Des que va sortir a consulta pública, l’Avantprojecte del Pla ha estat a l’abast de tots els organismes i particulars interessats a participar-hi. Dels 80 documents amb propostes rebuts, 43 procedeixen d’ajuntaments, consells comarcals o d’altres departaments de la Generalitat, mentre que les entitats del territori n’han presentat 11, les empreses 8 i els particulars, altres 18.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha estudiat i incorporat, en la mesura del possible, els suggeriments rebuts durant els quatre mesos de consulta pública per tal d’elaborar el projecte que el conseller ha aprovat inicialment i que gaudeix d’un elevat consens territorial.

Les aportacions rebudes fins ara són de caire molt divers, des de les que fan referència a temes molt locals fins a les que es refereixen a l’orientació general del Pla. Des de les que voldrien una major protecció fins a aquelles preocupades sobretot en facilitar el desenvolupament urbanístic.

La Secretaria de Planificació Territorial ha estudiat les propostes i n’ha estimat les que poden ajudar a millorar i a apropar el Pla, el primer que es fa d’aquest territori, a la realitat local, sense desvirtuar el seu esperit, que és augmentar el benestar dels ciutadans, protegir l’entorn, evitar la dispersió urbana, afavorir el desenvolupament i reforçar els principals nuclis municipals perquè els serveis arribin al conjunt del territori.

De fet, aquest projecte es presentà el passat 22 de març a Vielha davant l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), amb un elevat grau de consens entre totes les institucions implicades.

Ara, l’aprovació inicial del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran es publicarà al DOGC i el projecte es sotmetrà a un nou període d’informació pública durant dos mesos. Després de recollir les al·legacions que puguin presentar institucions i particulars, el Pla serà aprovat provisionalment pel conseller abans de rebre l’aprovació definitiva per part del Govern. Es preveu que tot el procés es doni per acabat dins d’aquest any.

A banda d’aquest Pla territorial, el PTOP també impulsa, simultàniament, els plans directors urbanístics de la Cerdanya, la Val d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. Els plans directors serviran per ordenar i precisar, a una escala de major detall, les estratègies i determinacions del pla territorial.

Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran

El Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran abasta les comarques de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i la Cerdanya. L’objectiu és garantir que el territori pirinenc funcioni i es desenvolupi de la manera més eficient i més sostenible possible.

El Pla territorial se centra en els tres sistemes bàsics de l’estructura i la funcionalitat del territori:

A. Assentaments urbans

B. Espais oberts

C. Infraestructures de mobilitat

A.- Assentaments urbans

 El Pla neix amb la voluntat d’ordenar el creixement urbanístic futur de les seves comarques. En aquest sentit es plantegen 3 objectius estratègics:

1. Enfortir la xarxa urbana.

2.Ordenar el creixement urbanístic.

3. Potenciar l’activitat econòmica.

El Pla té un elevat nivell d’incidència sobre el model de creixement i orienta el paper que hauria de jugar cada nucli urbà dins l’estratègia territorial global. Proposa creixements quantitatius i qualitatius diferenciats i els justifica.

Un Pirineu de petites ciutats en xarxa

Una xarxa de petites ciutats pirinenques és la millor manera de garantir el reequilibri territorial real i la igualtat d’oportunitats per als Pirineus. En síntesi, el Pla proposa que alguns nuclis pirinencs passin a ser més ciutat del que ara són i funcionin com a pols prestadors de serveis respecte la seva àrea d’influència.

D’aquesta manera, és possible créixer més amb un menor impacte territorial, fer més competitiva i eficient la regió i, sobretot, acostar els serveis i el desenvolupament als pobles petits. El Pla propugna passar dels nuclis aïllats als sistemes urbans, a un país on els pobles treballen en xarxa en benefici de tots.

Per tal de crear aquesta xarxa supramunicipal i tenint en compte les àrees d’influència reals dels principals pols vertebradors del Pirineu i Aran, el Pla estableix 12 sistemes de cooperació municipal que responen a la realitat de la relació entre municipis i les seves àrees d’influència i que és el marc recomanat per a les polítiques de sòl per activitat econòmica, habitatge social i equipaments.

Aquests sistemes urbans es defineixen, concretament, al voltant dels nuclis següents: Vielha, Les-Bossòst, Esterri d’Àneu, Sort, El Pont de Suert, La Pobla de Segur, Tremp, La Seu d’Urgell, Organyà, Oliana, Bellver de Cerdanya i Puigcerdà.

Al voltant d’aquestes 12 polaritats bàsiques es reconeixen diferents graus de centralitat, una xarxa de nuclis capaços d’acollir creixements moderats sense que el sistema esdevingui insostenible o ineficient i de nuclis que juguen un paper estructurador del territori que convé mantenir i fins i tot augmentar mitjançant reformes interiors.

Els principals canvis introduïts durant el procés de consulta pública de l’Avantprojecte passen per un canvi en la concepció de les estratègies de creixement, més apropada ara a la realitat del territori.

Així mateix, s’han introduït nous criteris en l’anàlisi de l’estructura dels diferents assentaments, incloent-hi, per a la classificació de la seva rellevància, conceptes com la significació territorial i administrativa o el seu paper prestador de serveis.

Arran de la consulta pública, el Pla estableix les següents estratègies, destinades a garantir que tots els nuclis puguin desenvolupar-se d’acord amb les seves necessitats, en un conjunt harmònic:

Creixement potenciat: el projecte fa una aposta clara perquè les polaritats principals assoleixin una dimensió suficient per al desenvolupament de tota la seva àrea d’influència i per a la prestació de serveis. En aquests casos, es vol aprofitar la seva importància urbana, les bones condicions de connectivitat i la disposició de sòl per adreçar-hi la major part dels creixements Es tracta dels municipis del Pont de Suert, Sort,   la Pobla de Segur, Tremp, Oliana, Organyà, la Seu d’Urgell, Bellver de Cerdanya i Puigcerdà.  Els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), per tant, hauran de fer previsions de sòl més grans per a desenvolupaments urbanístics que les que resultarien de les seves simples necessitats internes. Creixement mitjà: el Pla, després de la fase de consulta, crea aquesta nova estratègia per a nuclis de petita o mitjana dimensió que, sense voler augmentar el seu pes relatiu al territori, poden acollir una certa quantitat d’habitatges i llocs de treball més enllà de la seva demanda interna, gràcies a la bona accessibilitat i el sòl disponible. D’aquesta manera, es dóna una certa flexibilitat al seu creixemen. Aquesta estratègia es reserva per a Bossòst, Les,           Vilaller, Esterri d’Àneu, Isona i Llívia. El        planejament municipal podrà fer propostes de creixement fins el 60% del sòl consolidat en aquest moment. Tant mateix, es preveu que es podrà superar aquest llindar si es tracta d’ubicar habitatges de protecció pública, equipaments o establiments hotelers. Creixement moderat: aquesta categoria complementa l’anterior, ja que es reserva per a municipis que també poden admetre cert creixement addicional però que tenen unes condicions de connectivitat i disponibilitat de sòl inferiors. En aquest cas, podran créixer fins el 30% del sòl consolidat actual, amb les mateixes excepcions per superar aquest límit que els nuclis amb creixement mitjà. L’estratègia de creixement moderat s’assigna a es Bordes, Boí, Barruera, Alins, Ribera de Cardós, Sorpe, Espot, Salàs de Pallars, Vilamitjana, Guàrdia de Tremp, Figuerola d’Orcau, Talarn, Peramola, Coll de Nargó, Alàs, Tuixén, el Pla de Sant Tirs, Noves de Segre, Lles de Cerdanya, Guils, Ger i Urús.  Creixement de reequilibri: el Pla estableix aquesta estratègia per a aquells nuclis petits, amb una connectivitat limitada. El creixement hauria d’adequar-se a les necessitats demogràfiques i econòmiques internes, com ara fer possible la residència en el municipi de les persones que ja hi treballen, però també s’admet com argument per admetre petits creixements exògens la necessitat de reequilibrar la piràmide d’edat. Canvis d’ús de les edificacions existents i reforma interior: en el cas de nuclis urbans que estan a punt d’exhaurir el sòl disponible però que tenen una significació en l’estructura territorial, es recomanen aquestes estratègies amb la intenció de fomentar la barreja d’usos, la prestació de serveis i el rol territorial que juga.  Entre els exemples es trobarien Vielha, Alp o Salardú.

Per als nuclis que, per la seva petita dimensió, no tenen capacitat per a estructurar extensions urbanes es preveu una estratègia centrada en la reconstrucció i millora de la trama urbana, amb especial atenció al manteniment de la tipologia arquitectònica. 

No obstant, sempre es podran fer petites actuacions per a regular-ne el perímetre en especial per a ubicar-hi activitat econòmica o equipaments que permetin fixar població.

Així mateix, el Pla assigna el manteniment del caràcter rural dispers per aquells petits agregats d’edificacions, sovint amb espai entre elles, que convé mantenir en règim de sòl no urbanitzable.

Turisme de futur

El pla reconeix el turisme com un dels principals recursos econòmics del Pirineu. Així, promou i permet la implantació de noves polaritats no residencials d’elevat atractiu turístic: centres turístics esportius (làmines d’aigua dels embassaments, aigües braves, equitació), de salut i descans (balnearis o aigües termals), culturals, de natura o científiques (observatori astronòmic, geocampus).

Es tracta d’activitats que hauran de provar el seu interès supramunicipal i que hauran de tenir una gestió que respongui a la voluntat de que els seus beneficis abastin també àrees extenses.

No es tracta doncs tant de crear noves trames residencials o urbanitzacions separades dels nuclis urbans existents, sinó de formular infraestructura turística perquè el Pirineu pugui viure sostingudament de les rendes del turisme i no de les plusvàlues del consum de sòl.

Així, per exemple, es recomana als municipis qualificar com a mínim una hectàrea de sòl per a ús hoteler o equipament turístic, un ús que ara per ara no pot competir amb el preu d’un sòl d’ús residencial.

B.- Espais oberts

El pla diferencia, segons el seu valor i funció territorial, les diferents classes de sòl que han de quedar al marge dels processos d’urbanització i estableix la normativa de protecció i les directrius de gestió de cadascuna d’elles.

Concretament, estableix una gradació de protecció del sòl d’interès mitjançant la definició de tres categories bàsiques d’espais oberts: protecció especial, territorial i preventiva.

Els principals canvis durant el procés de consulta pública han consistit en donar una més gran concreció i un abast més restrictiu al sòl de protecció territorial. Es reserva aquesta categoria per a espais d’elevat valor paisatgístic i agrari i per a activitats econòmiques estratègiques compatibles amb sòl no urbanitzable.

En paral·lel, s’ha augmentat el sòl de protecció preventiva. Es tracta de terrenys on el planejament urbanístic podrà classificar nou sòl urbanitzable –d’acord amb les estratègies de desenvolupament que assenyala el Pla per a cadascun dels nuclis urbans– i on és desitjable que es concentrin les actuacions admissibles en sòl no urbanitzable.

Aquest increment de sòl no comporta més desprotecció del territori però fa possible que el planejament urbanístic municipal pugui ajustar-se millor a cada realitat i impedeix l’especulació urbanística que podia comportar la definició massa concreta del sòl on és possible el desenvolupament urbà.

Protecció especial

Inclou aquells espais oberts que actualment ja estan protegits sectorialment per la legislació ambiental i aquells que el Pla considera que tenen un elevat valor agrícola o forestal, un valor ecològic en l’àmbit regional o comarcal i un especial interès cultural i paisatgístic.

Cal remarcar la creació d’una xarxa de connectors ecològics i territorials de protecció especial que interconnecten els espais naturals protegits. Així mateix, la protecció de 14 àrees pel seu alt valor agrícola, bàsicament al llarg del Segre i del Noguera Pallaresa. Com a resultat del període de consulta pública, s’ha mantingut substancialment l’àrea protegida d’algun d’aquests sectors i s’han definit amb més precisió els seus límits.

Aquests espais tindran el règim de sòl no urbanitzable i no s’hi podrà fer cap actuació d’edificació o de transformació de sòl que pugui afectar de forma clara el sistema ecològic o el paisatge.

 Protecció territorial

Inclou aquells espais oberts que, sense assolir el grau de valors naturals propis dels sòls de protecció especial, convé preservar de la transformació ja sigui perquè es troben en zones de risc natural, pel seu valor paisatgístic o identitari o bé perquè tenen un elevat potencial per acollir activitats econòmiques compatibles amb el règim de sòl no urbanitzable.

Aquests espais tindran el règim de sòl no urbanitzable llevat dels casos en què es doni una actuació excepcional d’interès estratègic i territorial (en termes d’equipament, desenvolupament econòmic, projecció internacional, cohesió social o qualitat de vida) que haurà de ser valorada positivament per la Generalitat i d’altres organismes de caire supramunicipal.

Per desenvolupar aquestes actuacions caldrà justificar, també, la necessitat de la seva localització aïllada en sòl de protecció territorial, que no hi ha alternatives adequades en sòl urbanitzable ja previst o en sòl de protecció preventiva classificable com a urbanitzable. No s’admetrà l’ús de sòls amb aquesta protecció per a habitatge.

Després de la consulta pública, el Pla atorga aquesta categoria de protecció a tres conques d’alt valor paisatgístic, com són la plana interior de la Cerdanya, la ribera de Sort i la part meridional de la Conca Dellà, al Pallars Jussà.

També s’han qualificat com a sòls de protecció territorial diverses àrees on es podrien donar ampliacions de dominis esquiables. Es tracta de la vall de Varradós, a l’Aran; la vall de Manyanet, al Pallars Jussà, i zones més petites que complementarien altres petits dominis esquiables a la vall de Boí, Tuixén, Espot o a prop de Port Ainé.

En aquests casos, si finalment es reconeix l’elevat interès territorial que hi podrien tenir les ampliacions, es permetrien els equipaments i instal·lacions necessàries per a les estacions d’esquí, com ara remuntadors, però no la construcció d’habitatges.

Protecció preventiva

Són aquelles àrees on el planejament urbanístic podrà classificar nou sòl urbanitzable, si s’escau, i on és preferible que es concentrin les actuacions admissibles en sòl no urbanitzable.

El Pla protegeix aquestes àrees, preventivament, com a sòl no urbanitzable sens perjudici de la capacitat del planejament urbanístic municipal de modificar aquesta condició.

Tot i que bona part del sòl que l’Avantprojecte del Pla qualificava com a protecció territorial ha esdevingut ara preventiva, el creixement urbanístic en aquests terrenys no podrà ser indiscriminat. De fet, els creixements urbans que el municipi pugui proposar hauran de concordar amb les estratègies de desenvolupament que el Pla territorial assigna a cada nucli de població.

D’aquesta manera, es ressalta la importància que tenen les estratègies de desenvolupament per ordenar el consum de sòl, alhora que es dota als municipis d’un cert marge de flexibilitat.

En general, caldrà considerar aquest sòl de protecció preventiva com una opció preferent enfront del sòl de protecció territorial per a implantacions admeses en sòl no urbanitzable i per a actuacions d’interès estratègic.

 C.- Infraestructures de mobilitat

El Pla dóna molta importància a les infraestructures que relacionen el Pirineu amb els eixos de mobilitat de major dinamisme econòmic i social de Catalunya i les infraestructures que afavoreixen la cohesió territorial a l’àmbit, defineix el paper de l’Alt Pirineu i l’Aran en els fluxos transpirinencs de persones i mercaderies i, sobretot, defineix les prioritats a mig termini.

Objectius finals

El Pla territorial té com a objectius que la xarxa d’infraestructures de comunicació de l’Alt Pirineu i Aran, en l’escenari 2025, garanteixi l’oferta següent:

• Un important reforç dels eixos nord-sud mitjançant variants, condicionaments i, en algun cas, desdoblaments

• La millor accessibilitat al Pallars Jussà mitjançant un nou eix viari diagonal entre Artesa de Segre i el Pont de Suert per Comiols i Perves

• La previsió de pas per la Cerdanya de l’eix transeuropeu de l’E-9 ajustat a les característiques pròpies d’un eix de tal rang i amb el traçat de mínim impacte sobre la comarca.

• La definició d’un nou traçat segregat per la Val d’Aran, per evitar el solapament dels trànsits locals i de llarga distància

• Les comunicacions transversals–especialment l’eix pirinenc- substancialment millorades.

• L’eix del Segre potenciat i segregat dels trànsits d’agitació locals de l’Urgellet.

• Una circulació més fluïda dels vehicles lleugers respecte dels vehicles pesants i en els trams de forta estacionalitat turística hivernal.

• Una xarxa viària local o capil·lar millorada que garanteixi la integració funcional de tots els nuclis habitats en el sistema d’assentaments urbans al qual pertany.

 • La potenciació de la xarxa ferroviària amb la millora substancial de la infraestructura i la gestió de les línies ferroviàries existents: la de Lleida a la Pobla de Segur i la de Barcelona a Puigcerdà i la Tor de Querol.

• L’aeroport regional de l’Alt Pirineu i d’Andorra en funcionament i dos aeròdroms, un de vocació esportiva a la Cerdanya i un d’auxiliar al Pallars Jussà.

• Una possible àrea logística a l’Urgellet i a Tremp

 Actuacions prioritàries

El Pla territorial considera per a l’assoliment dels objectius esmentats les actuacions prioritàries següents:

1. A l’eix dels Pallars:

• Variants de Tremp, de la Pobla de Segur, de Gerri de la Sal i d’Esterri d’Àneu

• Condicionament de la C-28 entre Esterri d’Àneu i el refugi de les Ares

2. A l’eix del Segre:

• Variants d’Oliana, Coll de Nargó i d’Organyà. En aquest últim cas, es preveu també la possibilitat del soterrament

• Desdoblament de la C-14 entre el Pla de Sant Tirs i la Seu d’Urgell, incloent les variants del Pla de Sant Tirs, Montferrer i la Seu d’Urgell

3. A l’eix diagonal Artesa de Segre-el Pont de Suert pel Pallars Jussà:

• Nova via d’altes prestacions pel coll de Comiols, entre Artesa de Segre i Tremp, incloent la variant de Vilamitjana

• Condicionament Xerrallo-el Pont de Suert amb un nou traçat, que inclou la construcció de túnels

 4. A l’eix occidental:

 • Autovia de nou traçat fins el Pont de Suert

• Variants del Pont de Suert, Vilaller, Vielha, Bossòst i Les

5. Al Mig i Naut Aran:

• Variants d’Arties i Salardú

 6. A l’eix pirinenc:

• Condicionament de les rampes del Port del Cantó entre Adrall i Canturri a l’est i entre Sort i Soriguera a l’oest, a més de les actuacions de la collada de Toses i del coll de la Creu de Perves

7. A la Cerdanya:

 • Reserva de l’espai necessari per a un possible desdoblament en el futur de l’E-9 (C-662) des de la sortida del túnel del Cadí fins a Puigcerdà

• Variant oest de Puigcerdà

D’aquesta manera s’hauran construït 116 km de nou traçat amb variants, túnels i nous accessos i s’hauran condicionat intensament 100 km de la xarxa actual.

Finalment, el Pla assenyala dos estudis estratègics: el del túnel de la Bonaigua i, a més llarg termini, els possibles perllongaments ferroviaris entre Puigcerdà i Andorra la Vella per la Seu i entre la Pobla de Segur i Esterri d’Àneu per Sort.

3 d’abril de 2006