Els ajuts perquè els municipis redactin els plans locals i executin els projectes d'adequació de la iloluminació exterior s'han incrementat en dos anys gairebé un 2.000%
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i la directora general de Qualitat Ambiental, Maria Comellas, han presentat aquest matí els mapes de zonificació dels municipis catalans segons la protecció envers la contaminació lluminosa que ha proposat la Generalitat. Aquests mapes han estat remesos a cadascun dels ajuntaments catalans, d’acord amb el que preveu el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per la protecció del medi nocturn, per tal que proposin les modificacions raonades a la zonificació del seu terme. El Departament té previst aprovar el mapa de protecció de tot Catalunya abans del juny de 2007.
Els mapes de protecció envers la contaminació lluminosa
La contaminació lluminosa és l’augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de llum procedent de la il•luminació artificial. L’augment de llum artificial pot provocar alguns efectes com el consum inútil de recursos naturals, la pertorbació del medi receptor, l’afectació a les persones, el segrest de la visió natural del cel nocturn i posar en perill l’equilibri de determinats ecosistemes. Bàsicament, la prevenció de la contaminació lluminosa té com a objectiu mantenir, tant com sigui possible, les condicions naturals de la nit. Garantint la bona il•luminació dels espais on s’ha de desenvolupar l’activitat humana amb una instal•lació correcta de la il•luminació exterior és possible, alhora, una bona observació del cel de nit.
El mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya pren com a punt bàsic de referència el planejament urbanístic. El mapa preveu diverses zones de protecció, atenent d'una banda la necessitat de mantenir una correcta il•luminació en aquelles àrees en què es desenvolupa l'activitat humana; i, de l’altra, la protecció tant com sigui possible dels espais naturals i la visió natural del cel de nit.
Aquests dos eixos determinen finalment la concreció de quatre tipologies de zones de protecció, des de les E1, de màxima protecció envers la contaminació lluminosa, a les E4, corresponents als espais d'ús intensiu a la nit, de menor protecció.
La proposta de zonificació és la següent:
- Zona E1, de màxima protecció: 7.463 km2 (23 % de Catalunya). Correspon a les àrees coincidents amb els espais d’interès natural, les àrees de protecció especial, i les àrees coincidents amb la xarxa Natura 2000.
- Zona E2, d’alta protecció: 22.358 km2 (70 % de Catalunya). Es considera zona E2 el sòl no urbanitzable fora d’un espai d’interès natural, d’una àrea de protecció especial o d’una àrea de la xarxa Natura 2000.
- Zona E3, de moderada protecció: 2.073 km2 (7 % de Catalunya). Són les àrees que el planejament urbanístic qualifica de sòl urbà o urbanitzable.
- Zona E4, de baixa protecció: 0 km2 (0% de Catalunya). Són àrees en sòl urbà d’ús intensiu a la nit en activitats comercials, industrials o de serveis, i també vials urbans principals. Les determina l’ajuntament de cada municipi, el qual haurà de notificar la proposta de zonificació al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que l’haurà d’aprovar. No poden classificar-se zones E4 a menys de 2 km d’una zona E1.
Convocatòria d’ajuts a ens locals
La Llei estableix que els ajuntaments han de formular un pla municipal d’adequació de la il•luminació exterior existent del municipi. Aquest planejament ha de concretar el programa d’actuacions que es portaran a terme per adaptar la il•luminació pública i també les accions que s’endegaran per promoure l’adequació de la il•luminació exterior de titularitat privada.
Per redactar els plans locals i executar els projectes d’adequació de la il•luminació exterior, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va destinar inicialment enguany 900.000 euros, però l’èxit de la convocatòria va fer que ampliés el seu esforç fins als 2.366.243,80 euros que finalment ha atorgat.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha multiplicat per vint els ajuts entre els anys 2004 i 2006, passant de 114.000 a 2.425.995 euros. (Consulteu l’annex)
L’aplicació del Decret 82/2005 i els beneficis socials i ambientals
El Decret 82/2005, a banda de regular la zonificació de Catalunya segons la protecció del territori envers la contaminació lluminosa, establir els terminis per a l’adequació de la il•luminació exterior existent, i promoure ajuts als ajuntaments per a l'adequació de l'enllumenat exterior, estableix les característiques de les instal•lacions i els aparells d'il•luminació (làmpades, pàmpols...) segons les zones de protecció on són ubicats, regula la intensitat lluminosa emesa en les diferents zones, estableix una regulació horària per a la il•luminació i també regula el flux lluminós, i fixa l'Observatori Astronòmic del Montsec com a punt de referència i n'estableix l’àrea d'influència.
Amb l’aplicació d’aquest Decret, es calcula que es produirà un estalvi directe en el consum d’electricitat de 160 gigawatts-hora, cosa que representa un total d’11 milions d'euros l'any. A més, s’evitarà la combustió equivalent a 14.000 tones de petroli. També, si es considera que tota l'energia estalviada té el seu origen en la combustió de recursos fòssils, podria dir-se que s'evitaria l'emissió a l'atmosfera de 50.000 tones de diòxid de carboni, 1.000 tones de monòxid de carboni i 2.400 tones de diòxids de nitrogen.
La inversió associada a l'adequació de les actuals instal•lacions d'il•luminació exterior de Catalunya es valora en uns 40 milions d'euros. Aquesta inversió queda compensada per l'estalvi energètic anual que produeix l’adequació mateixa, de tal manera que el cost de la inversió es pot amortitzar en menys de 4 anys.
Una de les finalitats de la normativa és respectar el dret de les persones a gaudir de la visió del cel a la nit sense llums artificials; sense que això mai no suposi haver de renunciar a poder disposar de prou il•luminació exterior. Es tracta, simplement, de recuperar allò que un progrés moltes vegades entès en excés ha fet que perdéssim innecessàriament, de manera que la il•luminació exterior sigui només la que cal.
Ara per ara, la contaminació lluminosa té segrestada una visió de la natura i el cel de nit de què tenim tot el dret a gaudir.
Difusió de la prevenció a la contaminació lluminosa
La web del Departament de Medi Ambient i Habitatge disposa, des de principis d’any, d’un nou apartat dedicat a donar a conèixer les diverses accions endegades en relació al nou vector ambiental, l’energia lluminosa.
El DMAH ha incorporat el nou vector, energia lluminosa, en les sol•licituds d’autorització o llicència ambiental en les activitats sotmeses al règim d’intervenció integral de l’Administració ambiental i en les activitats i infrastructures sotmeses a avaluació d’impacte ambiental.
S’han reeditat 2.500 exemplars del quadern de legislació número 53, de la Llei 6/2001 i el Decret 82/2005, per atendre les peticions dels professionals. L’edició de 13.000 exemplars feta l’any passat s’ha arribat a esgotar.
S’ha fet una campanya de difusió entre els professionals del sector que intervenen en la il•luminació exterior. S’han distribuït entre els ajuntaments 5.000 exemplars de 16 pàgines anomenat “prevenció de la contaminació lluminosa” i s’han enviat als ajuntaments 500.000 banderoles sobre prevenció de la contaminació lluminosa per promoure i facilitar la sensibilització dels ciutadans.
El Departament proposa endegar un debat per conciliar el paisatge urbà nocturn i les polítiques mediambientals, tenint present els nous corrents arquitectònics que fan ús de la llum per fer visibles els grans edificis a la nit, cosa que permet crear un paisatge singular que imprimeix caràcter a les ciutats, fent ús de noves tecnologies. El debat seria liderat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge conjuntament amb organitzacions de professionals d’urbanisme i d’arquitectura, per avançar cap a una ciutat més sostenible.
1