La consellera de Sanitat i Seguretat Social, Marina Geli, ha explicat aquest migdia a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina de Lleida i davant de directius i representants del personal sanitari i de col•legis professionals, i altres personalitats de l’àmbit de la salut els objectius en matèria sanitària de la conselleria i del Govern de la Generalitat.

En l’àmbit de la salut pública, Marina Geli ha anunciat la creació de l’Agència de Salut Pública amb descentralització en els territoris, el desplegament d’un pla integral per a la reducció de l’accidentalitat i mortalitat en el trànsit en un 50% en els propers 10 anys, la voluntat de donar suport i cobertura legal i científica a l’ús terapèutic del cannabis i la de regular les medicines naturals com a part dels recursos per a la salut, entre d’altres mesures.

Pel que fa a l’assistència sanitària, ha parlat d’una nova gestió de les llistes d’espera, amb registres centralitzats i temps màxims d’espera inferiors a 6 mesos per intervencions quirúrgiques de malalties no greus. Així mateix, ha anunciat la implementació d’un model únic de resposta de les emergències coordinada amb els diferents grups operatius, i la millora dels centres de salut amb l’augment de la seva autonomia i l’establiment d’un mínim de 10 minuts per visita, entre d’altres.

D’altra banda, Marina Geli ha destacat també la creació d’una Agència Sociosanitària per la Dependència que garantirà la igualtat territorial d’aquests serveis i oferirà una atenció integrada sanitària a domicili.

Pel que fa al finançament, la consellera ha expressat la voluntat del nou govern de renegociar amb l’Estat el finançament autonòmic i, paral•lelament, cercar aliances en el Consell Interterritorial per aconseguir un pacte que millori aquest finançament, amb l’objectiu d’equiparar el percentatge respecte al PIB amb el d’altres regions i països de renta per càpita i característiques similars a les de Catalunya. Per tal de racionalitzar la despesa s’implantarà un nou pla en el que destacarà, com a primera mesura, l’ús racional dels medicaments.

 En una altre àmbit, la consellera ha parlat de la modernització de l’Institut Català de la Salut, i de la potenciació del paper dels professionals i del de l’administració local.

ANNEX:

RESUM DE LA INTERVENCIÓ

“Les principals accions que volem emprendre des del Departament de Sanitat i Seguretat Social responen als tres eixos prioritaris: salut pública, assistència  sanitària i serveis socials d’atenció a la dependència.

Primer, en relació a la salut pública volem, entre d’altres mesures:

o Crear l’Agència de Salut Pública de Catalunya amb descentralització en els territoris que establirà una infrastructura de Salut Pública (epidemiologia, recerca científica, laboratoris) basada en el rigor científic i els recursos i programes necessaris.

o Fomentar la promoció de la salut en estratègies en relació a l’exercici físic, l’alimentació correcta, el sexe segur, la prevenció d’embarassos no desitjats, i l’educació per a la salut al llarg de tota la vida, amb especial atenció a la salut escolar i dels col•lectius més vulnerables.

o Prioritzar les polítiques de salut laboral. Desenvolupar la Llei de prevenció de riscos laborals a Catalunya i coordinarem amb l’Agència Salut Pública la prevenció i promoció de la salut dels treballadors i treballadores de Catalunya. Un primer objectiu serà combatre les causes de l’alta sinistralitat laboral.

o Desplegar un pla integral per a la reducció de l’accidentalitat i la mortalitat i morbilitat en el trànsit en un 50% en els propers 10 anys.

o Potenciar i avaluar els programes de desintoxicació, rehabilitació i reinserció de les persones amb addiccions.

o Regular les medicines naturals com a part dels recursos per a la salut i/o complementaris de l’actual medicina convencional, per tal de garantir la qualitat i la bona praxi.

o Donar suport i cobertura legal i científica a l’ús terapèutic del cannabis.

o Realitzar campanyes constants i genèriques d’informació, educació i prevenció de la infecció pel virus del VIH així com de respecte i solidaritat amb els malalts de SIDA, amb les entitats socials que treballen en els sector.

Segon, en relació a l’assistència sanitària:

o Millorarem els Centres de Salut (CAP) que esdevindran el centre del sistema sanitari. N’augmentarem la seva capacitat resolutiva i la seva autonomia i el temps de visita (un mínim de 10 minuts).

o Revisarem amb criteris objectius la qualitat i l’eficiència dels diferents models de gestió.

o Millorarem la xarxa especialitzada hospitalària, aconseguint un continuum assistencial entre la primària i l’hospitalària.

o Oferirem un nou model per la salut mental d’accés universal i de responsabilitat pública que abordi la malaltia amb una visió biopsicosocial.

o Oferirem uns serveis sanitaris més confortables: millorar l’accessibilitat, les infrastructures i el confort de l’Atenció Primària, dels serveis d’urgència i dels centres hospitalaris.

o Implementarem un model únic de resposta integral de les emergències sanitàries a Catalunya, coactuació coordinada amb els diferents grups operatius d’emergències. (policies,  sanitaris, bombers i protecció civil).

o Introduirem una nova gestió de les llistes d’espera: fer-les més transparents a través de registres centralitzats. Establir  temps màxims d’espera inferiors a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de genoll i maluc, hèrnies, varices, etc.).

Tercer, finalment i en relació als serveis socials d’atenció a la dependència: 

o Crearem una Agència Sociosanitària per la Dependència. Aquesta garantirà l’accés, la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per totes les persones amb dependència i oferirà un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots els professionals.”

Finançament

“Tot i que la salut sigui un tema prioritari d’aquest govern, som conscients que totes aquestes mesures que acabo de detallar no podran ser adequadament implementades sinó millorem l’actual sistema de finançament, que és del tot insuficient. Per aquest motiu, el nou Govern vol millorar el finançament de la sanitat: renegociarem amb l’Estat el finançament autonòmic i, paral•lelament, en el Consell Interterritorial cercarem totes les aliances possibles amb les altres autonomies per aconseguir un pacte que millori aquest finançament. El nostre objectiu és equiparar el percentatge respecte al PIB del finançament sanitari al d’altres regions o països de renda per càpita i característiques similars a les nostres.

Ara bé, a banda de demanar una millora del finançament a l’Estat, també som conscients que des del Departament que tinc l’honor de dirigir hem de fer esforços per racionalitzar la despesa (a través d’un pla). Aquesta racionalització ha de permetre, al mateix temps, mantenir la qualitat i l’eficiència del sistema. Un dels elements que més poden contribuir a reduir la despesa és, precisament, l’ús racional dels medicaments, ja que permetria rebaixar la gegantina despesa farmacèutica actual. Precisament, la primera mesura que aplicarem des de la Conselleria de Salut, i que he anunciat els darrers dies, sobre la reducció de la pressió assistencial als centres de salut va, d’alguna manera, en aquest sentit: contribuir a rebaixar l’excessiva medicalització del sistema.”

Trets generals

“Des del nou Govern i la Conselleria de Salut ens proposem instaurar un model sanitari (el Sistema de Salut de Catalunya) que integri i prioritzi: la salut pública (inclosa la salut laboral i mediambiental), l’atenció sanitària i els serveis socials d’atenció a la dependència. Un nou model adaptat a les necessitats de tothom: ciutadans, professionals, gestors, polítics, tots.

El nou govern revisarà i actualitzarà el sistema sanitari, en conservarà els elements vigents que siguin útils i eficaços i generarà noves idees, projectes i il•lusions que permetin solucionar les carències actuals. Per exemple, creiem que s’ha de modernitzar l’Institut Català de la Salut (ICS). El nou ICS fruirà d’una veritable  autonomia de gestió, i descentralitzarà la presa de decisions operatives als centres o a xarxes integrades en el territori.

En definitiva, és necessari reformar l’administració sanitària catalana, garantint-ne la seva viabilitat econòmica, i executar un pla especial d’inversió per a millorar el servei. La gestió pública del sistema sanitari pot ser, i ha de ser, de qualitat i eficient.

El nou sistema de salut (integral, sostenible i amb capacitat d’adaptació) tindrà en compte els factors externs (canvis demogràfics i culturals en la població; canvis sociològics i epidemiològics; avenços científics i tecnològics, sostenibilitat econòmica, etc) que el condicionen i que, lluny de ser considerats una amenaça, han de ser vistos com a oportunitats per introduir tots els canvis que considerem necessaris.

La prioritat d’aquest nou sistema que volem per Catalunya, serà la salut de les persones i la comunitat. En aquest sentit, el protagonista d’aquest sistema serà el ciutadà. Volem enfortir la percepció del ciutadà com a propietari del Sistema de Salut i, al mateix temps, com a consumidor i usuari. En aquest sentit, determinarem els seus drets i deures perquè el ciutadà sigui corresponsable en el bon ús del sistema i en l’ús racional dels serveis i dels medicaments. A més, li oferirem els coneixements i instruments necessaris perquè promogui la seva salut i previngui la malaltia. 

En segon lloc, un altre element bàsic del sistema són i seran els seus professionals (tant del sistema públic com del privat). Volem treballar conjuntament i  evitar que es produeixi un divorci entre gestió i pràctica clínica. Creiem que els professionals s’han d’anticipar en la presa de decisions, sobretot en relació a la gestió clínica i el plantejament d’objectius clínics.

A més a més, el govern impulsarà la revisió del model de formació i les especialitats per adaptar-les a les necessitats en salut de la població catalana. Farem de la recerca i la docència una part important de l’actiu dels professionals de la salut. Així, volem unificar en un mateix circuit, i dins de l’horari laboral, les diferents tasques que els professionals realitzen (assistència, formació, docència i investigació), però distingint els temps dedicats a cada una d’aquestes tasques.

Finalment, l’Administració Local tindrà també un paper clau, ja que és l’administració més propera a la ciutadania i als professionals. A més a més, aquesta administració ja té competències en salut pública i en serveis socials bàsics i, a Catalunya, gestiona o participa en molts centres de salut i hospitals.”