- La consellera Hernández reivindica el compromís del poeta amb la cultura i la llengua catalanes
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha encapçalat aquest vespre passat l’acte central de l’Any Josep M. Llompart, que s’ha celebrat al pati gòtic del Palau Requesens de Barcelona, edifici on s’ubicarà la futura Casa de les Lletres. A l’acte també ha participat el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Eduard Escoffet, i el comissari de l'Any Josep M. Llompart, Jaume C. Pons Alorda.
La consellera ha reivindicat la figura de Josep M. Llompart i la seva contribució a la cultura i llengua catalanes, i ha expressat el compromís del Govern de la Generalitat de Catalunya amb el seu llegat. Hernández Almodóvar ha dit que l’acte central es fa a Barcelona, “però amb la mirada cap a les Balears i al conjunt dels territoris de parla catalana i cap a totes les llengües amb qui la nostra ha volgut dialogar”.
“Llompart va ser, a banda d’un gran escriptor, un pont. Un pont entre generacions, llengües, entre poesia i compromís”Sònia Hernández Almodóvar
La consellera ha agraït la implicació de tots els agents que fan possible la commemoració, des de la Institució de les Lletres Catalanes, a l’Institut d’Estudis Baleàrics i totes aquelles entitats, tant públiques com privades que han impulsat l’Any Llompart a les Balears, el qual ha afavorit el trànsit literari i cultural entre Catalunya i les Balears.
L’acte central de la commemoració ha comptat amb un recital de poemes a càrrec de Carles Duarte, Andreu Galan i Cecília Navarro; tres poetes de generacions i territoris diferents, que tenen en comú l’admiració per l’obra de Llompart. Els diversos caires de la poesia de Llompart s’han fet sentir a través de tres accents variats.
D’altra banda, la professora Pilar Arnau i l’escriptor Vicenç Llorca han participat a la conversa “Els llegats de Llompart”, en què s’ha posat de manifest la riquesa de la trajectòria de Llompart i la seva influència en generacions successives d’autors. La conversa ha estat moderada per la periodista i escriptora Llucia Ramis, presentadora de l’acte.
Un dels plats forts de l’acte central ha estat la intervenció de la compositora i cantant Joana Gomila. Partint de poemes enregistrats pel mateix Llompart, Gomila ha composat diverses peces musicals que han apropat la veu de l’autor commemorat a la sonoritat més actual.
L’Any Llompart, declarat tant a Catalunya com a les Illes Balears, vol servir per difondre de nou l’obra d’un dels noms imprescindibles de la cultura en llengua catalana, com a poeta, crític literari, assagista i activista cultural. La commemoració impulsarà la relectura i l’estudi de la seva obra des de noves perspectives. Un extens programa de recitals poètics i espectacles, presentacions de llibres, actes acadèmics, exposicions, i conferències difondrà l’obra de Llompart en festivals, biblioteques, centres culturals, llibreries i centres educatius.
L’autor
Josep M. Llompart (Palma, 1925-1993) va començar als anys quaranta la seva activitat com a escriptor. Quan era estudiant va descobrir els grans noms de la literatura catalana contemporània i va començar a escriure els seus primers poemes en català.
No va ser fins a la dècada de 1960 que va començar a publicar llibres de versos, alguns dels més celebrats són Poemes de Mondragó (1961), La Terra d’Argensa (1972), Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona (1974), Urbanitat i Cortesia (1979), Mandràgola (1980, Premi de la Crítica Serra d’Or i Premi Nacional de la Crítica), La Capella dels Dolors i altres poemes (1981, Premi Lletra d’Or).
A partir de la dècada de 1950 i fins al final de la seva vida, Josep M. Llompart també es va dedicar a l’articulisme i a la crítica literària en publicacions com Raixa, Vida Nova, Diario de Mallorca, Última Hora, Cap d’Any o Papeles de Son Armadans. El 1964 va començar a treballar d’assessor literari de l’Editorial Moll, des d’on va donar a conèixer algunes de les obres més importants en llengua catalana de la segona meitat del segle XX. A més, durant els anys setanta va encetar una etapa com a traductor. Un dels seus llibres més consultats és La literatura moderna a les Balears (1964), primer manual de la literatura contemporània a les illes.
Llompart va merèixer càrrecs destacats: la presidència de l’Obra Cultural Balear entre el 1978 i el 1986, la presidència de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana entre el 1983 i el 1987, el nomenament com a membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans el 1985 o la presidència de la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans el 1990, entre d’altres. L’any 1982 va ser distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi.
Després de la mort de Llompart es varen publicar el llibre de memòries Vocabulari privat (1993), compartit amb Antònia Vicens, i els reculls d’articles literaris Els nostres escriptors (1996) i El llac i la flama (1997). El 2018, quan es van commemorar els vint-i-cinc anys de la seva mort, El Gall Editor va publicar l’edició definitiva de la Poesia completa de Josep M. Llompart.
Coincidint amb la commemoració, Nova Editorial Moll ha iniciat el projecte de les Obres Completes de Llompart. El dos primers volums han de sortir aquest 2025. Es preveuen, per als dos següents anys, un tercer, quart i cinquè volums. D’altra banda, Quid Pro Quo Edicions publicarà una biografia de Josep M. Llompart a càrrec de Pilar Arnau. El volum portarà per títol Mentre em resti un bri d’alè. Josep Maria Llompart, un home polifacètic al servei del país i serà l’ampliació de l’estudi biogràfic que Arnau ja havia publicat fa uns anys.
