- Aquesta intervenció es fa en el marc del cicle “Passat/Present” impulsat pel Departament de Cultura i comissariat per Frederic Montornès.
- Vuit artistes contemporanis participen del cicle i rellegiran vuit espais patrimonials de tot Catalunya, un per cada vegueria.
Aquest divendres 6 de juny s’ha presentat, a Can Trincheria (Museu de la Garrotxa) la instal·lació d’art contemporani “A conseqüència d’un llamp” de l’artista visual Mariona Moncunill en el marc del Cicle d’art contemporani i patrimoni “Passat/Present" impulsat pel Departament de Cultura. La intervenció es podrà veure fins el 14 de setembre.
Passat/Present convida el públic a llegir i interpretar el nostre patrimoni cultural a través de la mirada dels artistes contemporanis. En aquesta segona edició, Passat/Present compta amb la participació de vuit artistes que faran intervencions d’art contemporani a vuit espais patrimonials catalans, un per cada vegueria. Els artistes d’aquesta edició són: Ignasi Aballí, Manolo Laguillo, Mar Arza, Patrícia Dauder, Paula Bruna, cabosanroque (Laia Torrents i Roger Aixut), David Bestué i Mariona Moncunill.
Els altres espais del cicle són el Vinseum de Vilafranca, la Casa Bloc de Barcelona, el Castell Monestir d’Escornalbou, el Museu de la Noguera de Balaguer, el Museu del Ter, el Castell de Miravet i Museu Hidroelèctric de Capdella.
“A conseqüència d’un llamp” de Mariona Moncunill
“A conseqüència d’un llamp” prové d’un titular del 1978 de la revista Olot misión que descriu la caiguda d’un llamp que va malmetre l’església de Santa Bàrbara de Pruneres.
Aquesta proposta pren com a punt de partida les pedres de llamp, destrals neolítiques del fons del Museu de la Garrotxa que en algun moment van ser, almenys una part, usades com a amulets protectors contra els llamps.
Aquest ús es devia a la creença que les destrals, pedres polides i afilades, eren la punta petrificada de llamps caiguts a terra i que, lligat a l’altra creença segons la qual els llamps mai cauen dues vegades al mateix lloc, podien protegir qui les portés o la casa que les acollís. Aquests objectes són, doncs, la prova de dues formes de vinculació amb el món suposadament contraposades —la científica i la simbòlica/religiosa— que permeten fer aflorar, en aquest projecte, un seguit de relacions insospitades al voltant dels llamps i de les pedres, per acostar-nos a pors humanes, catalogacions museològiques, campaners morts, exhalacions que entren per xemeneies, arqueòlegs amateurs, ràdios avariades, assegurances de llars, col·leccionistes de destrals o les persones que un dia les van tallar. A conseqüència d’un llamp és un relat fet de petits fragments d’història de la Garrotxa a partir d’un treball de documentació d’arxiu i hemeroteca i enredat en el context de Can Trincheria.
El treball de camp de Mariona Moncunill (Tarragona, 1984) indaga en les formes de creació de valor simbòlic i en els pòsits epistemològics que conformen les convencions socials i culturals d’avui en dia. Els processos de negociació i diàleg amb tots els agents implicats són també una part essencial del seu treball, que en alguns casos es fan visibles i en altres queden latents.
El joc entre realitat i ficció, el mimetisme, la infiltració, l’especulació, l’ambigüitat o l’especificitat són alguns dels trets característics de l’obra de Moncunill, que sovint es formalitza sense recórrer a la imatge —anicònica, en paraules de l’artista— i de manera camuflada.
