La Casa Vallmanya és una construcció cartoixana del segle XVII, un dels pocs exemples de casa pairal a la comarca del Segrià. Va ser residència ocasional de la família Macià Lamarca des de finals del segle XIX, quan Agapit Lamarca, propietari de la finca i pare d’Eugènia Lamarca (dona de Francesc Macià), va dur a terme una gran reforma arquitectònica de les antigues estances cartoixanes. Després de ser incendiada durant la guerra civil de 1936-1939, l’interior de la casa ha sofert diverses modificacions.

El valor patrimonial de la Casa Vallmanya recau en ser el lloc on es van prendre decisions polítiques transcendentals per a la història contemporània de Catalunya, com el complot de Prats de Molló, o la fundació del partit Estat Català. Les seves estances són el testimoni d’estades oficials de Macià com a president de la Generalitat i de reunions amb polítics, personatges rellevants i amb la premsa d’aquell moment. En època de la Generalitat republicana, la Casa Vallmanya va esdevenir un lloc institucional, com si fos una segona residència del Palau de la Generalitat. Des d’aquí Macià va impulsar mesures pioneres en l’àmbit de l’educació, la cultura i la justícia social.

Per tots aquests motius, l'immoble es considera un espai fonamental de memòria del primer president de la Generalitat de l’època moderna. Un símbol de la recuperació de la identitat catalana i una referència històrica per a les generacions futures del país. Un element icònic i de reconeixement de la figura de Francesc Macià.