- En el marc de la programació de la Setmana Catalana, el Govern ha organitzat actuacions de música, dansa, arts visuals i de carrer
La cultura i la llengua catalanes han tingut un pes molt rellevant pel que fa a la presència de Catalunya a Osaka 2025. El Govern, a través del Departament de Cultura, el Departament de Política Lingüística i l’Institut Ramon Llull, ha definit un programa que mostra que Catalunya és un país de creadors, i que la nostra cultura és sinònim d’innovació i avantguarda. Osaka ha estat també una oportunitat única per projectar la llengua catalana en l’àmbit internacional com a patrimoni viu d’una comunitat cultural i lingüística.
En aquest sentit, la programació de la Setmana Catalana ha comptat amb actuacions i activitats de gran riquesa artística, a través de la música, la dansa, el teatre de carrer i les arts visuals.
Del 27 de maig a l’1 de juny, i sota el lema “Catalunya, terra d’innovació i avantguarda”, el Govern ha desplegat una programació variada d’activitats culturals, econòmiques i turístiques amb l’objectiu de projectar el potencial creatiu, científic i empresarial del país.
La participació catalana a Osaka té com a objectiu projectar la cultura i llengua catalanes, i establir diàlegs amb d’altres cultures en tots els àmbits de la creació i el coneixement, teixint xarxes de complicitat, reconeixement i cooperació.
En l’àmbit musical, han participat a Osaka:
Muchacho & Los Sobrinos: grup de rumba catalana, un dels gèneres musicals catalans que ha creuat més fronteres, desenvolupat per la comunitat gitana i andalusa entre els 50-60 a Barcelona, amb ritmes que provenen de la rumba flamenca i influències de música cubana i rock& roll.
Alidé Sans: cantautora que ha portat a Osaka la música en llengua aranesa, que beu de la influència de la música tradicional de la Val d’Aran i que incorpora també sons contemporanis. Al repertori del seu darrer treball, Arraïtz, hi ha cançons de tradició oral per ballar, amb els seus diferents ritmes, com ara rondèus, borrèies o vals, sempre expressades a través de codis musicals moderns, per enllaçar la tradició oral amb l’actualitat.
En l’àmbit de les arts de carrer i la dansa:
Pere Hosta: el teatre de carrer és un dels principals actius de les arts catalanes, amb un ampli reconeixement internacional. L’espectacle Open Door del clown performatiu Pere Hostaconsta d’una porta i d’un personatge excèntric i curiós que mou la porta per l’espai i genera complicitats entre els qui observen. Es presenta la porta com a element d’entrada i de sortida, de connexió entre diferents realitats, un element quotidià que, alhora, té un toc de surrealisme quan es treu de context i es convida el públic a entrar al joc de les possibilitats que s’obren.
Pere Seda: Amb una perspectiva innovadora, presenta la singularitat de la nostra dansa d’arrel, que d’una banda és part del patrimoni cultural de Catalunya i alhora és un tret comú en la majoria de les cultures.
Wonderground Company: la dansa contemporània és també una disciplina destacada a Catalunya. L’espectacle L’home caient de la Wonderground Company explora temes universals com la identitat, la comunitat, l'ecologia, l’amor, la mort i la revelació, a través d’un llenguatge interdisciplinari que fusiona la dansa contemporània i l’acrobàcia. Els seus espectacles, definits com "poemes cinètics" o "espectacles meditatius", tenen ecos de la dansa japonesa Butoh.
En el cas de les arts visuals, la figura de Joan Miró ha estat el referent incontestable, tant per la seva aportació al món de l’art com la seva vinculació amb el Japó, tant històrica, com actual, amb l’exposició antològica que es presenta alTokyo Metropolitan Art Museum:
Tallers de la Fundació Joan Miró: Els dos tallers que s’han presentat a la Setmana Catalana s’han dirigit a un públic general i familiar i s’inspiren, d’una banda, en el mural i la pintura que Joan Miró va presentar a l'Exposició Universal d'Osaka l'any 1970 i, de l’altra, en l’element de la natura com a font d’inspiració de l’artista. Els tallers han anat a càrrec de l’artista Mari Ito, artista contemporània japonesa resident a Barcelona.
Llengua catalana
Pel que fa a l’àmbit de la llengua, el Departament de Política Lingüística ha creat dos materials dirigits al públic japonès que visita l’exposició d’Osaka per donar a conèixer la vitalitat de la llengua catalana. Es difon un vídeo i es distribueix un díptic en els quals s’hi explica breument l’origen de la llengua, el nombre de parlants i el seu ús habitual tant en àmbits quotidians com l’escola, la feina, la vida quotidiana, la comunicació i les xarxes, com també amb la família i amics, la literatura i totes les manifestacions culturals. També es descriu el català com una llengua plenament integrada a les noves tecnologies i es convida a conèixer-la, amb informació de les quatre universitats japoneses amb lectorats de català. El díptic està publicat en versió bilingüe català-japonès i el vídeo es difon en català amb subtítols en japonès o anglès.
