Durant el 2005 s’han destinat 116.036,16 € en ajuts per a la gestió de zones humidesL’Agència Catalana de l’Aigua organitza la Segona Jornada d’Ecoenginyeria en Rius i Zones Humides

Els més de 200 llacs i estanys d’alta muntanya del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici s’han incorporat a la llista internacional de zones humides de Ramsar. El Parc Nacional, que celebra els seus 50 anys, engloba la major concentració d’estanys d’alta muntanya d’Europa, a més d’una gran quantitat de molleres i torberes associades. Amb aquesta designació, Catalunya ja compta amb quatre zones humides d’important vàlua natural, paisatgística i cultural amb reconeixement internacional.

Catalunya té catalogades, a l’Inventari de zones humides, 203 zones humides (incloent-hi maresmes, aiguamolls i estanys), 101 molleres i torberes d’alta muntanya, 424 estanys i llacs d’alta muntanya i 40.000 km de lleres de rius i rieres. Per a la gestió d’aquests espais naturals, la Direcció General del Medi Natural i l’Agència Catalana de l’Aigua treballen en el Pla de protecció i gestió de les zones humides que finalitzarà a principis de 2007. Aquest Pla ha de garantir l’adequat nivell de protecció legal i l’ús racional d’aquests ecosistemes. Així, el Pla permetrà aplicar les directrius que estableix la Directiva marc de l’aigua per assegurar el manteniment i l’assoliment del bon estat de conservació d’aquests ecosistemes aquàtics. La implicació de l’ACA permetrà tipificar zones humides i establir-ne els protocols d’anàlisi. D’acord amb la tipificació i l’Inventari de zones humides de Catalunya, la Direcció General del Medi Natural elaborarà els plans de gestió d’aquests espais.

El Conveni de Ramsar

El Conveni de Ramsar és un tractat intergovernamental que serveix de marc per a l’acció nacional i la cooperació internacional per la conservació i l’ús racional de les zones humides i els seus recursos. 18 països el van signar el 2 de febrer de 1971 a la ciutat de Ramsar (Iran), i Espanya el va ratificar el 1982.  Actualment, 150 països l’han ratificat i han designat, per ser inclosos en la Llista de zones humides d’importància internacional de Ramsar, 1.578 espais amb 133,8 milions d’hectàrees. Amb la incorporació d’Aigüestortes, Catalunya té 4 espais naturals a la llista internacional. Fins ara eren el delta de l’Ebre, els aiguamolls de l’Empordà i l’estany de Banyoles.

En aquest Conveni s’entenen per zona humida les maresmes; els aiguamolls; les torberes o aigües rases, permanents o temporals d’aigües estancades o corrents, dolces, salabroses, salines; i també les zones d’aigües marines la profunditat de les quals no excedeixi els sis metres.

Funcions de les zones humides

Segons el Conveni de Ramsar, les zones humides desenvolupen unes funcions  de control d’inundacions, reposició d’aigües subterrànies, estabilització de costes i protecció contra tempestes, retenció i exportació de sediments, mitigació del canvi climàtic, depuració d’aigües, reservori de biodiversitat. A més, generen productes propis de zones humides, tenen usos recreatius i de turisme i són un valor cultural.

Ajuts per a la gestió de les zones humides

Durant el 2005, s’han subvencionat actuacions per 116.036,16 €. Els ajuts s’han destinat tant a inversions per a l’ordenació dels usos públics i difusió dels valors ambientals com a actuacions de protecció, restauració i millora dels hàbits i hàbitats d’espècies de les zones humides incloses a l’Inventari de zones humides de Catalunya, però que no formen part de cap espai natural protegit. Aquest any es tornarà a obrir aquesta convocatòria d’ajuts amb una quantitat de 160.000 €, la meitat per als ens municipals i l’altra meitat per a les entitats sense ànim de lucre i les persones físiques.

En aquesta primera convocatòria específica s’han acceptat 8 projectes, quatre d’ens municipals i quatre d’entitats sense ànim de lucre i persones físiques.

• A la zona humida de la Corbatera a Sallent s’estan retirant les tortugues no autòctones i es construeix una illa per afavorir la reproducció d’espècies autòctones dels aiguamolls.

• L’aiguamoll de la Bòbila a Santpedor disposa d’una torre mirador i d’un itinerari didàctic per donar a conèixer els valors naturals de l’indret.

• A les basses de Can Dimoni a Sant Boi de Llobregat s’ha realitzat una actuació d’ordenació dels usos públics i millora ambiental per evitar l’impacte negatiu a la flora o la fauna, en especial en els espais on crien aus protegides.

• A l’estany d’Ivars i Vila-Sana s’han instal•lat una sèrie d’equipaments per tal d’ordenar els usos i fer difusió dels valors ambientals presents a la bassa de l’Estany.

• S’ha recuperat l’estany de Can Boada a Palau-sator establint un gradient de fondàries que permet una major diversitat de fauna i flora. 

• Al Clot de la Unilla, entre Almenar i Alguaire, s’han executat actuacions de regulació de l’ús públic i difusió dels valors naturals entre els visitants a la zona humida.

• S’ha recuperat la bassa dels Ous a Sant Jaume d’Enveja on s’ha aconseguit que la majoria de la superfície torni a estar inundada, fet que ha permès de nou l’establiment de diverses espècies d’aus.

• A l’estany de la Carbonera, terme municipal de Sant Climent Sescebes, s’ha realitzat una actuació de protecció i millora de l’espai i de la fauna, especialment els amfibis.

Jornada Tècnica d’Ecoenginyeria en Rius i Zones Humides

Per commemorar demà el Dia Mundial de les Zones Humides, l’Agència Catalana de l’Aigua ha organitzat la Segona Jornada d’Ecoenginyeria en Rius i Zones Humides, a la Casa del Mar de Barcelona, per a professionals i experts en la matèria. De fet, una de les principals actuacions que es desprenen de la Directiva marc de l’aigua és aconseguir un bon estat ecològic dels nostres rius i la restauració de riberes.

L’objectiu de la Jornada és difondre els estudis i les tècniques que s’utilitzen actualment en la gestió de l’espai fluvial i del medi natural, així com l’aclariment de diversos tòpics que existeixen sobre el manteniment de les nostres lleres i les solucions estructurals més adients per disminuir els riscos d’inundabilitat. Dels 40.000 km de lleres de Catalunya, en 3.000 s’actua i es fan tasques de manteniment amb la supervisió i el control de l’ACA.

Aquesta Jornada pretén ser el preàmbul del II Congreso de Restauración de Ríos y Humedales, que se celebrarà a Tarragona el febrer de 2007, organitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua i la Fundación Nueva Cultura del Agua.

1  

Imatges

Molleres de lestany de Llebreta. Parc Nacional dAigüestortes i Estany de Sant Maurici

Molleres de lestany de Llebreta. Parc Nacional dAigüestortes i Estany de Sant Maurici 458