Empresa i Coneixement

El Govern aprova el Projecte de llei de Turisme de Catalunya.

query_builder   12 setembre 2001 10:00

event_note Nota de premsa

El Govern aprova el Projecte de llei de Turisme de Catalunya.

Catalunya gaudeix d’una llarga tradició turística que es remunta als inicis del segle XX. El fenomen turístic va prendre força als anys 50 i es va consolidar amb el nou marc sorgit de la Constitució i l’Estatut d’Autonomia que atorga competències exclusives a la Generalitat de Catalunya.Actualment, el turisme ha esdevingut un sector estratègic de l’economia catalana. L’activitat que van generar els 31,4 milions de turistes que van visitar Catalunya l’any 2000 (12,3 estrangers, 5,4 de la resta de l’Estat i 13 del mateix principat) va aportar el 9,4 % del PIB català i va donar feina a 265.000 persones (malgrat els problemes d’estacionalitat aquesta xifra representa un 10% del total d’afiliats a la Seguretat Social). A més, el turisme té una forta incidència sobre altres sectors d’activitat. Així, hom estima que l’efecte multiplicador sobre el conjunt de l’economia (energia, alimentació, telecomunicacions, etc) és de l’1,7.Pel que fa al període comprés entre l’1 de juliol i ell 15 d’agost d’enguany, el turisme a Catalunya s’ha mantingut en unes xifres d’ocupació semblants a les de l’any 2000.Per tot això l’elaboració de la Llei de Turisme respon a una necessitat real de tots els actors implicats. De fet, aquesta necessitat va quedar ben palesa en el Congrés de Turisme de Catalunya, celebrat a principis d’any a Tarragona i en el qual, més de 1.000 empresaris del sector van establir les línies estratègiques que han de permetre fer front als reptes plantejats per la internacionalització dels mercats i la utilització de les noves tecnologies. Com es proposa en una de les conclusions del Congrés, la Llei reforçarà Catalunya com a marca turística no només per promocionar-la com a destí, sinó també com a instrument per projectar-se a l’exterior. Un aspecte que s’ha tingut molt present és l’heterogeneïtat i diversitat dels recursos de Catalunya, claus per a la seva prosperitat turística. Del text se’n poden destacar els següents aspectes:- Respon a la necessitat de conjugar el desenvolupament econòmic amb la preservació dels valors naturals, tot evitant abusos urbanístics que puguin malmetre el valor paisatgístic del país.- Es regulen les condicions per tal que els municipis puguin rebre la consideració de municipis turístics així com l’obtenció d’aquesta qualificació per part de les comarques, àrees supramunicipals i intercomarcals. Insta a elaborar un mapa turístic de Catalunya que identifiqui les zones turístiques.- Estableix la necessitat d’elaborar un Pla de Turisme de Catalunya, de fet un pla sectorial territorial, que s’emmarqui en les directrius del Pla Territorial de Catalunya, que inclogui:- Un estudi de l’oferta turística.- L’inventari de recursos turístics.- Un anàlisi de l’evolució de la demanda i previsions.- Una avaluació de l’impacte turístic.- L’enumeració dels municipis turístics i àrees o zones d’interès turístic.- La identificació de les àrees de Catalunya que cal promoure i de les que estan saturades.- Contempla Catalunya com a marca, integrant de la resta de marques catalanes, la qual cosa permet una adequada projecció exterior i interior com a destinació turística global.- Recull els drets i regula els deures dels subjectes turístics, usuaris i empreses i estableix les seves relacions. Així doncs, entre d’altres aspectes, deixa patent que els usuaris tenen dret a rebre informació objectiva, prèvia, exacte i completa sobre els serveis i tenen el dret a rebre els serveis en les condicions pactades esdevenint això una obligació per part de les empreses turístiques.- Tipifica i estableix els drets i obligacions de les diferents classes d’empreses d’allotjament turístic (hotels, apartaments, càmpings, establiments de turisme rural), així com les diferents empreses de restauració (restaurants i bars), empreses de mediació (agències de viatges) i les de serveis complementaris (oficines de turisme, centres recreatius turístics, parcs aquàtics,’).- Fa un èmfasi especial en l’activitat inspectora i sancionadora que fins ara estava subjecte a la Llei de disciplina de mercat i defensa del consumidor.- Atribueix les competències en matèria turística a les diferents administracions, incidint en la seva coordinació. Destaca l’atribució de competències turístiques a les administracions locals de Catalunya.Pel que fa als municipis, a més de les competències establertes per la legislació de règim local, els ajuntaments exerceixen les funcions següents:- La promoció i la protecció dels recursos turístics d’interès municipal.- La declaració dels recursos turístics d’interès local i, si s’escau, la iniciativa per a la seva declaració com a recursos turístics essencials.- L’atorgament de les autoritzacions, llicències i permisos, i l’elaboració dels instruments de planejament que tenen atribuïts.- L’exercici de la funció inspectora sobre les activitats turístiques que es desenvolupin dins el terme municipal, i l’exercici de la potestat sancionadora en coordinació amb l’Administració de la Generalitat.- La promoció de l’atorgament de denominacions geoturístiques en els àmbits espacials en què es trobin inclosos i de les declaracions d’interès turístic d’elements, béns o serveis localitzats dins del seu terme municipal.- Hi ha una disposició addicional de gran importància que insta el Govern de la Generalitat a realitzar les gestions necessàries per aconseguir, en el marc de les seves competències exclusives en la matèria, el traspàs dels paradors de turisme ubicats a Catalunya.