La consellera de Sanitat i Seguretat Social, Marina Geli, ha explicat aquest migdia a l’Escola Universitària d’Infermeria de Girona, i davant de directius i representants del personal sanitari i de col•legis professionals, i altres personalitats de l’àmbit de la salut, els objectius en matèria sanitària de la conselleria i del Govern de la Generalitat pel que fa a les comarques gironines.

En l’àmbit de la formació dels professionals sanitàries i la recerca, Marina Geli ha destacat la creació, entre d’altres, de la nova seu de l’Escola Universitària d’Infermeria al campus de Montilivi. La construcció d’aquest nou edifici es farà conjuntament amb el Departament d’Universitats, Recerca, i Societat de la Informació.

En relació a l’assistència sanitària, la consellera de Sanitat ha destacat que s’accelerarà la construcció dels nous Centres de Salut a les localitats de Blanes, Figueres, Lloret de Mar, Salt i Castelló d’Empúries, a la vegada que s’examinaran les necessitats dels consultoris locals.

Pel que fa a la xarxa hospitalària, Marina Geli ha anunciat la construcció d’un nou hospital a Olot. Aquesta actuació es portarà a terme dins el període 2005-2010. La consellera també s’ha referit a la construcció del nou Hospital transfronterer de Puigcerdà per al 2007.

ANNEX:

RESUM DE LA INTERVENCIÓ

“Primer, en relació a la salut pública volem, entre d’altres mesures:

o Crear l’Agència de Salut Pública de Catalunya amb descentralització en els territoris que establirà una infrastructura de Salut Pública (epidemiologia, recerca científica, laboratoris) basada en el rigor científic i els recursos i programes necessaris.

o Fomentar la promoció de la salut en estratègies en relació a l’exercici físic, l’alimentació correcta, el sexe segur, la prevenció d’embarassos no desitjats, i l’educació per a la salut al llarg de tota la vida, amb especial atenció a la salut escolar i la dels col•lectius més vulnerables.

o Desplegar un pla integral per a la reducció de l’accidentalitat i la mortalitat i morbilitat en el trànsit en un 50% en els propers 10 anys.

→ Crearem un delegat en seguretat viària.

o Potenciar i avaluar els programes de desintoxicació, rehabilitació i reinserció de les persones amb addiccions.

o Regular les medicines naturals com a part dels recursos per a la salut i/o complementaris de l’actual medicina convencional, per tal de garantir la qualitat i la bona praxi.

o Donar suport i cobertura legal i científica a l’ús terapèutic del cannabis.

o Realitzar campanyes constants i genèriques d’informació, educació i prevenció de la infecció pel virus del VIH així com de respecte i solidaritat amb els malalts de SIDA, amb les entitats socials que treballen en els sector.

Segon, en relació a l’assistència sanitària:

o Millorarem els Centres de Salut (CAP) que esdevindran el centre del sistema sanitari. Augmentarem la seva capacitat resolutiva i la seva autonomia i el temps de visita (un mínim de 10 minuts).

→ Accelerarem la construcció del nous Centres de Salut de Blanes, Figueres, Lloret de Mar, Salt  i Castelló  d’Empúries i reexaminarem els consultoris locals.

o Revisarem amb criteris objectius la qualitat i l’eficiència dels diferents models de gestió.

o Millorarem la xarxa especialitzada hospitalària, aconseguint un continuum assistencial entre la primària i l’hospitalària.

→ Promourem el treball conjunt de cada hospital comarcal i de l’Hospital Josep Trueta, com a hospital d’un sector, amb les àrees bàsiques que li corresponen.

→ L’Hospital Josep Trueta i el de Santa. Caterina treballaran junts per trobar la seva complementarietat. Esperem, ben aviat, inaugurar aquest darrer hospital a Salt (Santa. Caterina).

→ Redefinirem els nivells assistencials de cada Hospital comarcal: Campdevànol, Olot, Figueres, Blanes, Santa Caterina-Salt, Palamós, adequant els recursos materials i humans. 

o Oferirem un nou model per la salut mental d’accés universal i de responsabilitat pública que abordi la malaltia amb una visió biopsicosocial.

→ Equiparem adequadament el nou Hospital de Salt, integrant-hi l’hospitalització d’aguts, tant d’adults com d’infants. 

o Oferirem uns serveis sanitaris més confortables: millorar l’accessibilitat, les infrastructures i el confort de l’Atenció Primària, dels serveis d’urgència i dels centres hospitalaris.

→ Construirem un nou hospital d’Olot, en el període 2005-2010, en substitució de l’actual; així com el nou Hospital transfronterer de Puigcerdà el 2007.

o Implementarem un model únic de resposta integral de les emergències sanitàries a Catalunya, coactuació coordinada amb els diferents grups operatius d’emergències. (policies,  sanitaris, bombers i protecció civil).

→ Establirem un centre coordinador d’urgències i emergències descentralitzat a la Regió de Girona, 061 des de Girona. 

o Introduirem una nova gestió de les llistes d’espera: fer-les més transparents a través de registres centralitzats. Establir  temps màxims d’espera inferiors a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de genoll i maluc, hèrnies, varius, etc.).

→ Portarem a terme una gestió regional de les llistes d’espera, tant en relació a les proves complementàries de diagnòstic, com a les visites a especialistes i a les intervencions quirúrgiques, amb publicitat i avaluació semestral.

Tercer, finalment i en relació als serveis socials d’atenció a la dependència: 

o Crearem una Agència Sociosanitària per la Dependència. Aquesta garantirà l’accés, la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per totes les persones amb dependència i oferirà un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots els professionals.

o A nivell gironí, coordinarem, des del nou Hospital de Salt l’atenció a les persones amb dependència de la regió, i especialment, aquelles que pateixen demència, prioritzant els serveis de proximitat.”

Trets generals

“Des del nou Govern i la Conselleria de Salut ens proposem instaurar un model sanitari (el Sistema de Salut de Catalunya) que integri i prioritzi: la salut pública (inclosa la salut laboral i mediambiental), l’atenció sanitària i els serveis socials d’atenció a la dependència. Un nou model adaptat a les necessitats de tothom: ciutadans, professionals, gestors, polítics, tots.

El nou govern revisarà i actualitzarà el sistema sanitari, en conservarà els elements vigents que siguin útils i eficaços i generarà noves idees, projectes i il•lusions que permetin solucionar les carències actuals. Per exemple, creiem que s’ha de modernitzar l’Institut Català de la Salut (ICS). El nou ICS fruirà d’una veritable autonomia de gestió, i descentralitzarà la presa de decisions operatives als centres o a xarxes integrades en el territori.

En definitiva, és necessari reformar l’administració sanitària catalana, garantint-ne la seva viabilitat econòmica, i executar un pla especial d’inversió per a millorar el servei. La gestió pública del sistema sanitari pot ser, i ha se ser, de qualitat i eficient.

El nou sistema de salut (integral, sostenible i amb capacitat d’adaptació) tindrà en compte els factors externs (canvis demogràfics i culturals en la població; canvis sociològics i epidemiològics; avenços científics i tecnològics, sostenibilitat econòmica, etc) que el condicionen i que, lluny de ser considerats una amenaça, han de ser vistos com a oportunitats per introduir tots els canvis que considerem necessaris. En referència a les comarques gironines cal tenir especialment en compte les seves especificitats poblacionals i territorials: 

o L’envelliment de la població.

o La immigració (Girona és la província amb el percentatge més alt d’immigració de l’Estat).

o L’estacionalitat (amb alta població flotant i no censada).

o L’heterogeneïtat del territori (molts municipis petits, rurals i de muntanya)

La prioritat d’aquest nou sistema que volem per Catalunya, serà la salut de les persones i la comunitat. En aquest sentit, el protagonista, d’aquest sistema, serà el ciutadà. Volem enfortir la percepció del ciutadà com a propietari del Sistema de Salut i, al mateix temps, com a consumidor i usuari. Determinarem els seus drets i deures perquè el ciutadà sigui corresponsable en el bon ús del sistema i en l’ús racional dels serveis i dels medicaments. A més, li oferirem els coneixements i instruments necessaris perquè promogui la seva salut i previngui la malaltia. 

En segon lloc, un altre element bàsic del sistema són i seran els seus professionals (tant del sistema públic com del privat). Volem treballar conjuntament i evitar que es produeixi un divorci entre gestió i pràctica clínica. Creiem que els professionals s’han d’anticipar en la presa de decisions, sobretot en relació a la gestió clínica i el plantejament d’objectius clínics.

A més, el govern impulsarà la revisió del model de formació i les especialitats per adaptar-les a les necessitats en salut de la població catalana. Farem de la recerca i la docència una part important de l’actiu dels professionals de la salut. Així, volem unificar en un mateix circuit, i dins de l’horari laboral, les diferents tasques que els professionals realitzen (assistència, formació, docència i investigació), però distingint els temps dedicats a cada una d’aquestes tasques. A les comarques gironines, concretament, volem potenciar la formació dels professionals sanitaris i la recerca conjuntament amb la Universitat de Girona, així:

o construirem, conjuntament amb el DURSI, la nova seu de l’Escola Universitària d’Infermeria al campus de Montilivi;

o promourem els estudis de la Salut (a través de postgraus, segons cicles, formació continuada...);

o i participarem activament en el campus de recerca i tecnològic de la UdG. 

Finalment, l’Administració Local tindrà també un paper clau, ja que és l’administració més propera a la ciutadania i als professionals. A més, aquesta administració ja té competències en salut pública i en serveis socials bàsics i, a Catalunya, gestiona o participa en molts centres de salut i hospitals. En aquest sentit, Generalitat i municipis treballarem junts en la planificació i avaluació del sistema sanitari a les comarques gironines.” 

Finançament

“Tot i que la salut sigui un tema prioritari d’aquest govern, som conscients que totes aquestes mesures que acabo de detallar no podran ser adequadament implementades sinó millorem l’actual sistema de finançament, que és del tot insuficient. Per aquest motiu, el nou govern vol millorar el finançament de la sanitat: renegociarem amb l’Estat el finançament autonòmic i, paral•lelament, en el Consell Interterritorial cercarem totes les aliances possibles amb les altres autonomies per aconseguir un pacte que millori aquest finançament. El nostre objectiu és equiparar el percentatge respecte al PIB del finançament sanitari al d’altres regions o països de renda per càpita i característiques similars a les nostres.

Ara bé, a banda de demanar una millora del finançament a l’Estat, també som conscients que des del Departament que tinc l’honor de dirigir hem de fer esforços per racionalitzar la despesa (a través d’un pla). Aquesta racionalització ha de permetre, al mateix temps, mantenir la qualitat i l’eficiència del sistema. Un dels elements que més poden contribuir a reduir la despesa és, precisament, l’ús racional dels medicaments, ja que permetria rebaixar la gegantina despesa farmacèutica actual. Precisament, la primera mesura que aplicarem des de la Conselleria de Salut, i que he anunciat els darrers dies, sobre la reducció de la pressió assistencial als centres de salut va, d’alguna manera, en aquest sentit: contribuir a rebaixar l’excessiva medicalització del sistema.”