Més d’un centenar d’experts s’han reunit a Sitges per reflexionar i aportar propostes concretes sobre la forma i els continguts per avançar en la configuració de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània

La Secretaria de Relacions Internacionals i el Patronat Català Pro-Europa van organitzar ahir a Sitges una jornada de treball sobre l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Més d’un centenar de participants entre responsables polítics, directius d’empreses de diferents sectors, acadèmics de prestigi, van fer aportacions concretes sobre els continguts i estratègia que hauria d’adoptar la futura Euroregió Pirineus-Mediterrània. A banda dels representants dels governs que ja han acceptat formar part d’aquesta nova associació transfronterera (Catalunya, Aragó, Migdia Pirineus i Llenguadoc-Rosselló) també van participar en la jornada experts de diversos àmbits de les Illes Balears, el País Valencià i Andorra.

Aquesta primera sessió de treball és l’inici d’un procés que ha de culminar a la tardor amb la reunió de presidents que presentarà el programa de treball de l’Euroregió.

Els treballs de la jornada es van organitzar al voltant de quatre tallers temàtics, una àrea d’innovació i creixement; un espai de transports innovador competitiu i sostenible; societats i territoris amb vocació mediterrània i un àmbit audiovisual compartit.

Tots els participants van coincidir en subratllar la oportunitat de la creació de l’Euroregió Pirineus –Mediterrània i entre les conclusions generals van incidir en el fet que l’associació sigui un projecte obert en tres aspectes. En primer lloc, obert a totes les administracions, no només als governs regionals, sinó també a les administracions estatals (França, Espanya i Andorra) i locals,  ajuntaments, consells comarcals, cantons, consells insulars i diputacions provincials. En segon lloc, obert a tot tipus d’actors: institucions, empreses i organitzacions de la societat civil. En tercer lloc obert geogràficament: el nucli espacial de l’Euroregió el conformen Llanguedoc-Roussillon, Midi-Pyrénées, Aragó, Catalunya, valència i les Balears, però alguns projectes es poden obrir a altres socis, en particular seguint l’arc mediterrani capa  Múrcia, Andalusia i el Magrib, i també cap a Provença, la vall del Roïna i el nord d’Itàlia.

Pel que fa a les aportacions concretes de cada grup de treball, cal destacar les propostes llançades des de l’àmbit de l’audiovisual on es va proposar la creació d’un fons audiovisual comú per a l’àrea de l’Euroregió o l’estudi de creació d’un canal multiplex digital terrestre compartit. Des del taller d’innovació i creixement es van identificar els sectors de la biotecnologia, l’agroalimentari i l’aeronàutic com els més adients per a dur a terme projectes concrets de cooperació. Pel que fa a l’àmbit del transport es va incidir, un cop més, en la necessitat d’una major participació de les regions en els òrgans decisoris en matèria de transports i comunicacions. Finalment, en l’aspecte de la societat civil es va insistir en la necessitat de considerar la diferència com un tret identificador del projecte, es proposa treballar a través de la configuració de les societats en xarxa, a tots els nivells i es proposa el turisme com a eina de difusió i comunicació cultural.

Van assistir a la jornada el Vice-president de Languedoc-Roussillon, Christian Bourquin; el secretari de comunicació del govern, Enric Marín, el director de la corporació catalana de ràdio i televisió, Joan Majó, la directora del Patronat català Pro-Europa, Anna Terron, el Secretari de promoció Econòmica del Departament d’Economia, Andreu Morillas i la secretària general de Relacions Internacionals, Margarita Obiols, entre d’altres.