El director general del Medi Natural, Joan Pallisé, presentarà demà dijous, 22 de març, una Jornada sobre el Pestivirus de l'Isard a Catalunya que es farà a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant la qual s'exposaran ponències tècniques per explicar l'inici, l'evolució i la situació actual del pestivirus de l'isard. Assistiran a la trobada un centenar de persones, entre les quals hi ha tècnics, gestors de fauna, caçadors d'isards, agents rurals, guardes de reserves de fauna i veterinaris, no només de Catalunya sinó també d'Andorra, Astúries, Castella-Lleó i França.
Catalunya va ser pionera a l'Estat a fer un seguiment sanitari de la fauna salvatge del país. Aquest servei es va iniciar l'any 1991 amb una cololaboració continuada i permanent fins a l'actualitat amb el Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Facultat de Veterinària de la UAB. Gràcies a aquest assessorament s'ha pogut detectar i fer el seguiment del brot de pestivirus que ha patit l'isard a Catalunya.
Evolució del pestivirus a Catalunya
El primer brot a Catalunya es va detectar l'any 2001 a través dels guardes de reserva de fauna a la Vall de Cardós i a la Vall Ferrera, dins la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars-Aran. El pestivirus va provocar en aquesta zona una reducció de fins al 45% dels exemplars durant els anys 2001 i 2002.
Durant els anys 2003 i 2004, no es va repetir cap episodi de mortalitat observat els anys anteriors en cap indret del Pirineu català. Solament durant l'any 2003 es va poder confirmar la malaltia en un isard trobat malalt a la Vall d'Aran, en una zona que limita amb França, al nord-oest de l'esmentada Reserva Nacional de Caça.
A finals de l'any 2004 i durant tot l'any 2005, la malaltia va afectar els isards de la Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya-l'Alt Urgell i de la Reserva Nacional de Caça del Cadí; es va desplaçar cap a l'est de Catalunya i va provocar una reducció de les seves poblacions en un 85% i 35%, respectivament. Durant aquest període, al vessant francès també es va constatar una forta disminució d'isards que va variar entre un 30% i 75% segons les zones.
En els diversos censos realitzats arreu del Pirineu català durant la primavera, l'estiu i la tardor de l'any 2005 es va comprovar la reducció d'exemplars a les poblacions del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En aquestes zones no se'n va conèixer la causa exacta, però el més probable és que fos pel pestivirus o per un brot de queratoconjuntivitis, o per ambdues malalties. I a les poblacions de la part oriental de la Val d'Aran i al nord de la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars-Aran es va diagnosticar la presència de pestivirus en isards malalts. Només a les poblacions d'isards del Pirineu oriental (a la Reserva Nacional de Caça de Freser-Setcases), el cens va resultar positiu amb un increment del nombre d'exemplars comptabilitzats respecte als anys anteriors.
L'any 2006 es van efectuar censos d'isards durant l'estiu i es va constatar una important reducció dels efectius com a conseqüència dels brots causats per aquest pestivirus. Els resultats globals de l'any 2006 van ser de 9.452 exemplars d'isards a tot Catalunya, nombre lleugerament inferior als 13.077 isards que es van comptar l'any 2000, any durant el qual encara es desconeixia la malaltia del pestivirus de l'isard i l'estat sanitari de les poblacions era correcte. Per això, durant l'any passat la Direcció General del Medi Natural va decidir suspendre l'aprofitament cinegètic de l'isard a tot Catalunya, excepte a la comarca del Ripollès, ja que és l'únic lloc on, fins avui, encara no s'ha detectat cap brot d'aquesta malaltia.
Mesures
Des de l'inici del primer brot, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va posar en funcionament mesures urgents de seguiment sanitari de l'isard amb el Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Facultat de Veterinària de la UAB. En tractar-se d'una malaltia nova provocada per un dels virus més complexos que existeix, encara falta conèixer molta informació sobre els seus efectes i el seu possible control, tot i que les malalties víriques en fauna salvatge, en poblacions tan grans i en un medi de muntanya com el Pirineu són molt difícils de gestionar.
Segurament, hi ha altres factors ambientals, com ara els climàtics o ecològics de l'isard, que possiblement tinguin relació amb l'evolució, epidemiologia i afectació a les diverses poblacions. En aquesta línia, la Direcció General del Medi Natural ha donat suport a projectes d'investigació estatals (INIA i CIRIT) que s'han atorgat recentment al Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Facultat de Veterinària de la UAB per continuar fent recerca i investigació d'aquesta malaltia i d'altres que puguin afectar la fauna salvatge.
Amb les investigacions fetes fins ara, s'ha constatat una elevada prevalença d'anticossos davant d'aquest pestivirus. Aquest fet indica que, presumiblement, les poblacions d'isards han adquirit una defensa immunològica.
Tot i això, cal continuar fent un seguiment exhaustiu de les poblacions d'isards mitjançant censos, de la seva productivitat i del seu estat sanitari (detecció d'animals malalts o cadàvers frescos per a la seva posterior anàlisi, evolució de la immunitat i detecció de nous brots). Així mateix, cal assumir també la possibilitat de suspendre la caça en aquells territoris on s'ha comprovat la presència de la malaltia i que aquesta ha causat una davallada de les seves poblacions, per poder facilitar la conservació i preservació d'aquesta emblemàtica i apreciada espècie del Pirineu.
ACTEJornada sobre el Pestivirus de l'Isard a Catalunya
DIA22 de març de 2007
HORADe 9:30 h a 13 h
LLOCSala d'Actes de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona
Edifici V. Campus de la UAB. Bellaterra (Cerdanyola del Vallès).
Catalunya va ser pionera a l'Estat a fer un seguiment sanitari de la fauna salvatge del país. Aquest servei es va iniciar l'any 1991 amb una cololaboració continuada i permanent fins a l'actualitat amb el Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Facultat de Veterinària de la UAB. Gràcies a aquest assessorament s'ha pogut detectar i fer el seguiment del brot de pestivirus que ha patit l'isard a Catalunya.
Evolució del pestivirus a Catalunya
El primer brot a Catalunya es va detectar l'any 2001 a través dels guardes de reserva de fauna a la Vall de Cardós i a la Vall Ferrera, dins la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars-Aran. El pestivirus va provocar en aquesta zona una reducció de fins al 45% dels exemplars durant els anys 2001 i 2002.
Durant els anys 2003 i 2004, no es va repetir cap episodi de mortalitat observat els anys anteriors en cap indret del Pirineu català. Solament durant l'any 2003 es va poder confirmar la malaltia en un isard trobat malalt a la Vall d'Aran, en una zona que limita amb França, al nord-oest de l'esmentada Reserva Nacional de Caça.
A finals de l'any 2004 i durant tot l'any 2005, la malaltia va afectar els isards de la Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya-l'Alt Urgell i de la Reserva Nacional de Caça del Cadí; es va desplaçar cap a l'est de Catalunya i va provocar una reducció de les seves poblacions en un 85% i 35%, respectivament. Durant aquest període, al vessant francès també es va constatar una forta disminució d'isards que va variar entre un 30% i 75% segons les zones.
En els diversos censos realitzats arreu del Pirineu català durant la primavera, l'estiu i la tardor de l'any 2005 es va comprovar la reducció d'exemplars a les poblacions del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En aquestes zones no se'n va conèixer la causa exacta, però el més probable és que fos pel pestivirus o per un brot de queratoconjuntivitis, o per ambdues malalties. I a les poblacions de la part oriental de la Val d'Aran i al nord de la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars-Aran es va diagnosticar la presència de pestivirus en isards malalts. Només a les poblacions d'isards del Pirineu oriental (a la Reserva Nacional de Caça de Freser-Setcases), el cens va resultar positiu amb un increment del nombre d'exemplars comptabilitzats respecte als anys anteriors.
L'any 2006 es van efectuar censos d'isards durant l'estiu i es va constatar una important reducció dels efectius com a conseqüència dels brots causats per aquest pestivirus. Els resultats globals de l'any 2006 van ser de 9.452 exemplars d'isards a tot Catalunya, nombre lleugerament inferior als 13.077 isards que es van comptar l'any 2000, any durant el qual encara es desconeixia la malaltia del pestivirus de l'isard i l'estat sanitari de les poblacions era correcte. Per això, durant l'any passat la Direcció General del Medi Natural va decidir suspendre l'aprofitament cinegètic de l'isard a tot Catalunya, excepte a la comarca del Ripollès, ja que és l'únic lloc on, fins avui, encara no s'ha detectat cap brot d'aquesta malaltia.
Mesures
Des de l'inici del primer brot, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va posar en funcionament mesures urgents de seguiment sanitari de l'isard amb el Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Facultat de Veterinària de la UAB. En tractar-se d'una malaltia nova provocada per un dels virus més complexos que existeix, encara falta conèixer molta informació sobre els seus efectes i el seu possible control, tot i que les malalties víriques en fauna salvatge, en poblacions tan grans i en un medi de muntanya com el Pirineu són molt difícils de gestionar.
Segurament, hi ha altres factors ambientals, com ara els climàtics o ecològics de l'isard, que possiblement tinguin relació amb l'evolució, epidemiologia i afectació a les diverses poblacions. En aquesta línia, la Direcció General del Medi Natural ha donat suport a projectes d'investigació estatals (INIA i CIRIT) que s'han atorgat recentment al Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Facultat de Veterinària de la UAB per continuar fent recerca i investigació d'aquesta malaltia i d'altres que puguin afectar la fauna salvatge.
Amb les investigacions fetes fins ara, s'ha constatat una elevada prevalença d'anticossos davant d'aquest pestivirus. Aquest fet indica que, presumiblement, les poblacions d'isards han adquirit una defensa immunològica.
Tot i això, cal continuar fent un seguiment exhaustiu de les poblacions d'isards mitjançant censos, de la seva productivitat i del seu estat sanitari (detecció d'animals malalts o cadàvers frescos per a la seva posterior anàlisi, evolució de la immunitat i detecció de nous brots). Així mateix, cal assumir també la possibilitat de suspendre la caça en aquells territoris on s'ha comprovat la presència de la malaltia i que aquesta ha causat una davallada de les seves poblacions, per poder facilitar la conservació i preservació d'aquesta emblemàtica i apreciada espècie del Pirineu.
ACTEJornada sobre el Pestivirus de l'Isard a Catalunya
DIA22 de març de 2007
HORADe 9:30 h a 13 h
LLOCSala d'Actes de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona
Edifici V. Campus de la UAB. Bellaterra (Cerdanyola del Vallès).
1
Fitxers adjunts
