La consellera de Benestar i Família, Anna Simó, acompanyada per la directora general d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), Imma Pérez, han exposat les principals línies d’actuació del Departament envers els menors immigrants no acompanyats que arriben a Catalunya. Ho han fet en el marc del Consell Executiu de Govern d’ahir dimarts, 19 de juliol, —on van presentar un informe que sustenta el plantejament i les bases d’actuació envers aquests menors— i en el transcurs de la reunió que es celebra aquest matí a Madrid amb el Ministeri de Treball i Afers Socials.

Actualment, els menors immigrants no acompanyats procedeixen majoritàriament del Marroc i tenen com a destinació principal la ciutat de Barcelona, ja que pensen que els ofereix més possibilitats de feina. La mitjana d’edat és de 15,4 anys, amb un 52% de 16 o més anys i un 48% de menys de 16 anys.

Durant l’any 2002 van arribar 448 menors marroquins, molts d’ells de pas. La mitjana d’ocupació mensual en centres va ser de 168 menors, que van pernoctar en els dispositius del Servei d’Urgències de la Secció de Menors Indocumentats. Durant el 2003 i el 2004 van arribar-hi 1.032 menors marroquins, dels quals 261 van ser detectats com a majors d’edat. La majoria dels que van arribar tenien Catalunya, i especialment Barcelona, com a destinació. A diferència dels anys anteriors i les dinàmiques de la resta de territoris de l’Estat, en què els fluxos van ser bàsicament de sortida. La mitjana d’ocupació mensual va passar a 217 menors durant el 2004, de manera que es van incrementar en dos anys 49 places mensuals d’ocupació mitjana.

Entre l’octubre de 2003 i el setembre de 2004 van arribar-hi 270 menors. Durant l’últim semestre comptabilitzat (octubre 2004-maig 2005), que representa la tendència actual, han arribat 309 menors. En aquest període, la mitjana d’ocupació mensual en els centres de menors immigrants és 255 llits, 87 places més respecte del 2002, un 50% d’increment.

Des de l’octubre de 2004 l’arribada continuada de menors marroquins als recursos de primera acollida de la DGAIA ha desbordat la situació dels centres. Els dispositius professionals també estan desbordats, tant els específics com els de la xarxa ordinària, a la qual s’ha hagut de recórrer per donar-los l’atenció necessària i evitar que quedin al carrer. Això implica que l’encàrrec d’intervenció educativa, de valoració i de contenció necessàries corren el risc de no poder-se realitzar adequadament.

La DGAIA ha d’actuar des d’una veritable visió de la protecció de la infància i l’adolescència, tenint en compte el dret de l’infant a viure amb la seva família. La protecció consisteix a fer actuacions per protegir el menor segons el que tècnicament sigui millor per a ell. L’experiència en l’atenció als menors immigrats no acompanyats demostra que en la majoria dels casos dels menors de 16 anys el millor per a ells no és quedar-se a Catalunya en espera de permís de treball durant 2, 3 o 4 anys, perquè aquest és un paper que no els correspon per edat ni per maduresa personal, motiu pel qual poden patir un deteriorament a tots nivells.

Principals línies d’actuació de la DGAIA

En cap cas, tal i com ha subratllat la titular del Departament, la millor política envers aquest menors és la repatriació massiva, com tampoc ho és el desemparament massiu a Catalunya; només es recomana el reagrupament familiar d’aquells menors que, per les seves circumstàncies personals, així ho determini l’estudi, que realitzen els equips professionals de la DGAIA cas a cas. Bona prova d’això és que, a pesar de l’augment notable de l’arribada de menors marroquins no acompanyats a Catalunya, enguany només s’han executat 12 reagrupaments familiars.

Així, el Departament de Benestar i Família ha establert unes pautes i unes actuacions per a gestionar i prevenir el fenomen, que no és desitjable ni per a Catalunya ni ho hauria de ser per al Marroc.

Les principals línies d’actuació de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolscència (DGAIA), recollides en l’informe presentat al Govern ahir dimarts, 19 de juliol, i que ja són presents en el Pla de Xoc de la DGAIA 2004-2007, són:

1. Dotar de recursos específics suficients per donar l’atenció immediata i transitòria i poder avaluar la situació de cada noi i comprovar si es troba o no desemparat. Tant la creació de nous dispositius com la dotació d’equips tècnics. Enguany ja s’han creat, de moment, dos centres nous a Barcelona.

2. Pacte Social amb el agents i institucions implicats: Ministeri Fiscal, resta de Departaments, Ministeri de Treball i Afers Socials, Subdelegació del Govern, municipis, jutges de menors, autoritats marroquines. En aquest sentit el Departament ha promogut reunions amb el Govern del Marroc: una al Marroc el mes d’abril i una altra a Barcelona al juliol. Els objectius d’aquestes reunions són:

• Establir un marc de col·laboració i intercanvi entre el Govern del Marroc i el Govern de Catalunya per trobar solucions a la situació dels menors que pretenen o han realitzat un procés migratori sense les seves famílies.

• Vetllar pels drets dels menors. Els menors que inicien un procés migratori sense les seves famílies arrisquen la seva vida, i els seus pares no assumeixen les funcions de paternitat responsable.

• Prevenció. Legislar l’obligatorietat d’assumir les funcions derivades de la paternitat responsable fins a la majoria d’edat dels fills. Donar a conèixer a les famílies la situació en què es troben els menors que pretenen realitzar un procés migratori sols.

• Minimitzar la sortida de menors no acompanyats. Millorar el control de la frontera al Port de Tànger.

3. Treball en origen: PROJECTE BARCELONA-TÀNGER, per oferir alternatives socials, formatives i laborals als menors. (vegeu annex)

Aquestes accions, exposades ahir al Consell Executiu del Govern, responen als Principis d’actuació de la DGAIA, que s’agrupen en cinc punts:

1. Atenció immediata als menors immigrats no acompanyats durant l’estudi de la seva situació per veure la viabilitat del reagrupament al país d’origen o del treball per a la seva inserció sociolaboral a Catalunya.

2. Assumpció de la tutela dels menors estrangers en cas de desemparament i prioritat del reagrupament familiar al país d’origen en concordança amb l’interès superior del menor si així es determina. La sol·licitud del permís de residència està condicionada legalment a l’acreditació de la impossibilitat de retorn al seu país d’origen (art. 35.4 de la Llei d’estrangeria).

3. El principi del reagrupament familiar com a rector de l’actuació i el dret del menor a viure i créixer en la seva família són principis recollits en l’ordenament jurídic. (Convenció Drets de l’Infant ONU 1989 i resolucions posteriors, Carta Europea dels Drets de l’Infant 1992, Llei Orgànica de protecció jurídica del menor 1996, Llei d’atenció i protecció dels infants i adolescents 1995, Llei sobre mesures de protecció dels menors desemparats i l’adopció 1991).

4. El procediment per al reagrupament s’ha d’aplicar d’acord amb la legalitat vigent i garantint els drets dels menors en tot el procés.

5. Cal crear mecanismes d’intervenció en el país d’origen per mitjà de programes preventius i de reagrupament familiar que facilitin el procés de maduresa i la formació dels menors en el seu entorn familiar i sociocultural.

La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) és qui té l’encàrrec de promoure el benestar dels menors de Catalunya, amb l’objectiu de contribuir al seu desenvolupament personal. També exerceix la protecció i la tutela dels menors desemparats i exerceix la seva guarda en els supòsits que estableixen les lleis. Entre les seves competències està la de declarar la situació de desemparament en què es pot trobar un menor i assumir-ne la tutela. En cas de desemparament, els pares queden suspesos de la potestat envers el fill/filla mentre duri aquella situació.

La DGAIA exerceix la protecció, per llei, de qualsevol menor desemparat que es trobi definitivament o transitòriament en territori català i ha de donar-los l’assistència immediata i transitòria que necessitin per al seu desenvolupament integral.