Sala de premsa

event_note Nota de premsa

Duch defensa l'oficialitat del català a les institucions europees davant dels ambaixadors de països de la UE

  1. En una recepció oficial al Palau de la Generalitat, el conseller ha assenyalat que el reconeixement del català “no és una qüestió política, sinó de drets lingüístics”
  2. Duch també ha reivindicat Barcelona com a “capital europea de la Mediterrània” i com a “pont” per promoure el diàleg entre el nord i el sud
Recepció oficial al Palau de la Generalitat dels ambaixadors dels estats membres de la UE a Espanya.
Recepció oficial al Palau de la Generalitat dels ambaixadors dels estats membres de la UE a Espanya.
{"name":"2025/06/06/15/17/f99f8a26-5c95-414b-b7ed-ef5f12fbd7ed.jpg","author":"EXT","type":"0","location":"0","weight":2195119}
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha rebut aquest divendres al Palau de la Generalitat una vintena d’ambaixadors d’estats membres de la Unió Europea a Espanya, a qui ha exposat arguments a favor de l’oficialitat del català a les institucions europees.

Els representants —20 ambaixadors i ambaixadores i dues conselleres encarregades de Negocis— són de visita a Barcelona per iniciativa de la presidència polonesa del Consell de la Unió Europea, que acaba el mandat aquest 30 de juny.

Durant el seu discurs de benvinguda, el conseller ha explicat que la petició de l’oficialitat del català “no és sobtada”, sinó una reivindicació compartida per “una gran majoria de catalans”, que “confien” que una llengua parlada per 10 milions d’europeus obtindrà en l’àmbit europeu el mateix reconeixement que ja té a Catalunya i a la Constitució espanyola.

“No és una qüestió política, sinó de drets lingüístics”, ha afegit, recordant que tant el català, com el basc i el gallec són llengües vehiculars en el sistema educatiu, a l’administració i en la vida quotidiana. També són “plenament operatives” al parlament espanyol, els Tractats europeus hi han estat traduïts, i reuneixen “totes les condicions legals” per constituir “un cas únic, i no un precedent”.

De fet, per al Govern, el reconeixement europeu d’aquestes llengües “reforçaria tant la cohesió a Espanya com la unitat europea”, ha reblat el conseller, que ha subratllat la disponibilitat de l’executiu per proporcionar “qualsevol detall” que els ambaixadors puguin necessitar.

Les regions com a actors “clau” de la construcció europea

Duch ha explicat la voluntat de Catalunya de contribuir “activa i constructivament” a la governança europea, reforçant la seva interlocució a tots els nivells i participant en els espais de presa de decisions que li són propis.

Una governança que, per al conseller, ha de donar cabuda a tots els nivells de govern, “del més gran al més petit, del més llunyà al més proper”, perquè les autoritats regionals i locals “juguen un paper clau” en la implementació de les polítiques europees.

Duch ha assegurat, a més, que Catalunya donarà suport a les decisions polítiques que contribueixin a una Unió Europea “més autònoma, menys dependent de socis cada vegada menys fiables”.

Barcelona, “capital europea de la Mediterrània”

Ampliant el focus geogràfic, el titular d’Unió Europea i Acció Exterior ha reivindicat Barcelona com a “capital europea de la Mediterrània”. I ha recordat que al novembre d’enguany se celebrarà el 30è aniversari del Procés de Barcelona, que permetrà reafirmar el compromís català de fer de “pont” entre Europa i la conca mediterrània, entre el nord i el sud, amb una visió “integral i equilibrada”.

A l’hora de concretar aquest rol de capital, Duch ha destacat que Barcelona pot promoure el diàleg i la comprensió i servir de “facilitadora” de debats. També, assenyalar reptes mediambientals, socials i econòmics de la regió i donar suport al mandat de la Unió per la Mediterrània, organització internacional amb seu a Barcelona.


Es poden descarregar imatges de recurs de la recepció als ambaixadors aquí.

I un tall de la intervenció del conseller (en anglès) aquí.

Cites

Conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch

"Contra el que alguns podrien imaginar, el reconeixement europeu d'aquestes llengües pot ser una manera sòlida de reforçar tant la cohesió espanyola com la unitat europea, i no al contrari."

"La societat catalana és molt proeuropea, però també és molt orgullosa de la seva identitat, una identitat que voldríem que fos reconeguda a tots els nivells, en perfecta harmonia amb les nostres altres identitats."

"Les regions som i volem continuar sent actors implicats en la construcció europea; Catalunya ho demostra liderant i impulsant projectes d'innovació i participant en aliances estratègiques amb altres regions europees, com és el cas dels Quatre Motors per a Europa."

"Les tres grans prioritats del Govern de Catalunya són aprofundir en l'autogovern en benefici dels nostres conciutadans, contribuir al progrés d'Espanya des d'una posició de lideratge decidit, i apostar clarament per Europa com l'espai natural en el qual garantir la pervivència del nostre model de societat."

"Gràcies, ambaixadors, per la vostra presència, la vostra feina incansable i el vostre compromís irrompible per donar forma a una Europa més segura, més pròspera i més justa per a tothom. Tindreu en Catalunya un soci humil però fiable."

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia