- Dia: 18 de juny
- Hora: 18:30h. Entrada amb invitació (visita guiada prèvia per als mitjans a les 17:30h)
- Amb intervencions de: Benvinguda a càrrec de la directora general de Difusió, Elisabet Valls; parlament d’un dels comissaris de l’exposició, Òscar Palau Just; cloenda a càrrec del secretari general de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Terrades i Santacreu
- Acreditacions premsa: Martí Porter, mporter@gencat.cat. tel. 637 948 341. Es demana confirmació d’assistència
Aquest dimecres, 18 de juny, a les 18:30h, s’inaugura a les sales 1 i 2 de Palau Robert l’exposició La Catalunya emergida, una proposta basada en el llibre del mateix nom, editat per Cossetània Edicions el 2024. La mostra l’han comissariat Òscar Palau Just i Jesús Jordi Pinatella, i compta amb les fotografies de Josep M. Montaner Fontarnau.
L’acte començarà amb unes paraules de benvinguda de la directora general de Difusió, Elisabet Valls. A continuació el comissari Òscar Palau explicarà el projecte, les motivacions i els resultats de la mostra. El secretari general de Territori, Habitatge i Transició Ecològica,Jordi Terrades i Santacreu, clourà la inauguració.
L’exposició, que es podrà veure fins al 7 de setembre a les sales 1 i 2, és d’accés lliure i gratuït.
La Catalunya emergida
La construcció al llarg del segle XX dels pantans catalans va suposar un abans i un després en la història del país. La petita gran història quotidiana. No tan sols pels canvis substancials que van suposar en uns paisatges que els avantpassats avui ja no reconeixerien, sinó en formes de guanyar-se la vida, de comunicar-se i en general de viure que van anar molt més enllà dels indrets i persones estrictament afectades per l’aigua. Des de la presa del Pasteral, de final del segle XIX i precursora del primer pla estatal de pantans del 1902, fins a l’última, la de Rialb, inaugurada l’any 2000, els embassaments van sacrificar passat i van obrir futur. Se’n diu progrés.
Tot i que no en fa tants anys, avui la majoria de la població ignora el passat d’aquests territoris que ja són només una taca blava en els mapes. Però encara queden testimonis directes i molts descendents que es resisteixen a girar full per donar fe que allà, durant molts segles, hi va haver petjada humana: pobles, masies, molins, esglésies, camins, ponts, hostals, conreus i, en definitiva, històries que mereixen ser reivindicades.
Aquesta exposició vol fer aflorar els elements patrimonials però sobretot els records d’aquests bocins de país que oficialment ja no existeixen, per bé que molts tornen a treure el cap en cada episodi greu de sequera. És la Catalunya emergida.
