El Govern de la Generalitat ha aprovat el dia 28 de febrer de 2006 el projecte de Llei de reforma de l’Institut Català de la Salut. La normativa convertirà l’ICS en una empresa pública per tal de fer-hi una reforma assistencial i organitzativa, i donar resposta a les necessitats ciutadanes en el camp de la salut. L’escenari sociodemogràfic canviant, així com la incorporació de les noves tecnologies, fan necessària la reforma d’aquesta entitat.

La nova estructura organitzativa es farà en base a criteris de modernització i eficiència en l’ús dels recursos. Això vol dir que se simplifica l’organització de l’ICS, desconcentrant-lo i descentralitzant-lo territorialment. Cobra importància l’augment de l’autonomia dels centres i serveis, que tindran més responsabilitat i flexibilitat en la gestió econòmica i dels recursos, amb la consegüent agilitat per donar resposta a les demandes pròpies de cada situació. La proximitat incrementa l’efectivitat del servei al possibilitar una millor atenció a les necessitats específiques de cada ciutadà i ciutadana.

La millora de les condicions dels professionals de l’ICS és un altre dels objectius. La dignitat de les condicions de treball, la competència i la qualitat com a criteri d’excel•lència dels serveis són l’aposta d’aquesta llei. S’hi preveu la convivència de tres tipus de personal: estatutari, funcionari i laboral.

L’ICS és, amb vuit hospitals, més de 450 unitats de serveis d’atenció primària i una plantilla formada per més de 38.000 professionals, el proveïdor públic de serveis sanitaris més gran de Catalunya. L’ICS ofereix serveis integrals que van des de la prevenció i la promoció de la salut fins al diagnòstic i el tractament de les malalties més complexes. Donada la importància d’aquest ens, la màxima eficàcia en la seva gestió és d’una importància cabdal per al bon funcionament del sistema sanitari català.

Decret d’integració del personal sanitari de contingent

El Govern també ha aprovat el Decret d’integració del personal sanitari de contingent i zona al sistema de prestació de serveis, dedicació i retribucions que s’estableixen a la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut.

Aquest decret permetrà que les places dels professionals que actualment encara presten els seus serveis durant 2,5 hores diàries als centres de salut es transformin en places de dedicació a temps complet, és a dir, de 36 hores setmanals. La mesura beneficia més d’1 milió de ciutadans i afecta metges de família, pediatres, odontòlegs, diplomats d’infermeria i llevadores.

El procés de reforma de l’atenció primària de salut a Catalunya es va iniciar l’any 1985 i va culminar el 2003 amb la implantació de la totalitat dels equips d’atenció primària (EAP) previstos. Des del primer moment del procés d’implantació, es va reconèixer la legitimitat de les condicions laborals del col•lectiu de professionals de contingent, atès que tenien el seu origen en el marc legal vigent amb anterioritat a la reforma. Per aquest motiu, el trànsit entre un sistema i un altre es va basar en la condició de voluntarietat dels professionals mitjançant l’exercici del dret d’opció que es va regular normativament.

Ara s’han produït diversos canvis que han modificat substancialment aquesta situació. D’una banda, l’aprovació de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut Marc deroga la normativa que donava cobertura reglamentària a aquestes situacions. De fet, el propi estatut estableix la necessitat de què cada servei de salut determini com adequar les condicions de treball del personal de contingent i zona a les noves condicions de prestació de serveis, dedicacions i retribucions que s’estableixin.

D’altra banda, el temps transcorregut des de l’inici de la reforma es considera suficient per haver donat al conjunt del personal que voluntàriament s’ha mantingut en el model anterior la possibilitat d’adequar la seva situació professional a les exigències del nou model. Finalment, el fet d’haver culminat la implantació del nou model assistencial a tot el territori de Catalunya avala la intenció de resoldre aquesta dualitat de situacions.

Els professionals integrats gaudiran d’un seguit d’avantatges:

- Econòmics. En el 90% dels casos el canvi de model suposa un augment de la retribució. En el 10% restant s’aplicarà, segons la normativa vigent, un complement personal transitori que garantirà que no hi pugui haver en cap cas una disminució de la retribució. A més, des del moment de la integració podran tenir accés a la carrera professional i al complement de retribució variable per compliment d’objectius (actualment n’estan exclosos).

- Treball en equip, participació en sessions clíniques i formació continuada. Coordinació amb altres professionals de l’EAP (metges de família i pediatres, especialistes de referència, infermeria, assistent social, personal administratiu, etc.).

- Integració plena en l’organització de l’EAP amb possibilitat d’aportar propostes de millora i participar en la seva implantació.

- Més dedicació a l’assistència amb el consegüent augment del temps mitjà de visita.

- En els EAP docents, possibilitat de participar en la docència de pregrau i de postgrau.

A banda d’això, per al conjunt dels equips d’atenció primària de l’ICS aquesta integració suposa poder homogeneïtzar models de treball i dedicació, i augmentar el temps total dedicat a l’assistència facilitant el poder ampliar el temps mitjà de visita per acostar-lo a l’objectiu dels 10 minuts per visita.