Territori

Arriben a Catalunya sis exemplars de voltor negre que formaran part d'una futura colònia de cria al Prepirineu

query_builder   22 octubre 2006 12:30

event_note Nota de premsa

Arriben a Catalunya sis exemplars de voltor negre que formaran part d'una futura colònia de cria al Prepirineu

El Departament de Medi Ambient i Habitatge inicia un projecte de fixació d'una colònia de cria de voltor negre, a la Reserva Nacional de Caça de Boumort

El voltor negre és una espècie típica d'ambient mediterrani que es va extingir fa més d'un segle a Catalunya


Avui han arribat a la Reserva Nacional de Caça (RNC) de Boumort els primers sis exemplars de voltor negre (Aegypius monachus) que formaran part d’una futura colònia de cria d’aquesta espècie al Prepirineu català. Els exemplars romandran un temps en una gàbia d’aclimatació de 24 m x 6 m x 5 metres d’alçada (720m3) que s’ha construït a la RNC de Boumort amb l’objectiu que es fixin al territori i poder ser alliberats posteriorment.

Aquests voltors negres han estat  cedits per la Comunitat de Madrid  i la Comunitat d’Extremadura a través del Grup de Rehabilitació de la Fauna Autòctona i el seu Hàbitat (GREFA), que s’ha encarregat de la seva recopilació i recuperació i que assessorarà al Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) durant el projecte de fixació d’una colònia de cria de voltor negre a Catalunya.

A través d’aquest projecte, el DMAH amb la col·laboració d’altres entitats conservacionistes, vol donar facilitats perquè aquest voltor, el més gran dels ocells carronyaires, torni a criar a Catalunya en un futur pròxim.

El voltor negre es va extingir a Catalunya fa més d’un segle però en els últims 10 anys ha tornat a volar pel país. És el quart voltor ibèric que faltava a Catalunya, on ja hi havia el trencalòs, el voltor comú i l’aufrany. En el darrer any, s’han observat diversos exemplars de voltor negre a Catalunya.

La ubicació excepcional de la RNC de Boumort del DMAH i de la finca d’Alinyà de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya al Prepirineu català, a cavall entre les dues poblacions d’aquesta espècie al sud d’Europa (Espanya i França), determina que aquest sigui un sector òptim on desenvolupar aquest projecte. Amb la seva execució es garantiria un corredor biològic de vital importància en la conservació d’aquesta espècie a escala europea.

A banda de l’objectiu final de consolidar aquesta espècie a Catalunya, el projecte preveu destinar molts esforços de cara a sensibilitzar la població local, tant perquè l’animal sigui ben conegut com per lluitar contra les amenaces que afecten les poblacions d’ocells necròfags (el voltor negre, el comú, el trencalòs i l’aufrany), com per exemple, el verí, el furtivisme, les electrocucions, etc.

Un treball de col·laboració

Per a la consecució del projecte de fixació d’una colònia de cria de voltor negre, coordinat pel DMAH, es compta amb la col·laboració d’entitats especialitzades en el món de la conservació de la natura, com la Fundació Territori i Paisatge, i especialitzades en el voltor negre, com GREFA i la Fundació per a la Conservació del Voltor Negre (FCBN). L’àmbit d’actuació d’aquestes entitats se situa tant a escala estatal com internacional, i aquest projecte s’engloba dins d’un de més ampli de recuperació del voltor negre en l’àmbit europeu que pretén connectar les poblacions existents al sud, centre i est d’Europa.

Els exemplars de voltor negre s’alliberaran en els pròxims anys en dos punts del Prepirineu de Catalunya:

-          A la RNC de Boumort que treballarà  en conveni amb el GREFA

-          A la finca d’Alinyà propietat de la Fundació Territori i Paisatge, que treballarà en conveni amb la FCBN

Característiques del voltor negre

El voltor negre és també conegut com a voltor monjo, pel seu cos negre i el cap pelat. És una de les aus voladores més grosses del món. Fa uns tres metres d’envergadura i pesa entre set i tretze quilos. Viu al sud i l’est d’Europa i al centre i l’est d’Àsia. El 80% dels voltors negres de tot Europa viu a Espanya. Malgrat això, és una au en perill d'extinció. És molt sensible a la presència humana, cosa que fa que abandoni els nius amb les cries, o tingui greus problemes per alimentar-se.

Té uns hàbits solitaris, però es reuneix en grups per cercar el menjar. És un necròfag o ocell carronyaire perquè s’alimenta de cadàvers, principalment de mida petita (conills, llebres, etc.). Necessita aproximadament uns 700 grams diaris de carn, i pot consumir fins a quatre vegades aquesta quantitat per alimentar les cries o tenir reserves per als dies amb meteorologia adversa, en què no pot sortir a volar. El seu niu té aproximadament 3 metres de diàmetre i 2 de gruix. Fa els nius sobre els arbres. Acostuma a pondre un ou d’entre 210 i 280 grams, i tots dos sexes comparteixen la incubació. Als dos mesos, el poll és molt actiu.

Els altres ocells carronyaires de Catalunya

A Catalunya, actualment hi habiten tres espècies més d’ocells necròfags o carronyaires: el trencalòs (Gypaetus barbatus), el voltor comú (Gyps fulvus) i l’aufrany (Neophron percnopterus). Aquestes espècies gaudeixen d’una situació poblacional força saludable tenint en compte tant els esforços de conservació del DMAH a través de diferents programes de conservació com per l’augment del nombre dels seus efectius  en el darrer quart del segle passat.

No obstant això, hi ha diverses amenaces que recauen sobre aquestes espècies, entre les quals destaquen la col·lisió i electrocució amb cables elèctrics, l’ús il·legal de verí, l’obligació d’eliminar el bestiar mort (a causa del mal de les vaques boges), les activitats esportives, etc. Per aquest motiu, el DMAH fa un seguiment exhaustiu de les poblacions d’aquests ocells per poder detectar a temps qualsevol amenaça que pogués sorgir, alhora que destina esforços a la gestió i protecció d’aquestes espècies.

La Reserva Nacional de Caça de Boumort

La Reserva Nacional de Caça de Boumort (RNC) va ser creada per la Llei 17/1991, aprovada pel Parlament de Catalunya, el 23 d'octubre de 1991, amb la finalitat de protegir, fomentar i aprofitar les espècies animals que hi habiten en estat salvatge i de preservar els ecosistemes als quals pertanyen.

La Reserva té una extensió de 13.097 ha. Se situa al Prepirineu occidental català, entre les valls de la Noguera Pallaresa i del Segre, i abasta tot un seguit de serralades disposades transversalment de l'una a l'altra vall, entre les quals destaquen la serra de Boumort que dóna nom a la Reserva, la serra de Carreu, la serra de Cuberes i la serra de Batsacans. Al nord, hi ha el riu Major, el riu de Taús i el riu de Noves; a l'oest, la Noguera Pallaresa i les poblacions de Sossís, el Pont de Claverol, Sant Martí de Canals, Pessonada i Aramunt; al sud, els cims de Sant Corneli (1.354 m), Montagut (1.346 m) i cap de Carreu (1.745 m), i, a l'est, els Prats de Montanisell, la Vall de Cabó i Noves de Segre.

Som davant d’un paisatge típicament prepirinenc amb serres abruptes i relleu força accidentat que dóna peu a forts contrastos, la qual cosa hi afavoreix una gran diversitat, tant de vegetació com de fauna.

La guia de la reserva

Des de la seva creació, la RNC de Boumort és un referent internacional pel que fa a la gestió i conservació de la fauna salvatge gràcies no només a les inversions efectuades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge sinó sobretot pel treball dut a terme per part de l’equip de la Reserva (cos tècnic, guardes de reserves de fauna, peons i administratius).

La reserva alberga la població de cérvol més important de Catalunya, una població relicta d’isard que seria de les més meridionals d’Europa i d’altres espècies d’ungulats com el porc senglar i el cabirol. Pel que fa als ocells carronyaires, Boumort compta amb una de les poblacions més remarcables de trencalòs a escala europea, la població més important de voltor comú de Catalunya, una població no menys important d’aufrany i, gràcies a aquest projecte de reintroducció, d’aquí a poc temps podrem gaudir del darrer voltor ibèric que mancava com a espècie nidificant a Boumort i a Catalunya, el voltor negre. La Reserva també presenta espècies com el gall fer, el gat fer, l’àguila daurada i un llarg etcètera de fauna molt remarcable des del punt de vista ecològic.

Per tal de divulgar els valors ecològics i culturals de la RNC de Boumort envers la població local i els seus usuaris, s’ha presentat la publicació Boumort, Guia de la Reserva.

La Guia es posarà a la venda a les llibreries de la Generalitat i una part es repartirà de forma gratuïta a diferents cicles escolars dels centres de l’àrea d’influència de la Reserva acompanyat d’una xerrada que impartirà l’Associació de Guies dels Pallars Lo Trencalòs,  per encàrrec del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

2  

Imatges

Trencalòs i voltor negre a la RNC de Boumort. Aquesta és la primera fotografia a Espanya amb aquests dos ocells necròfags junts. Antoni Vázquez

Trencalòs i voltor negre a la RNC de Boumort. Aquesta és la primera fotografia a Espanya amb aquests dos ocells necròfags junts. Antoni Vázquez 650

Exemplar jove de voltor negre a la Reserva Nacional. de Caça de Boumort. Antoni Vázquez

Exemplar jove de voltor negre a la Reserva Nacional. de Caça de Boumort. Antoni Vázquez 731

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia