- L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) enregistra més de 300 allaus
- Al Pirineu Oriental i a la Ribagorçana-Vall Fosca el gruix de neu a terra durant la primavera ha estat per damunt de la mitjana
- L’ICGC emet diàriament el Butlletí de Perill d’Allaus (BPA) durant la temporada hivernal, adreçat a les persones que hi viuen i que fan activitats a la muntanya
La temporada hivernal al Pirineu de Catalunya tanca amb un registre de més de 300 allaus, respecte de les 250 de mitjana. El grau de perill ha estat baix - el mateix que la temporada anterior - i les allaus, en general, de mida petita.
El gruix de neu a terra a la zona del Pirineu occidental ha estat lleugerament deficitari, i al Pirineu oriental, en general, ha estat per sota del normal fins al mes de març. A partir d’aquest mes, en canvi, les nevades abundants han normalitzat la situació i els gruixos han augmentat. De fet, els mesos de març i abril han estat els que han enregistrat més allaus de tota la temporada.
Per altra banda, la temporada 2024-2025 ha estat més accidentada que l’anterior, amb un balanç de dues víctimes mortals. Les allaus, en ambdós casos, van ser de placa -de mides entre mitjana i gran- en obagues per damunt dels 2.400 m.
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), organisme dependent del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, és l’ens encarregat de la vigilància i la predicció del perill d’allaus a Catalunya. L’Institut va emetre a finals del mes de maig el darrer Butlletí de Perill d’Allaus (BPA) de la temporada, adreçat a les persones que practiquen activitats a la muntanya i les persones que habiten al territori.
L’objectiu final de les tasques endegades pel servei de predicció d’allaus de l’ICGC és informar i conscienciar la població que viu o que desenvolupa les seves activitats professionals o de lleure a la muntanya hivernal. Catalunya té 1.300 km2 de terreny allavós i, tot i que cada any és molt diferent, es registren al voltant de 250 allaus per temporada, segons la Base de dades d'allaus.
Enguany s’han registrat més de 300 allaus, un nombre per sobre de l’habitual que es deu, en gran part, a una intensificació de la cerca i informació de l’activitat allavosa. El mes en què s’han enregistrat més allaus ha estat març.
Les nevades caigudes a partir del 8 de març han fet que la primavera hagi estat allavosa, amb activitat d’allaus fins a mitjan mes de maig. El sector amb més registres d’allaus ha estat l’Aran-Franja Nord de la Pallaresa, seguit de la Pallaresa i de la Ribagorçana-Vall Fosca.
En termes generals, el grau mitjà del perill d’allaus a tot el Pirineu ha estat d’1,7 en una escala de l’1 al 5. De la mateixa manera que la temporada anterior, el perill d’allaus ha estat per sota de la mitjana, que és de 2 per al període comprès entre 1999 i 2024. Enguany s’ha predit grau de perill d’allaus FORT (4) durant 11 dies, tots en el mes de març, sent el Pirineu oriental i el Prepirineu els sectors més afectats per aquesta situació, amb quatre dies al Vessant Nord del Cadí Moixeró, i cinc dies a les capçaleres del Ter-Freser. La Ribagorçana-Vall Fosca i la Pallaresa han tingut perill FORT (4) només durant un dia al mes de març.
Informació accessible a tothom
La informació relacionada amb la neu i les allaus, elaborada per l’ICGC, és accessible a tota la població al seu lloc web, a la secció de Perill d'Allaus i Informació Nivològica. L'Institut emet diàriament els butlletins de perill d'allaus (BPA) i les notes nivològiques per informar de l’estabilitat i la distribució del mantell nival al Pirineu de Catalunya. També informa de l’activitat d’allaus a través de la Base de dades d'allaus i dels accidents per allaus que ocorren durant la temporada.
Les temporades hivernals s’inicien amb les notes nivològiques, on s’informa de la distribució de la neu a terra i de la seva estabilitat. Un cop hi ha innivació suficient, es passa a emetre els butlletins de perill d’allaus per a cadascuna de les set zones establertes al Pirineu de Catalunya, de dilluns a dissabte. Enguany es va iniciar l’emissió el 7 de desembre de 2024 i el darrer butlletí es va emetre el 27 de maig de 2025.
Dins del BPA, l’usuari troba amb icones i amb text explicatiu el grau de perill d’allaus (de molt fort, 5, a feble, 1); el problema principal per allaus; les orientacions i cotes més perilloses, així com la mida de les allaus previstes. Els butlletins proporcionen informació molt rellevant per a la seguretat dels usuaris de la muntanya, atès que els permeten preparar amb antelació les seves sortides i activitats. Les persones interessades es poden subscriure per rebre directament el Butlletí al seu correu electrònic.
Per complementar el BPA, l’ICGC du a terme el Servei d'informació de gruix de neu i valoració climàtica diària, l'InfoGruixNEU, per a vuit punts del Pirineu situats per sobre dels 1.900 metres. El servei consisteix a representar diàriament, amb una gràfica, el gruix de neu a terra per a cadascun dels punts i mostrar si la innivació és normal, excedentària o deficitària. Aquest servei s’inicia l’1 d’octubre i finalitza el 15 de juny.
Sistema de predicció i vigilància per allaus
L’ICGC elabora ordinàriament diversos productes i col·labora en diversos protocols de seguretat relacionats amb les allaus. Així, s’encarrega de la vigilància els 7 dies de la setmana i les 24 hores del dia, durant la temporada hivernal, per donar compliment al pla Allaucat, informa de la possibilitat de fusió de la neu dins del pla Inuncat i informa dels gruixos de neu a través del servei InfoGruixNEU en el marc del pla Neucat, tots de Protecció Civil. A més l’ICGC compta amb la col·laboració de Mossos d’esquadra, Agents rurals, Bombers GRAE, i Conselh Generau d’Aran.
D’altra banda, l’Institut realitza les prediccions locals per a quatre estacions d’esquí gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i, quan és necessari, dona suport al desencadenament d’allaus de forma artificial.
Per dur a terme aquestes tasques, els tècnics de l’ICGC fan treball de camp i de laboratori, a més de disposar d’una xarxa d’observadors que permet cobrir tot el terreny.
