Aquesta recerca qualitativa reprèn la ja presentada l’any 2005 “La violència dels joves en la família: una aproximació des de la justícia als menors denunciats pels seus pares” de caràcter quantitatiu, on s’estudiava els expedients qualificats per les fiscalies de menors de Catalunya per delictes de violència física sobre familiars, violència psicològica sobre familiars i maltractament familiar en els quals estan imputats joves d’entre 14 i 18 anys com a presumptes autors dels fets i les seves famílies com a víctimes.

“ L’estudi qualitatiu de menors i joves amb mesures d’internament per delictes de violència intrafamiliar” pretén aportar una visió complementària a les anàlisis i reflexions que ja s’han fet sobre la violència intrafamiliar. Centra l’interès en un grup de 12 joves que estan complint una sentència d’internament en un centre de menors o una mesura de llibertat vigilada posterior a l’internament per haver protagonitzat episodis de violència contra els seus familiars més directes.  En el treball de camp s’ha comptat amb les famílies dels 12 joves i els professionals de la DGJJ que han intervingut durant la mesura judicial.

Resultats: Perfil dels joves

Es troben dos grups de joves amb característiques personals i comportaments socials diferents:

D’una banda, un grup que es caracteritza per un cert aïllament social (poques relacions amb iguals, poques activitats socials de lleure, consum de haixix en solitari en alguns casos). Són nois que només han comès delictes de maltractament familiar i que fora del nucli més íntim no han protagonitzat actes violents contra les persones. En general, després de l’internament, aquests nois tornen a presentar conductes d’aïllament.

D’altra banda, s’ha trobat un grup de joves més actius socialment, amb un cercle de relació amb altres joves amb conductes transgressores, que fan un consum de tòxics més variats i amb altres tipus de delictes en el seu historial, principalment robatoris i lesions a altres persones fora del nucli familiar. Aquests nois, en general, després de l’internament, han iniciat treballs temporals de curta durada o cursos de formació professional ocupacional.

S’observa també que els nois no tenen trets psicopàtics definits i establerts.

El significat de l’agressió

Les situacions violentes en les històries familiars han estat presents en la majoria dels casos, encara que la violència no hagi estat exercida de forma directa en els joves.  La violència del fill es dirigeix sempre al progenitor  amb el qual hi ha un vincle més intens. La mare és la principal víctima perquè sovint és la que ha estat sempre present en la família. La falta de pare, tant pare real com de l’exercici de la funció paterna s’estableix com a constant en el fenomen estudiat.

També s’observa que les famílies han presentat dificultats per posar normes i límits als fills des de la infantesa i que han passat situacions econòmiques crítiques en les quals l’atenció al fill s’ha vist condicionada pels problemes de les figures parentals. Els fills perceben que la imposició de normes té una intencionalitat agressiva, “una voluntat de fastiguejar”. Aquesta percepció distorsionada fa que els fills se sentin víctimes ofeses per no rebre dels pares allò que reclamen, creient-se llavors en el dret d’atacar-los ja que se senten “injustament tractats”. Això els serveix de justificació de la conducta violenta..

Es constata també que després de l’internament tant fills com pares mostren conductes arbitratives.  Les conductes que tenen els fills responen als perfils indicats i són de dos tipus: d’aïllament (tancar-se a l’habitació, jugar amb videojocs, consumint individualment) o de desmarcament (sortir molt, anar de festa, consum de drogues amb amics). D’altra banda, la majoria dels pares eviten la confrontació i l’enfrontament; no pressionen tant el noi, es conformen amb la situació. Les conductes que utilitzen per evitar conflictes són l’aïllament, el distanciament emocional i la menor freqüència del contacte pares-fill. En aquest sentit tenen un efecte d’autocontrol mutu.

Durant l’internament, en la majoria de famílies s’han produït canvis: l’absència del fills els ha permès fer seu l’espai familiar i consolidar altres formes de fer i altres dinàmiques. D’una manera o altra, les famílies han sentit que les institucions els donaven suport. Per la seva banda, els joves han après a viure sense contacte directe dels progenitors i la distància ha promogut sentiments de més autonomia.

El seguiment del postinternament confirma que el fons conflictiu es manté i torna a ressorgir passat el primer temps que durava l’efecte de l’internament, si bé, en general pares i fills han desplegat altres mecanismes per afrontar el conflicte

Recomanacions

S’aconsella estar molt atents a les primeres demandes que fan les famílies (escoles, serveis socials, pediatres, professionals de la salut..) per tal d’aprofitar aquests primers moments en què les famílies es troben més receptives i les dinàmiques del conflicte estan menys instaurades.

És convenient donar importància a les primeres entrevistes. Cadascun dels membres afectats té la necessitat de sentir-se escoltat i no jutjat a priori. Des dels professionals tècnics s’ha de poder crear un clima distès que permeti la confiança de tots els membres per poder anar identificant  les dinàmiques relacionals que han contribuït a les situacions de violència .

És important orientar i ajudar les famílies en l’educació dels fills, ensenyant-los noves estratègies educatives diferents a les que s’han dut fins al moment en el nucli familiar, ajudar-les a diferenciar entre el que són comportaments agressius, violents i desajustats del que són actituds i conductes més pròpies de l’edat evolutiva adolescent i d’un posicionament de confrontació amb l’adult.

A continuació s\'adjunta la recerca.