- La jornada s’emmarca dins de la vessant formativa del Pla de legislatura aprovat per Acord de Govern i que afecta a 898 municipis (92,3% del territori) i a 3,2 milions de persones (40,4% de la població)
- El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha remarcat la importància dels jutges de pau que “no només tenen potestas, sinó també l’auctoritas, un aspecte que ni es compra ni es ven, es té per trajectòria professional”.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha presidit avui la Jornada “Justícia de proximitat: línies estratègiques, oficines de Justícia al municipi i funcions dels jutges i jutgesses de pau” que s’ha celebrat al Casal Cultural Josep Maria Solé i Sabaté de Miralcamp (Lleida). La jornada adreçada especialment als jutges i jutgesses de pau ha comptat amb la participació de més de 200 persones de l’àmbit de la justícia de pau i de la justícia ordinària, però també del món municipal i comarcal.
Aquesta jornada és la quarta que es fa (d’un total de vuit repartides arreu del territori) i s’emmarca dins del Pla de justícia de pau i de proximitat 2025-2028 aprovat per Acord de Govern de 8 d’abril. El Pla preveu donar servei a 3,2 milions de persones, xifra que suposa el 40,4% de la població del 92,3% del territori (898 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya).
La jornada
En la inauguració de l’acte, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha remarcat la importància dels jutges i jutgesses de pau "no només de tenir potestas, sinó també de l'auctoritas, un aspecte que ni es compra ni es ven, es té per la trajectòria professional"."A Catalunya, els jutges i les jutgesses de pau són una figura arrelada, nascuda a mitjans del segle XIX i són una figura estatutària que compta amb el reconeixement, el prestigi i l'acceptació per part de la ciutadania", ha afegit.
A més, Espadaler ha agraït la "predisposició, entrega i l’interès pel bé comú" dels jutges i les jutgesses de pau, i ha advertit: "No ens espantem pel tema tecnològic i pels canvis que venen. Hem de fer ús de la tecnologia per fer la justícia més eficient".
Per la seva banda, la secretària per a l’Administració de Justícia, Iolanda Aguilar, ha detallat les línies estratègiques de l’Acord de Govern: formació, organització, tecnologia i espais; i la subdirectora general de Suport Judicial i Coordinació Tècnica, Judith Monje San, ha explicat les comunicacions i acompanyament que es farà des del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica a les Oficines de Justícia dels municipis. La jornada ha comptat també amb la intervenció del Lletrat de l’Administració de Justícia, Alexandre Rubio, que ha parlat de les funcions jurisdiccionals dels jutges i jutgesses de pau amb la Llei orgànica 1/2025, i del director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEFJE), Marc Cerón.
Entre d’altres personalitats, a la jornada hi ha assistit l’alcalde de Miralcamp, Melcior Claramunt; el president de l’Audiència Provincial de Lleida, Albert Guilanyà; la delegada de Govern a Lleida, Núria Gil; la secretària provincial de l’Administració de Justícia de Lleida, Lídia Urrea; la directora dels serveis territorial de Justícia i Qualitat Democràtica a Lleida, Anna Miranda; i diversos presidents de Consells Comarcals i alcaldes.
D’altra banda, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha visitat també els ajuntaments de Miralcamp i Vila-sana. En ambdós municipis ha signat al llibre d’honor i s’ha reunit amb els alcaldes i amb representants de la corporació municipal.
Pla de justícia de pau i de proximitat
El Pla de justícia de pau i de proximitat s’estructura al voltant de 4 eixos: formació, organització, tecnologia i espais. Així doncs, pel que fa a l’organització es pretén garantir el suport de personal de l’Administració de Justícia a tots els jutjats de pau. Per fer-ho, es promouran noves agrupacions de municipis –actualment n’hi ha 74 que aglutinen un total de 442 oficines de justícia en els municipis. També hi ha 90 oficines de justícia en els municipis que ja disposen de personal de l’Administració de Justícia.
D’altra banda, i pel que fa als espais, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, ha posat en marxa a través de l’Institut Metròpoli, una auditoria per radiografiar els espais i les instal·lacions que ocupen actualment els Jutjats de Pau, les necessitats de les noves oficines de justícia en els municipis i l’estudi de les adequacions tecnològiques necessàries.
En aquest sentit, i pel que fa a l’eix tecnològic, s’estan desenvolupant eines TIC, com pot ser, per exemple, una plataforma específica d’ejcat –portal e-justícia.cat– per a la justícia de pau, o es preveu la renovació tecnològica d’equips que incloguin, entre d’altres, sistemes de videoconferències allà on sigui necessari.
L’Acord de Govern també va fer l’encàrrec, a l’Institut d’Estudis d’Autogovern, analitzar l’abast de la competència de la Generalitat en matèria de justícia de pau i de proximitat. Ara mateix només dues comunitats autònomes –Catalunya i Andalusia– incorporen la figura del jutge de pau als seus Estatuts d’autonomia. En el cas de Catalunya, és l’article 108 de l’Estatut el que recull que la competència sobre justícia de pau recau en la Generalitat de Catalunya, en els termes que estableix la Llei orgànica del poder judicial.
8 sessions de divulgació i formació
El passat 10 de juny, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa i Roca, va rebre al Palau de la Generalitat una representació dels jutges de pau del país donant així el tret de sortida a aquestes jornades: Tarragona (26 de juny), Tremp (27 de juny), Salt (30 de juny), Miralcamp (4 de juliol), Manresa (7 de juliol), Tortosa (9 de juliol), Sabadell (10 de juliol) i Sant Sadurní d’Anoia (17 de juliol).
Arrelament a Catalunya
La Justícia de pau a Catalunya està fortament arrelada i va ser creada per Reial decret de 22 d’octubre de 1855. A la primera llei d’enjudiciament civil (LECI) els va atribuir competències jurisdiccionals que, fins aquell moment, desenvolupaven els alcaldes. Actualment, la Justícia de Pau està regulada a l’article 108 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Els jutjats de pau són òrgans judicials unipersonals implantats en aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció (tribunals d’instància, d’acord amb la LO 1/2025) i desenvolupen un servei públic de millora de les relacions veïnals.
A més de la Llei d’enjudiciament civil i l’Estatut d’Autonomia, hi ha altres normatives que regulen els Jutjats de Pau: la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de Demarcació i Planta Judicial, que determina aspectes de l’organització interna i del personal dels jutjats de pau. Ara és la nova Llei orgànica 1/2025 de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia la que reconverteix els jutjats de pau en modernes oficines de justícia als municipis, per facilitar l’accés a la ciutadania a l’Administració de justícia i disposar de serveis a tot el territori.
Cites
Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica
"Els jutges i jutgesses de pau no només tenen potestas, sinó també auctoritat, un aspecte que ni es compra ni es ven, es té per la trajectòria professional".
"A Catalunya, els jutges i les jutgesses de pau són una figura arrelada, nascuda a mitjans del segle XIX i són una figura estatutària que compta amb el reconeixement, el prestigi i l'acceptació per part de la ciutadania".
"No ens espantem pel tema tecnològic i pels canvis que venen. Hem de fer ús de la tecnologia per fer la justícia més eficient".
Dades clau
El Pla de legislatura de Justícia de pau i de proximitat aprovat per Acord de Govern té un impacte a 898 municipis (el 92,3% del territori) i a 3,2 milions de persones (el 40,4% de la població).
