Aquest Reglament és fruit de l’esforç de gairebé tres anys de treball per part del Departament de Justícia, que ha elaborat un text articulat a partir del Document de bases que va coordinar i redactar l’ ex fiscal Carlos Jímenez Villarejo.

El nou Reglament persegueix tres grans objectius: el primer és dotar el sector d’una organització flexible i eficaç i amb professionals qualificats; el segon, articular vies de col•laboració entre administracions perquè serveis com els de la salut o els de l’educació siguin prestats pels serveis públics competents, i el tercer, fer participar la ciutadania en els serveis públics d’execució penal.

Catalunya, que és l’única comunitat autònoma que té assumides i exerceix les competències en matèria de serveis penitenciaris des de l’1 de gener de 1984, es converteix així en l’única comunitat amb un marc jurídic organitzatiu propi.

Principals novetats que introdueix el Reglament

El Decret dissenya les bases del nou model d’intervenció penitenciària per a les dones, el qual haurà de tenir en compte aspectes com l’estructura material de les instal•lacions (diferent a la dels homes), l’assignació del personal, les actuacions especialitzades de tractament, la separació entre dones adultes i joves, la creació d’unitats de mares, d’unitats extrapenitenciàries, etc.

Pel que fa a la participació social, el reglament estableix mecanismes que regulen la presència de les entitats col•laboradores i del voluntariat en els processos d’execució penal.

El Decret també regula els òrgans unipersonals i col•legiats que orientaran i dirigiran les actuacions en matèria d’execució penal a les presons. Els òrgans unipersonals superiors dels centres penitenciaris seran: el director/a, el gerent/a —nova figura que s’encarregarà de la gestió dels recursos humans, econòmics, materials i patrimonials, i del seguiment dels expedients dels interns — el subdirector/a de tractament, el subdirector/a d’interior i el secretari/ària tècnic/a jurídic/a, càrrec de nova creació que serà el responsable de l’assessorament en matèria jurídica i regimental del centre penitenciari.

La disposició també estableix la composició i les funcions dels òrgans col•legiats dels centres penitenciaris: el Consell de Direcció, la Junta de Tractament i la Comissió Disciplinària, que suplirà l’actual Junta de Règim.

L’assistència sanitària als centres penitenciaris també queda regulada al Decret, que estableix que les mesures sanitàries que s’apliquin als interns hauran de ser equivalents a les  dispensades al conjunt de la població.

Aquesta assistència es realitzarà preferentment per mitjà de la xarxa pública sanitària, que depèn del Departament de Salut, tant pel que fa a l’atenció primària, l’especialitzada, l’hospitalària i la sociosanitària, com a les prestacions farmacèutiques i altres prestacions medicosanitàries complementàries en matèria de salut bucodental, òptica, pròtesis, etc.

Pel que fa a l’assistència especialitzada el Reglament recull que, a fi d’evitar sortides d’ interns, s’haurà de procurar que tots els establiments penitenciaris disposin de consultes de les especialitats mèdiques que tinguin més demanda. Els interns també podran sol•licitar al seu càrrec els serveis mèdics privats de professionals externs.

El dret a l’educació també mereix un capítol en el nou Reglament, que estableix que els departaments de Justícia i d’Educació seran els responsables de garantir el serveis educatius dins dels centres penitenciaris.

Les entitats gestores dels Serveis Socials d’Execució Penal, que s’organitzaran territorialment per demarcacions en unitats exteriors als centres penitenciaris, seran les encarregades de garantir als interns i als alliberats condicionals l’accés a les prestacions assistencials i socials que els pertoquin.

També aquestes entitats seran les encarregades de fer el seguiment de l’execució de la llibertat condicional i de totes aquelles mesures penals que suposin una alternativa a l’ingrés a la presó.

El Reglament disposa que en un termini de sis mesos, els consells de direcció dels centres penitenciaris hauran d’adequar les  normes de funcionament intern a la nova disposició.