El pla, aprovat avui definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, té com a objectius principals protegir i ordenar urbanísticament aquesta àrea, seguint les línies estratègiques del planejament territorial impulsades pel Govern de la Generalitat. Aquests objectius es concreten a partir dels eixos següents:

Urbanístic: Evitar la continuació del procés d’ocupació urbana del peu de mont de la Serra i evitar la formació de continus edificats que desnaturalitzin la identitat dels pobles i trenquin els corredors naturals.

Patrimonial: Preservar l’espai lliure d’edificació dins de l’àrea, donats els seus valors paisatgístics, històrics, ambientals, agrícoles, i simbòlics.

Ambiental: Possibilitar les continuïtats en el territori d’espais oberts entre els espais protegits del Parc Natural de la Serra de Rodes i Cap de Creus i el Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Econòmic: Incorporar mesures per gestionar el paisatge d’aquest territori com un recurs bàsic i durador per al desenvolupament econòmic, el turisme i la qualitat de vida de la població.

En la definició del Pla, la Generalitat ha cercat una solució que atengui les necessitats de protecció d’aquest territori i garanteixi suficients sòls de creixement per als municipis.

Els objectius del Pla director s’orienten a la protecció dels espais naturals; regulació del sòl no urbanitzable o no urbanitzat; identificació de les unitats paisatgístiques; definició d’un model territorial per als assentaments urbans; definició d’elements urbanístics comuns i establiment de directrius per a la coordinació de l’ordenació urbanística.

Preservació del sòl no urbanitzable

Pel que fa a l’objectiu de protecció d’espais naturals, el Pla director preveu tres categories de sòl no urbanitzable i diverses subcategories, que es corresponen a diferents graus de protecció:

• Sòl no urbanitzable de protecció especial: Aquesta és la categoria on s’estableix la màxima protecció i la formen aquells sòls que aconsellen la seva permanència indefinida i íntegra com a no urbanitzable. Es tracta d’espais PEIN; espais de la Xarxa Natura 2000; sòls de connectivitat ecològica i paisatgística; sòls d’alt valor agrícola i valor connector i sòls d’alt valor agrícola.
• Sòl no urbanitzable de protecció territorial: Engloba aquelles àrees que mereixen d’un determinat tipus de protecció per l’existència de riscos (inundabilitat o d’altres), valor paisatgístic o un potenciar valor estratègic per la seva localització o topografia.
• Sòl no urbanitzable de protecció preventiva: Recull aquelles zones on el planejament urbanístic podrà classificar nou sòl en coherència amb les estratègies assignades al desenvolupament dels assentaments urbans.

Propostes en sòl urbanitzable

A banda d’ordenar les categories de protecció en el sòl no urbanitzable, el Pla director planteja un conjunt de propostes pel que fa a sectors de sòl urbanitzable previstos pels planejaments generals municipals que no estan urbanitzats.

Així, el Pla director proposa actuacions de diferent nivell, segons el grau d’incidència que el seu desenvolupament pot tenir sobre l’estructura territorial, que tendeixin a millorar les condicions d’implantació i d’adaptació dels sectors a la topografia de l’entorn. Aquestes propostes inclouen mesures com la classificació de no urbanitzable, la delimitació o reordenació de sectors o la limitació de cotes màximes d’urbanització o edificació.

Classificació com a no urbanitzable

En aquest sentit, el Pla proposa la classificació com a sòl no urbanitzable de tres sectors:

Polígon industrial a Palau-saverdera: Es considera que, sense perjudici de la continuïtat de les activitats que ja existeixen, l’ampliació d’aquest sector trencaria el criteri de no urbanitzar terrenys situats per sota de la carretera GI-610; a més, l’extensió de la seva llargada entraria en conflicte amb el valor connector dels sòls agrícoles situats entre els parcs naturals de cap de Creus i dels Aiguamolls.

Camp de golf a Garriguella: El pla proposa la classificació de sòl no urbanitzable d’aquest sector de més de 100 ha, destinat a urbanització residencial amb camp de golf, donat l’impacte que la seva urbanització causaria, tant per la seva visibilitat com per les característiques del terreny, en un pendent de la part alta de la carena.

Sector industrial a Pedret i Marzà: És un sector que no ha tingut desenvolupament mitjançant planejament derivat i amb una localització considerada inadequada pel seu impacte visual i la seva dificultat d’accés. Això no impedeix la possibilitat de, en la revisió del POUM, trobar altres ubicacions per a sòl industrial en el mateix municipi.

Altres mesures

Així mateix, el Pla director planteja modificacions relatives a la delimitació, ordenació i aprofitaments en tres sectors de Palau-saverdera, dos sectors a Roses i un a Pau. En tots els casos, es preveu una important reducció de l’ocupació de sòl prevista, una concentració dels aprofitaments en les parts baixes (per sota de la cota de 165 metres d’alçada), la preservació dels valors paisatgístics i l’obtenció d’importants superfícies de sòl públic.

Pel que fa a política de previsió d’habitatges de protecció pública, el Pla proposa incrementar a un 30% la proporció mínima de sostre residencial de nova implantació que estableix la Llei d’urbanisme, tant en sòl urbà com urbanitzable.

Tramitació, participació i consens

Al llarg de tot el procés de tramitació del Pla ha estat una preocupació essencial del Departament Política Territorial i Obres Públiques arribar a acords sobre les propostes del Pla a partir del major consens amb els ajuntaments i tots els sectors implicats. La tramitació s’ha produït de la manera següent:

El 21 de juliol de 2005, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya va proposar l’inici del procediment de formulació del Pla, així com la suspensió cautelar de la tramitació de plans parcials urbanístics, dels projectes de gestió urbanística, dels projectes d’urbanització i de l’atorgament de llicències per a obres i usos provisionals i dels projectes de gestió urbanística i d’urbanització en diversos sectors dels municipis de Garriguella, Pedret i Marzà, Palau-saverdera, Pau i Roses. El 22 de juliol, el conseller Joaquim Nadal va resoldre acordar la iniciació del procediment.

Paral·lelament, el DPTOP va remetre als ajuntaments concernits el document de criteris per a la redacció del Pla, per tal de sotmetre’l a consulta prèvia. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va aprovar inicialment el Pla director urbanístic l’1 de juny passat.

Posteriorment, el Pla va ser exposat a informació pública. Com a resultat d’aquest procés, es van presentar 25 al·legacions i 5 informes d’organismes sectorials –les Direccions Generals de Carreteres i d’Arquitectura i Paisatge del DPTOP, l’Administrador d’infraestructures ferroviàries (Adif), la Diputació de Girona i el Departament de Medi Ambient i Habitatge. L’octubre passat es va aprovar provisionalment i, després de l’informe favorable de la CUC, el conseller ha aprovat avui definitivament el Pla.