A l’acte hi van assistir també la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, M. Eugènia Alegret; el secretari general del Departament, Joan Turró; la directora general de Relacions amb l’Administració de Justícia, Núria Clèries; el president del Consell de Col•legis d’Advocats de Catalunya, Ricard Borràs, i la presidenta del Consell de Col•legis de Procuradors de Catalunya, Ana Moleres, entre altres personalitats del món de la justícia i el dret.

La celebració va consistir en un acte acadèmic, durant el qual el magistrat emèrit, Àngel Garcia Fontanet, va pronunciar la conferència “Els jutges de pau: una justícia de proximitat”. A continuació va tenir lloc el lliurament de diplomes a totes les persones que van ocupar el càrrec de jutge o jutgessa de pau a Catalunya durant els darrers 25 anys. Seguidament van pendre la paraula el president de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia i jutge de pau de Calella, Xavier Ten; la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, M. Eugènia Alegret, i el conseller de Justícia, Josep M. Vallès. L’acte de cloenda va ser a càrrec del president de la Generalitat, Pasqual Maragall.

El Dia de la Justícia a Catalunya

El Dia de la Justícia a Catalunya va néixer ara fa quatre anys per refermar  el concepte de la justícia com a servei públic i la consideració del ciutadà com a usuari d’aquest servei, que ha de garantir els seus drets i llibertats.

Enguany, el Govern de la Generalitat ha volgut posar un èmfasi especial en l’apropament de la justícia als ciutadans i a les ciutadanes de Catalunya i és per això que s’ha fet coincidir amb els 150 anys de la justícia de pau.

La data, 22 d’octubre, coincideix amb el 150è aniversari de la publicació del Reial decret del Ministeri de Gràcia i Justícia, pel qual es va instituir la figura del jutge de pau amb les atribucions establertes a la Llei d’enjudiciament civil aprovada aquell any. Aquest Reial decret es va publicar a la Gaceta de Madrid el dissabte, 3 de novembre de 1855.

És per això que, durant la celebració del Dia de la Justícia a Catalunya d’enguany, s’ha fet un reconeixement al paper del jutge de pau, a la tasca que desenvolupa en gairebé els 900 municipis de Catalunya, com el primer esglaó de les relacions entre la ciutadania i l’Administració.

Els jutges de pau a Catalunya

Actualment, els jutges de pau configuren l’estructura judicial més àmplia a Catalunya i són competents en els àmbits civil, penal i de Registre Civil. No cal que siguin llicenciats en dret. Tenen coneixement, en l’àmbit civil, dels assumptes de quantia inferior a 90 euros. En l’àmbit penal, coneixen de les faltes contra les persones, d’algunes contra el patrimoni i contra els interessos generals. La Llei també els encomana funcions de Registre Civil.

El jutge de pau és elegit per l’ajuntament del municipi i nomenat pel Tribunal Superior de Justícia per un període de 4 anys. Per ser jutge de pau només cal ser major d’edat, tenir la nacionalitat espanyola i no estar immers en cap causa d’incapacitat ni d’incompatibilitat per a l’exercici de funcions jurisdiccionals. Hi ha jutjats de pau a tots els municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció. Els jutjats de pau són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal.

Els jutges de pau són indemnitzats per la seva activitat en els termes que estableixi la Llei de pressupostos generals de l’Estat. Aquesta compensació, que varia segons el nombre d’habitants del municipi, és compatible amb les percepcions que ingressin per altres activitats professionals.

La Llei preveu que pugui existir una única secretaria per a diversos jutjats de pau. Actualment a Catalunya funcionen 54 agrupacions de secretaries de jutjats de pau. Els municipis de menys de 7.000 habitants es poden organitzar en agrupacions de secretaries de jutjats de pau. Les agrupacions es creen quan diversos municipis d’un mateix partit judicial, i generalment, de la mateixa comarca, aconsegueixen sumar una població mínima de 7.000 habitants i ho sol•liciten. Les agrupacions de secretaries de jutjats de pau disposen d’un cotxe que els lliura el Departament de Justícia per tal que el personal al servei de l’Administració de justícia pugui agilitar la pràctica de les diligències dels jutjats de pau on estan assignats.

El Centre d’Estudis  Jurídics i Formació Especialitzada organitza seminaris de formació per a jutges i secretaris de jutjats de pau  per tal de donar-los informació actualitzada sobre les competències d’aquests jutjats i altres matèries relacionades, com poden ser els conflictes veïnals, els judicis de faltes i l’auxili judicial.

El Departament de Justícia destina un import màxim d’1.817.200 € del pressupost de l’any 2005 per tal d’ajudar a sufragar les despeses de funcionament dels jutjats de pau.   També hi ha la possibilitat que els municipis on hi ha la seu d’una agrupació de secretaries de jutjats de pau puguin demanar una subvenció extraordinària en concepte d’ajut al funcionament de l’agrupació, fins a un import de 2.555 €. De les 54 agrupacions existents, 47 han sol•licitat aquesta subvenció addicional.

La justícia de pau en dades

Població atesa pels jutjats de pau

La població atesa pels 897 jutjats de pau de Catalunya és de 2.536.079 persones, que representen el 37,22 % de la població. Les comarques de Barcelona són les que tenen un nombre més alt de jutjats de pau, 286, que representen el 32 % del total de Catalunya, mentre que les comarques de les Terres de l’Ebre són les que en reuneixen menys, 41, i representen el 4,5 % del total de Catalunya.

El percentatge de població atesa pels jutjats de pau és superior al 60 % en l’àmbit de les Terres de l’Ebre (66,06 %) i Girona (61,62 %), i el percentatge inferior el trobem a les comarques de Barcelona ( 30,96 %).

Del total de jutjats de pau de Catalunya, 301 tenen agrupades les secretaries, amb un total de 54 agrupacions, que atenen una població de 581.639 habitants, el 22,93 % de la població atesa pels jutjats de pau.

Activitat judicial

D’acord amb les dades facilitades pels jutjats de pau, a Catalunya s’han realitzat durant l’any 2004 un total de 580.642 actuacions, de les quals la majoria (74 %) corresponen a l’àrea civil, en general, i dins aquest percentatge, el 50 % al Registre Civil, amb un increment general entorn al 4%.

La majoria d’actuacions de l’àmbit civil són exhorts (98 %), en l’àmbit del Registre Civil la majoria d’actuacions són inscripcions de naixement (37 %), seguides d’inscripcions de defuncions (26 %) i de matrimoni (17 %), i en l’àmbit penal el 96 % d’actuacions són exhorts.

Si s’obté la mitjana d’activitat de la totalitat de jutjats de pau de Catalunya, el 2004 s’han realitzat una mitjana de 13.196 actuacions en cada partit judicial (un 3,91 % més que l’any 2003), i 647 actuacions per cada jutjat de pau (un 3,85 % més que el 2003). D’aquestes actuacions, el 50 % corresponen al Registre Civil, el 26 % a l’àmbit penal i el 24 % restant a l’àmbit civil.