de professionals de la salut i el Departament de Sanitat fan una crida conjunta als metges de família, als metges pediatres i als diplomats d’infermeria, a intensificar el seu esforç per millorar la prevenció d’aquest greu problema de salut a Catalunya, tot afavorint l’aplicació i difusió d’intervencions preventives i col•laborant permanentment amb els altres professionals de la salut i amb els professionals d’altres àmbits especialment implicats (educació, mitjans de comunicació, cossos de seguretat, urbanisme i indústria), per tal de reduir significativament l’impacte d’aquest greu problema de salut evitable.

Els participants han volgut signar aquesta declaració conjunta en el marc del Dia Mundial de la Salut de l’any 2004 que l’Organització Mundial de la Salut ha dedicat a la seguretat viària. Els signants reconeixen, d’una banda, que els accidents de trànsit són causa d’un nombre molt elevat de morts i lesionats, especialment entre els joves, i que originen nombrosos danys psicològics, socials i econòmics, en el conjunt de la societat, i d’altra banda, que existeixen mesures per a la prevenció i reducció d’aquests conseqüències.